Què pot passar si vas a la platja amb un bolígraf verd i una llibreta vermella? Et pot passar que el bolígraf es negui escriure, que s’aliï amb la llibreta per iniciar una revolta i que, en lloc de treballar en la novel·la que tenies en ment, acabin els dos convertits en protagonistes d’un projecte transmèdia que viatgi per Instagram, Twitter, Facebook,… I arribi fins i tot a la televisió! (efectes secundaris de viatjar en companyia d’éssers inanimats que tenen idees de bombera encara més esbojarrades que una servidora).
Els dos rebels van començar entretenint-se amb l’escuma del mar, amb un #tweetrelat a Instagram i a Twitter que a Facebook es va convertir en un relat a vuit mans conjurador de secrets ocults en platges impossibles de subornar (gràcies Jesus, Lídia, Jorge i Farners per multiplicar els amagatalls!)
Després de la foto fixa, van arribar les onades en moviment, amb un #tweetrelat a Instagram i a Twitter que al Facebook es va omplir de missatges de déus antics (gràcies Quim!) i de carícies amb tacte de seda (gràcies Ester!).
Més tard van descobrir una ombra misteriosa, enfront d’un espill d’aigua salina, amb un #tweetrelat a Instagram i a Twitter que una vegada més el Facebook va multiplicar omplint-lo de pintes de sorra i de paisatges incomprensibles resguardats en les profunditats del mar (gràcies Roser i Ramon).
I per últim? Un para-sol, convertit en #tweetrelat a Instagram i a Twitter que al Facebook el vent va fer volar fins a un ós blau que el va trobar confós al mig de la selva (o era Balú, Ramon? 😉 ).
Tenien escuma de mar, onades i platja, fins i tot tenien un para-sol! Què van decidir fer els dos bergants amb aquest escenari? Preparar la seva aparició estel·lar.
El bolígraf verd i la llibreta vermella van cercar un tercer aliat (la càmera de vídeo del meu mòbil) i, sense cap mena de pudor, van decidir filmar-se prenent el sol i enviar el vídeo a TV3 (gravació que es podria titular «fins a on poden arribar un bolígraf i una llibreta quan estan gelosos de l’atenció que estàs donant a la novel·la que tens entre mans i s’alien en contra de la teva voluntat perquè no escriguis ni una mísera paraula en tota la tarda»).
No contents amb la seva gesta, els dos rebels van decidir continuar posant a prova la seva sort (i la meva paciència) iniciant un tour cibernàutic.
Primer a Twitter. Al principi amb un curt anunci: «La llibreta vermella que va anar a la platja… I va acabar a la tele!». Després improvisant un #tweetrelat: «Escriure arran de mar / amb ànima de lletres / i paper de sorra #tweetrelat». I finalment excedint el límit dels 140 caràcters i convidant els lectors a descobrir la història completa en format transmèdia: «La llibreta que va acabar televisada #tweetrelat #transmedia».
Així és com el bolígraf verd i la llibreta vermella van abandonar el Twitter per fer el salt a l’Instagram: «Si t’acostes t’explicaré, la història mai contada, de la llibreta vermella que un dia (…)». I d’allí, en un últim acte de desafiament, van decidir tornar al Facebook per explicar fins l’últim detall de les seves peripècies: primer compartint les seves desventures amb un flotador «fàcilment transportable» (Salvador, millor no tenir-te mai en un judici com advocat defensor de la part contrària, hehe) i finalment explicant el motiu del color vermell de la llibreta davant de desenes de testimonis (gràcies Lídia i Dolors :D)
Com heu pogut comprovar, la cara dura d’aquests dos traïdors no té fi.
Farta que es neguin a treballar segons les meves directrius, he decidit que seria jo qui escriuria, en aquest blog, l’últim fragment de la seva revolta transmèdia. He compartit amb vosaltres la història completa perquè fóssiu testimonis de les seves «gestes» i ara, sabent com sé que tots esteu de part meva, puc per fi comunicar als dos protagonistes el que missatge que fa una setmana que em deleixo per transmetre’ls:
—Busqueu-vos algú altre que us aguanti!
I fins aquí la història del bolígraf verd i de la llibreta vermella que, per no voler treballar en el bon fi d’una novel·la, van acabar engrossint el nombre d’inscrits a la llista de l’INEM.
PD. ¿Algú coneix una llibreta i un bolígrafs desocupats que tinguin ganes de treballar en una novel·la extraordinària que tinc desplegada sobre l’escriptori? A ser possible, que el bolígraf sigui vermell… I la llibreta verda 😉
Teresa m’ha agradat molt la idea i el conte animat (animat de diferent manera de com ho deiem fins ara, és animat tal qual sona, perquè té animació)
Un petonàs Teresa i et vaig seguinttttt. Et felicito per tot plegat.
M’alegro moltíssim que t’agradi, Maria del Mar! Per si de cas, però, ho direm molt fluixet: no sigui cas que els dos rebels ens sentin i decideixin continuar amb la seva campanya d'”animació” (hehe).