«Aventura, emoció, tendresa, compromís social, amor familiar, fantasia… dues novel·les que en són una, molt entretingudes, de ritme vertiginós i didàctiques, que faran les delícies dels lectors de setze anys en endavant; així, als més joves els agradarà el context amb el qual es trobaran on realitat i fantasia es barregen equilibradament, i els no tan joves, a més, podran posar a prova els seus records i coneixements sobre la història de Barcelona.

L’escriptor John Ronald Reuel Tolkien, conegut per ser l’autor d’El senyor dels Anells, va dir que “la fantasia és un dret legítim de l’ésser humà. A través de la fantasia, adquirim una llibertat i una satisfacció completes”. Desconeixem si Teresa Saborit disposa d’un anell màgic, el que sí que podem afirmar és que és posseïdora d’una potent arma: la seva fantasia.

El que l’escriptora de Gurb ens ofereix és més que un joc harmònic entre fantasia i realitats, és també una metàfora de la incertesa de la vida, tant de la del conjunt d’una societat canviant i inestable com la de la peculiar parella protagonista. I què dir a nivell individual quan els somnis i objectius que ens havíem marcat s’enfonsen?

Que l’obra vulgui transmetre aquesta inseguretat sobre l’esdevenidor s’entén més si sabem que el primer esborrany que va escriure Saborit el va redactar durant les primeres setmanes de la pandèmia quan tots ens vam haver de recloure a les nostres cases. Aquell context impensable va fer aflorar moltes reflexions.

Ha estat un plaer llegir aquesta trepidant narració. Emotivitat, compromís social, angoixa, tendresa… i amb càrrega didàctica per la quantitat de dades que s’hi aporten sobre la història de Barcelona. Aprendre llegint […].»

Moltes gràcies, LaBellesa, per la ressenya de «Quan recordis el meu nom». Podeu llegir-la sencera a la seva web: feu clic AQUÍ!

Un llibre no és res sense els seus lectors. Com a escriptora et pots passar mesos i anys enfilant paraules, però no és fins que la història és llegida per uns altres ulls que el cercle es completa i la història deixa de ser «teva» per a passar a ser de «tots».

Aquells personatges, aquelles trames, aquell món que vas idear en solitud, de sobte prenen vida gràcies a la ment d’algú altre… Hi podria haver res més màgic que la imaginació humana?

Per celebrar la publicació de «Quan recordis el meu nom», durant les últimes setmanes he organitzat un booktour de ressenyes: cada dilluns i cada dijous, la novel·la ha viatjat per diversos racons de la xarxa. Mil gràcies a les 10 lectores meravelloses que s’han apuntat a la iniciativa i han contribuït a fer-la realitat!

• 03/11 – Yulia Aliaksandrava (lectora): «Teresa Saborit, autora d’aquest llibre, ens regala un món on la fantasia i l’amor s’entrellacen amb l’aventura i la màgia de viure. «Quan recordis el meu nom» és una porta oberta a somiar despert, a creure en l’impossible i a deixar-se portar pel cor.»

• 06/11 – Versus_perduts (lectora): «La novel·la és una oda a Barcelona, la capital plena d’històries, de cultura i de tradicions. Una llegenda entre real i imaginària. El format de les 12 roses fa referència als 12 treballs d’Hèrcules, que són la penitència que ha de pagar l’heroi per ser perdonat per les seves cuites i és també una clucada d’ulls a la llegenda de Sant Jordi. Les roses són el símbol de l’amor i de la victòria contra el mal. I així és l’autora: una noia capaç de fer-nos sentir i trobar la màgia en la quotidianitat, de creure en la força d’adaptar-se als fets i, a la vegada, de trobar solucions als problemes […].»

• 10/11 – La Judit dels llibres (bookstagrammer): «Teresa Saborit ens regala una fantasia urbana juvenil que combina amb elegància el món quotidià —la precarietat, la lluita per sobreviure, la força dels vincles familiars— amb l’element extraordinari, ple de màgia, amor i misteri. M’ha captivat la relació entre la Jana i en Lluci, un slow burn d’aquells que es couen a foc lent, entre tensió i tendresa. La vida dura de la protagonista reflecteix la de tantes persones que intenten arribar a final de mes, i això aporta veritat i compromís social a la història. Els escenaris de Barcelona esdevenen un personatge més: cada barri, cada monument, cada carrer batega dins la trama i enforteix la seva atmosfera. Una novel·la que equilibra realisme i fantasia, i que obre el debat sobre com l’amor i la màgia poden transformar allò que sembla condemnat a l’oblit […].»

• 13/11 – Conxi Sánchez (periodista): «Hi ha històries que encenen la nit més fosca. Amb una prosa que combina sensibilitat poètica i ritme narratiu, Teresa Saborit construeix una obra que és alhora aventura, història d’amor i homenatge a la ciutat de Barcelona. Llegir els dos volums de «Quan recordis el meu nom» ha estat un regal: un viatge ple de màgia, emoció i aventura que m’ha fet oblidar per unes hores la duresa del món que ens envolta. És d’aquelles històries que et deixen un regust dolç i profund, que et reconcilien, a través de la literatura, amb la bellesa de la vida i amb la força de l’amor i la memòria…»

• 17/11 – Maria Escalas (escriptora): «Heu de llegir «Quan recordis el meu nom» de la Teresa Saborit, una novel·la trepidant, que us enganxarà a la cadira i us deixarà sense alè.»

• 20/11 – Sílvia Jané (escriptora): «Avui us recomano el llibre de l’amiga i escriptora Teresa Saborit. Una història juvenil amb fantasmes i tot, ambientada als carrers de Barcelona. No només és entretinguda sinó que a més a més coneixereu un munt d’indrets (la Font del Gat, La Fira, el Cementiri del Poblenou, la Maternitat, la Torre Glòries, la Platja de Sant Sebastià…). Un no parar!!! Ara que ve Nadal, el podeu regalar a fills, nets, nebots i fillols.»

• 24/11 – Lletres de dioptasa (bookstagrammer):
  • VOLUM 1: «Per començar, dir que el llibre «Quan recordis el meu nom» (en 2 volums) de Teresa Saborit m’ha encantat. Molt recomanable per fer un regal als nostres joves i no tan joves. Fantasia, aventures i ficció barrejat amb realitat del moment i història. La novel·la transcorre pels diferents barris de Barcelona, en descriu d’edificis, personatges i la seva història. Totalment real. Un treball de recerca brutal. No deixa espai per comentar: des de l’hospital del Mar, a la rambla, passant pel parc del Fòrum… Tampoc cap celebració de la ciutat: les diferents fires, concerts, partits de futbol, el bany de Cap d’Any, el carnaval, la setmana dels barbuts, els tres tombs per Sant Antoni… Hi ha també una mica de crítica social: escola pública versus privada, ocupació d’edificis, desnonaments, males condicions de treball, feines esporàdiques i mal remunerades […].»
  • VOLUM 2: «El final desencalla la història, està molt ben trobat. La nit màgica de Sant Joan. Us animo a continuar llegint l’epíleg per acabar d’arrodonir la història amb el piromusical de la Mercè. Un gran homenatge a Barcelona, que m’ha fet adonar que conec millor algunes capitals europees que la meva, que només visito quan hi porto algú a fer turisme […].»
  • OPINIÓ GLOBAL: «Sempre m’agrada escriure alguna frase que m’hagi cridat l’atenció:
    • Volum 1, p91: «Per un instant, més enllà de la màscara de bufó amb què sempre es presentava, a la Jana li va semblar intuir el rastre de l’humà que un cop havia estat, atrapat en la condemna d’una existència sense sentit».
    • P223: «Un no neix valent, s’aprèn a ser-ho.»
    • Volum 2, p 70: «Ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.»
    • P72: «Potser quan el futur és una incògnita, l’únic que podem fer és viure el present.»
    • P218: «Perquè la màgia només existeix per aquells que saben distingir entre les batalles que pots guanyar… I les que no et pots permetre perdre.»
    • I aquí acabo el booktour, gràcies Teresa, ha estat un plaer poder comentar aquest llibre que tant m’ha agradat. Gràcies per la feinada en recerca que vas fer durant el confinament per donar a conèixer com era la capital en uns moments de tanta incertesa. Un ben merescut Premi Talent Cambra de Literatura. Enhorabona i per moltes edicions més»

• 27/11 – Núria de la Llibreria «El Clip» (llibretera): «Lectura imprescindible. La Teresa s’ha superat a si mateixa en aquesta saga. Aquests llibres són una combinació perfecta d’intriga, emocions i acció, que fa que siguin molt recomanables per a diferents edats. Tota la trama embolcallada d’història de diferents barriades de Barcelona, ens ajuda a descobrir una ciutat plena de màgia i tradicions catalanes que es van oblidant. També ens descobreix com de fàcil ens pot canviar la vida en un instant i com de forts podem ser si ens ho proposem, per tirar endavant sense defallir.»

• 01/12 – Bookivis (bookstagrammer): «Aquesta història ens porta a una Barcelona plena de memòria, secrets i una màgia que s’amaga entre carrers i llegendes. Un slow burn ple de tensió i tendresa, d’aquells que avancen pas a pas i que t’acompanyen durant tota la lectura. La recerca de les 12 roses màgiques serveix per endinsar-nos en una Barcelona que es converteix en un personatge més. El que més destaca és com la trama barreja realitat i fantasia, parlant de família, responsabilitats i records, però mantenint sempre un ritme viu i emocionant. Una lectura que combina emoció, misteri i màgia d’una manera molt humana, i que deixa aquella sensació bonica de viatge compartit amb els personatges.»

• 08/12 – Mixa (bookstagrammer): «Aquesta novel·la vol ser una oda a Barcelona, i jo crec que ho aconsegueix amb nota. De fet, la pròpia ciutat es converteix en la protagonista de la història. Viureu un any sencer a la capital catalana sense haver de sortir de casa. Curiosament, crec que si sou de Barcelona la gaudireu encara més, perquè reconeixereu una pila de llocs emblemàtics (o poc coneguts). Quina il·lusió em va fer llegir que la Jana corria pel meu petit carrer! Definitivament, l’autora s’ha documentat a consciència. Hi trobareu una mica de tot: drama, traïcions, venjança… Ningú és el que sembla. Però per sobre de tot hi ha un missatge d’esperança que ens anima a viure cada dia al màxim, a envoltar-nos de persones que ens facin ser millors, a triar les batalles que val la pena lluitar i a convertir-nos en aus fènix que reneixen de les seves pròpies cendres […].»

Mil gràcies, Yulia, Versus_perduts, Judit, Conxi, Maria, Sílvia, Lletres de dioptasa, Núria, Bookivis i Mixa per formar part d’aquesta aventura. Ens llegim!

PD. Trobareu més informació sobre els dos volums de la saga en aquests enllaços:

• «Quan recordis el meu nom» (Volum 1)
• «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)

Pròleg de la primera edició: «Teresa Saborit va ser la justa guanyadora del Premi Talent Cambra de Literatura 2020, per unanimitat del jurat dels guardons instaurats per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona, el lliurament del qual va tenir lloc en una gala a la sala Luz de Gas de Barcelona el dia 5 de desembre […].

Barcelona necessita autors que la vesteixin. De Genet a Marsé, de Mendoza a Sagarra, de Laforet a Vila-Matas, de Falcones a Ruiz Zafón, de Moix a Roig […]. La Ciutat Comtal es deu als seus escriptors, i escriptores, que l’han fet viure, més enllà de la realitat, en mil històries imaginades. És el torn ara de na Teresa.

Fer-ho, a més, en condicions complexes com les que vàrem patir la ciutadania durant el confinament, és doblement motiu de joia, perquè ens demostra, de nou, que la creativitat no és només signe de civilització, sinó també de disrupció, canvi, procés, enginy. No li’n falta de res a l’autora que, des del seu refugi particular de Gurb, basteix una novel·la farcida de símbols, amb llenguatge directe, punyent, jove i elaborat.

Dotze proves amb dotze roses, amb enigmes, presències espectrals, animals nocturns, parcs de mitjanit, patrulles policials, veïns que murmuren, memòries que van i venen i un passeig gairebé exhaustiu pels barris i carrers de la ciutat, des de Collserola a la Barceloneta, des de Pedralbes a Canyelles. Una tasca hercúlia amb històries paral·leles i entrecreuades, de Sant Joan a Sant Joan, que ens acosta també les formes de viure i entendre la ciutat i les seves ombres.

Recuperar les roses, al capdavall, serà la forma particular de l’autora de comprendre les mil i una Barcelones que s’escampen al peu del Tibidabo, més enllà del parc de Cervantes; un estol de flors i bardisses sens fi.

Rosa de foc, Gran Encisera. Per molt que la contemplem, ja sigui amb ulls i lletres d’una escriptora jove com Saborit, o sota la ploma dels grans autors que la precediren en la tasca, finalment i, com deia Eco, de la rosa només en queda el nom: Barcelona.»

Albert Torras Corbella – Escriptor i director de «Catalonia Talent»

Participa al Verkami i reserva el teu exemplar (ÚLTIMS DIES!): https://vkm.is/quanrecordis

Tinc una GRAN notícia: a la revista Serra d’Or d’aquest mes hi trobareu un article d’«Ulls de foc», gentilesa del gran escriptor i poeta Vicenç Llorca!

«Teresa Saborit (Gurb, Osona) va abandonar la seva feina com a economista per dedicar-se a la literatura. Especialista en ludificació literària, ha anat sumant títols de narrativa, com Casus Belli (XLII Premi Armand Quintana 2021) o El secret del meu nom (XXXII Premi Noveŀla Festa Lletres Catalanes Vallès Oriental 2021). Els llops ja no viuen als boscos (XI Premi 7lletres 2016) va ser destacat per la revista «Faristol» com un dels millors llibres d’aquell any per a lectors a partir de tretze anys. Fundadora dels projectes «La Llibreta Vermella» i «VullEscriure.cat», es dedica també a la difusió de la lectura i a ensenyar a escriure literàriament […].

[A Ulls de foc] Teresa Saborit planteja una obra que reflexiona sobre la construcció de la pròpia identitat i les relacions que s’estableixen en el si d’una família, alhora que fa un homenatge a la història de Les Escoles de Gurb amb motiu del seu centenari i, per extensió, al mateix passat de la població. Amb un estil que uneix al dinamisme narratiu l’eficàcia descriptiva, aconsegueix bastir una lectura agradable i entretinguda. I, és clar, crea un imaginari entorn de la seva terra natal, Gurb, amb misteris i llegendes que s’entrecreuen amb la vida de la protagonista […].»

Trobareu l’article sencer al número de la revista Serra d’Or del mes de maig. Un privilegi i un honor aparèixer en la vostra revista! Mil gràcies per aquest regal, Vicenç!

«La gurbetana Teresa Saborit fins fa deu anys compaginava la seva feina com controller en una entitat financera amb l’escriptura. Eren dues activitats que res tenien a veure, una la practicava durant el dia i l’altra durant la nit fins que per manca d’hores, va haver de prendre una decisió, que li va costar, però no es va equivocar amb l’elecció: literatura a temps complet.

Ha publicat llibres, ha rebut diversos premis i ara ens ha arribat la que fins ara és la seva darrera publicació, Ulls de foc, una obra que d’entrada sembla destinada majoritàriament a públic jove, d’onze anys cap amunt, però no solament perquè amb el dinamisme, component d’aventura, fantasia i màgia que destil·la la narració, pot arribar a qualsevol públic perquè la literatura fantàstica, com el cinema fantàstic, no sembla tenir edat.

Té aquesta obra algunes dades paral·leles amb altres novel·les que mereixen comentari: la protagonista es diu Alícia, com el personatge de l’obra de Lewis Carroll, A través del mirall i el que Alícia va trobar allí. A més, Carroll (el seu nom real era Charles Dodgson) era matemàtic, i Teresa Saborit era una professional dels números fins que els va deixar fa una dècada. D’altra banda, si l’Alícia de Lewis Carroll canviava de món travessant un mirall, l’Alícia de Teresa Saborit ho fa travessant una foguera anant a parar a èpoques diferents […]

Cal remarcar els girs de guió que es van produint que fan que el factor sorpresa no decaigui fins al final. Hem de citar també el dinamisme del relat al qual ajuda la divisió de la història en tres llibres, tots de capítols curts, i un epíleg.

Qui es pensi que el que llegirà són habituals aventures d’adolescents, s’equivoca: els més joves gaudiran dels viatges en el temps i de les sorpreses amb les quals es trobaran que no són poques, i pel que fa als adults apreciaran la combinació de dades reals amb ficció i molt especialment si s’és fan de la novel·la fantàstica, perquè a Lewis Carroll o més recentment a J.K. Rowling no els llegeixen solament els joves.

Imaginació a partir de la recerca: el seu resultat és Ulls de foc, una novel·la que et deixa la sensació que encara que no trobarem cap drac -suposem-, Gurb mereix una visita, i el llibre la seva lectura.»

Gràcies, La Bellesa Blog Cultural, per la vostra ressenya d’«Ulls de foc»! Feu clic aquí per llegir-la sencera: https://www.labellesa.cat/teresa-saborit-ulls-de-foc

Entrevista al programa literari «Calaix de llibres» amb la Violant Muñoz. Hem parlat d’«Ulls de foc», la meva última novel·la, i del retrat que fa de l’adolescència actual, amb escenes que recorden moments viscuts a la vida real (per sort, l’adolescència és una etapa que es cura amb el temps, hehe).

Gràcies per la conversa, Violant!

En Josep Bonnín, poeta de les Illes Balears, s’ha llegit «Barcelona, la rosa i el drac» (la novel·la amb la qual vaig guanyar el Premi Talent Cambra 2020) i me n’ha enviat aquesta ressenya meravellosa:

«Haver descobert i sintonitzat amb l’escriptora Teresa Saborit, ha estat una de les coses, més agradables que m’han passat darrerament. Fent memòria, en un dels actes del Dia de la Dona, respecte a les dones que escriuen; a la biblioteca de la Vila, vaig parlar sobre dos llibres seus: «Casus Belli» i «El secret del meu nom «, del què quedà constància en un vídeo.

Dia 23 d’abril, Teresa m’envià un nou llibre seu: «Barcelona, la rosa i el drac» guanyador del «Premi Talent de relat 2020». Ahir vaig acabar de llegir-lo.

Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis dificils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la que tinc una estima especial i he anat moltes vegades.

Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu.

Tres mesos de gaudir, cada horabaixa a la sala amb la seva lectura, poc a poc i acompassada; sense caure en les preses.

Em sembla que el llibre no es pot aconseguir i Teresa m’envià un exemplar del què disposava, amb una dedicatòria preciosa. Un detall molt maco. S’ha creat amb ella una connexió de sensibilitat tal, que li vaig dedicar un poema, que ella, magistralment va recitar creant un vídeo entranyable, que em feu molt feliç.

Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.

Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
23 de juliol de 2024»

Podeu llegir la ressenya sencera en el seu perfil de Facebook. Em fa molt feliç que hagis gaudit de la lectura, Josep. Quin regal haver-te conegut, amic!

El passat 22 d’abril en Josep Bonnín, poeta de les Illes Balears, va participar en l’acte «Un Sant Jordi per a la igualtat» organitzat per la Biblioteca Municipal de Vilafranca de Bonany i va tenir a bé llegir un fragment dels meves últimes novel·les: «Casus Belli» i «El secret del meu nom».

Un regal inesperat que em va ben emocionar: per la presentació, per la lectura, per les seves paraules, per la confiança. Quina sort i quin regal haver-te conegut, Josep!

Podeu recuperar la gravació sencera en aquest enllaç: https://www.facebook.com/josepbs/videos/443086978253093

Mil gràcies per aquest preuat present en plena vigília de Sant Jordi. Una aferrada ben forta, amic!

He tingut l’immens honor de ser entrevistada per la Mònica Socias, productora i presentadora d’«El Calaix» a Ràdio Ona La Torre, una autèntica referent del periodisme cultural de les terres de Tarragona!

«Quan vaig rebre la novel·la «Casus Belli» a l’estudi de gravació, em va cridar molt l’atenció la coberta. Teresa Saborit era una autora que havia vist molt per les xarxes, però no coneixia personalment, i vaig descobrir que és una tot terreny, escriptora, narradora oral, especialista en gamificació de projectes literaris, etc. Però hi va haver una cosa que em va impactar moltíssim, i és que va deixar la seva feina per dedicar-se només a la literatura. I vaig pensar «de cap que vaig a la novel·la perquè una valenta com aquesta l’haig de descobrir».»

Podeu recuperar l’entrevista completa en aquest enllaç o fent clic al play que trobareu a continuació:

Mil gràcies, Mònica, per la conversa! Un plaer haver-nos pogut conèixer després de tant de temps!

T’imagines escriure una novel·la sobre l’amor d’una àvia i una neta i ampliar la família? A mi m’ha passat!

Escriure és una tasca solitària:

• Tu i l’ordinador
• Tu i la història que només existeix en la teva ment
• Tu i el munt de paraules que s’acumulen sobre el paper

Però quan acabes d’escriure-la i deixes llegir-la, és quan sorgeix la màgia:

• La història ressona en l’ànima d’aquells qui et llegeixen
• Els personatges es converteixen en persones de carn i ossos
• La família «inventada» s’amplia per abraçar-vos a tots plegats

I si, a més a més, el llibre es diu «El secret del meu nom» i decideixes publicar la novel·la mitjançant un Verkami, de sobte comences a rebre missatges de persones de tot Catalunya que et diuen que has passat a ser un membre més de la seva família!

I un altre dia poses Ràdio Ona Torelló, i descobreixes a l’escriptora Ester Ribas Arbós parlant de la novel·la, i ja no pots ser més feliç en sentir que ella també comparteix els seus records d’infantesa:

«Els que som d’Osona segur que hem passat molts estius a les cases de pagès o masies dels nostres avis, segur que hem berenat pa amb xocolata amb els cosins i cosines i segur que hem escoltat les batalletes de l’avi asseguts a l’herba del jardí. Jo encara sento l’olor de les flors silvestres que creixen entremig dels camps.»

Gràcies, Ester! Podeu sentir l’àudio sencer fent clic AQUÍ.

I tu, també tens records amb els teus avis que voldries compartir? Et llegeixo!