Quin títol us agrada més?

«Tot és un joc» o «La vida en joc»?

Quins nervis!

Demà farà un mes just que vaig acabar el primer esborrany de la novel·la.

Demà acabarà el termini de desconnexió que em vaig autoimposar.

Demà sabré si a mi i a la meva novel·leta ens ha anat bé passar aquest temps separades.

Més important encara: demà sabré si la meva novel·leta accepta tornar amb mi, amb les pàgines obertes, o si prefereix quedar-se a viure al calaix a on l’he tingut clausurada aquestes últimes setmanes.

Què em poso, faldilla o pantaló? Li compro una caixa de bombons o faig veure que no l’he trobat a faltar? Li dic tot el què tinc pensat de reescriure-li o espero que ho vagi descobrint de mica en mica?

Tinc un munt de dubtes existencials!

Però sabeu quin és el pitjor de tots? Que no sé com anomenar-la.

Dubto entre dues opcions. Opció 1: «Tot és un joc». Opció 2: «La vida en joc».

M’agrada la primera perquè em sembla divertida i té ecos d’hora del pati, d’intercanviar cromos amb els amics, de jugar a tocar i parar… Però també m’agrada la segona perquè sembla més transcendent, més filosòfica, més meditada, més adulta, més… Més més.

El problema de la primera opció és que segons com sembla «infantil» (i la meva novel·leta no és precisament per la canalla) i el problema de la segona és que em sona a «avorrida» (i no, la bruixa de les Tres Bessones tampoc no hi apareix).

«Tot és un joc» o «La vida en joc»?

Quin títol trio?!

Quin triaríeu vosaltres? Quin us sona millor?

Tots aquells que em deixin un comentari que m’ajudi a sortir de l’atzucac, rebran una enorme abraçada virtual.

I sabeu què?

Me’n vaig a menjar un tall de coca. Tanta reflexió m’ha fet venir gana (hehe).

Feliç revetlla de Sant Joan!

16 thoughts on “Quin títol us agrada més?

  1. Hola, Tere,
    I si al primer li lleves el “tot” i ho deixes en “És un joc”? Fixa’t que opin sense saber res de la novel·la.
    Un petó, guapa, un dia m’animaré i participaré en alguna crida de les que fas. Estic en hores baixes …Jo volia ser escritora…Snif!

    1. Hola, Neus,

      Sóc conscient que opinar sense saber de què va la novel·la és opinar a cegues, però no et pensis: saber de què va tampoc no ajuda gaire, jeje

      Moltes gràcies per la proposta: “És un joc”. No se m’havia acudit i sona molt bé.

      T’envio l’abraçada virtual que havia promès, carregada amb la millor de les vibracions perquè el dia menys pensat decideixis tornar al teclat: les millors coses acostumen a passar quan menys te les esperes 😉

      Molt bona revetlla!

  2. Hola Tere,
    Si hagués de triar una de les dues opcions, triaria la segona. Com que no sé de què va, no sé si encaixen amb la novel·la però pots ficar títols més enrevessats, com “La vida en el joc”, “El joc de la vida”, “En la vida hi ha el joc” o “En el joc hi ha la vida”. Són títols que trobo més interessants, espero que t’agradin 😉 De passada et desitjo una bona nit de Sant Joan.
    Edgar

    1. Moltíssimes gràcies per l’aportació, Edgar!

      M’has donat un munt de propostes en les que pensar.

      Una abraçada virtual i molt bona revetlla també per tu 😉

    1. La vida sembla un joc… La teva proposta em recorda una frase de Shakespeare: “el món és només un teatre en el que cadascú ha de representar el seu paper”.

      Moltes gràcies per l’aportació, Laura, una abraçada virtual i feliç revetlla de Sant Joan 😉

  3. Per mi, “tot és un joc” és més genèric. Trobo més transcendent i impactant “la vida és un joc”.
    També depèn del que es parli a la novela i de com l’hagis escrita. Per un llibre escrit com escric jo, em semba més correcte el segon. Depen de com escriguis tu.

    Però jo no em preocuparia per això. La novela és el important. El que has fet fins ara és un esborrany. Pensa en la de coses que modificaràs. Ves a saber com acabarà sent. El títol és important però ho és més la novela en si. Jo de tu em preocuparia per centrar-me en ella, en saber què modificar, com modificar-ho, etc. El títol ja et vindrà quan la tinguis escrita.
    En tots els 4 contes que he escrit al vullescriure no tenia clar quin títol posar-hi. En el del viatje fins al final no ho vaig saber. A mig conte no tenia ni idea de com anomenar-lo i quan vaig acabar-lo, la última frase m’ho va marcar. Ves quina cosa!

    Un altre consell. Deixa reposar les coses, com has fet durant un mes amb la novela. Si no se t’acut ara, demà serà un altre dia, o potser només amb 5 minuts de “descansar” la ment, de pensar en un altre cosa, se t’acut una idea.
    Jo de tu per tots dos mutius no m’hi trencaria el cap.

    per cert, el títol tampoc té perquè ser definitiu. Si el presentes a una editorial, potser te’l fan canviar.

    1. Molt bona nit , miquel,

      Molt bona reflexió. M’apunto el vot pel segon títol i m’apunto també el fet de prendre-m’ho com un joc, mai millor dit 😉

      Sóc conscient que només és el títol per un esborrany, però d’alguna manera l’he d’anomenar: “novel·leta” ja fa massa temps que dura, hehe

      Una abraçada virtual immensa i feliç revetlla!

  4. Home, sense llegir la novel·la, és difícil. A mi m’ agrada més la segona, té connotacions més dramàtiques. Li dóna més vidilla, més joc. No? Que tinguis molta sort. Ja diràs què t’ has posat i que s’ ha posat ella…

    1. Un vot per la segona opció!

      Us faré una crònica detallant la retrobada, hehe.

      Moltes gràcies, Montse, i una immensa abraçada virtual 😉

  5. Jo m’inclino, sens dubte, per “Tot és un joc”, m’agrada! I que consti que estic opinant com a lectora potencial, en una llibreria em decantaria per un llibre que porti aquest nom més que “La vida en joc”; tens raó que sona més transcendental i filosòfic, però també és una expressió més “gastada”, per mi sona massa tòpic.

    “Tot és un joc”, com tu dius, sona divertit i, d’alguna manera, promet que la lectura de la teva novel·la serà entretinguda, incerta i inquietant, com un joc. Sembla que et convida a fer un viatge, i a jugar amb la història que has creat.

    No crec que soni tan infantil com dius i, si fos així… A qui no li agrada sentir-se de nou com quan era petit i gaudir una estona del joc? 😉

    1. “Divertit (…), entretinguda, incerta i inquietant”… M’encanta que el primer títol t’evoqui tots aquests sentiments!

      Un vot així val el seu pes en or, Tanit 😉

      Moltes gràcies per l’ajuda i una abraçada virtual immensa!

  6. Fico cullerada i proposo un títol entreobert, una mica d’intriga,unes gotes d’incertesa, un títol que desperti la curiositat del potencial lector i que almenys li doni peu a llegir la sinopsis de la contraportada, tant important com el títol.
    “Potser tot és un joc..” o “Potser tot era un joc..”.
    La paraula joc en minúscules”joc” o en majúscules “Joc”, per donar-li protagonisme i personalitat pròpia.
    Dit sigui de pas, ara recordo que fa un parell d’anys vaig comprar un llibre d’un escriptor i filòsof txec que parlava de l’existència/no existència del temps: el títol i la sinopsis, apassionants, del contingut no en vaig entendre ni un borrall.

    Molta sort,
    David

    1. “Potser”… Afegir-hi un toc de misteri… Hi rumiaré 😉

      Molt interessant el cas que comentes de l’autor txec. Espero que no sigui el meu cas! hehe

      Moltes gràcies per afegir-te al debat i una immensa abraçada virtual, David.

Respon a Laura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *