«Teresa Saborit reedita les dues parts de l’obra ‘Quan recordis el teu nom”. És un ‘romantasy’ per a joves amb molta acció i Barcelona com a escenari.

En dos volums, Teresa Saborit ha reeditat sencera la novel·la juvenil ‘Quan recordis el teu nom’. Escrita durant els mesos del confinament, el mateix any 2020, el relat té com a protagonista una jove gimnasta, esportista d’elit, que aspira a anar als Jocs Olímpics. Una desgràcia que li arrabassa mitja família estronca el seu somni perquè s’haurà de fer càrrec de les germanes petites i d’una mare que ha perdut la memòria.

Fins que li proposaran un encàrrec poc legal i en el camí es trobarà un misteriós personatge vestit de diable de correfoc. Ell li proposarà 12 proves per trobar 12 roses amagades per Barcelona. Els lectors han participat en diversos aspectes de l’edició, des del nou títol fins a les cobertes.»

Moltes gràcies, Jordi Vilarrodà, El9nou, per fer-vos ressò de la publicació de «Quan recordis el meu nom»!

Mil gràcies, Xevi Sunyol, per convidar-me al «Protagonistes» del Canal Taronja TV per parlar de «Quan recordis el meu nom».

Un plaer haver-vos pogut visitar a les portes de Nadal per parlar de la novel·la, d’escriptura, de gamificació i de mil temes més. Voleu saber quina relació hi ha entre les 7 boles de drac i les 12 roses màgiques de «Quan recordis el meu nom»? Feu clic AQUÍ per descobrir-ho!

Bona lectura, bones festes i bon 2026!

* * *

Recull de premsa:

• 24/12/2024 – Canal Taronja TV: «»Protagonistes» amb Teresa Saborit. Ens visita l’escriptora Teresa Saborit, que aquesta tardor ha publicat la segona part i culminació de la saga «Quan recordis el meu nom».»

Gràcies per ensenyar-nos què és la màgia: gràcies per estimar-nos.

«Estem a les portes de les festes de Nadal. Per a alguns, dies de joia i retrobament. Per a d’altres, dies de corredisses sense sentit. Per a tots, unes festivitats que han anat evolucionant al llarg del temps… Heu sentit a parlar de les quatre edats de Nadal?

1) L’edat de la innocència

Quan tots érem bons minyons que no havíem trencat mai cap plat (o potser sí que n’havíem trencat algun, però sense cap maldat). Quan jugàvem a canviar de lloc el caganer del pessebre. Quan miràvem amb ulls meravellats com la persona més alta de la família coronava amb una estrella l’avet de Nadal. Quan ens n’anàvem a dormir la nit de Reis amb l’estómac ple de papallones.

Quan no enteníem per què el tió ens cagava regals, ni perquè els Reis d’Orient venien des de tan lluny per omplir-nos de presents, però ens era igual: perquè miréssim a on miréssim ens trobàvem amb els rostres somrients dels pares, avis i germans responent-nos que no hi havia resposta, que tot era qüestió de “màgia”; que l’únic que calia era ser bones persones perquè tots els desitjos es fessin realitat.

2) L’edat de la desconfiança

Potser va ser un amic. Potser un veí. Potser una conversa a mitja veu al pati de l’escola que hauríem volgut no haver sentit mai. Potser ho vam descobrir nosaltres sols.

Sigui com sigui, un dia, el miratge es va trencar […].»

«Gràcies, tió. Gràcies, Reis d’Orient.»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/autor/teresasaborit

«Aventura, emoció, tendresa, compromís social, amor familiar, fantasia… dues novel·les que en són una, molt entretingudes, de ritme vertiginós i didàctiques, que faran les delícies dels lectors de setze anys en endavant; així, als més joves els agradarà el context amb el qual es trobaran on realitat i fantasia es barregen equilibradament, i els no tan joves, a més, podran posar a prova els seus records i coneixements sobre la història de Barcelona.

L’escriptor John Ronald Reuel Tolkien, conegut per ser l’autor d’El senyor dels Anells, va dir que “la fantasia és un dret legítim de l’ésser humà. A través de la fantasia, adquirim una llibertat i una satisfacció completes”. Desconeixem si Teresa Saborit disposa d’un anell màgic, el que sí que podem afirmar és que és posseïdora d’una potent arma: la seva fantasia.

El que l’escriptora de Gurb ens ofereix és més que un joc harmònic entre fantasia i realitats, és també una metàfora de la incertesa de la vida, tant de la del conjunt d’una societat canviant i inestable com la de la peculiar parella protagonista. I què dir a nivell individual quan els somnis i objectius que ens havíem marcat s’enfonsen?

Que l’obra vulgui transmetre aquesta inseguretat sobre l’esdevenidor s’entén més si sabem que el primer esborrany que va escriure Saborit el va redactar durant les primeres setmanes de la pandèmia quan tots ens vam haver de recloure a les nostres cases. Aquell context impensable va fer aflorar moltes reflexions.

Ha estat un plaer llegir aquesta trepidant narració. Emotivitat, compromís social, angoixa, tendresa… i amb càrrega didàctica per la quantitat de dades que s’hi aporten sobre la història de Barcelona. Aprendre llegint […].»

Moltes gràcies, LaBellesa, per la ressenya de «Quan recordis el meu nom». Podeu llegir-la sencera a la seva web: feu clic AQUÍ!

Un llibre no és res sense els seus lectors. Com a escriptora et pots passar mesos i anys enfilant paraules, però no és fins que la història és llegida per uns altres ulls que el cercle es completa i la història deixa de ser «teva» per a passar a ser de «tots».

Aquells personatges, aquelles trames, aquell món que vas idear en solitud, de sobte prenen vida gràcies a la ment d’algú altre… Hi podria haver res més màgic que la imaginació humana?

Per celebrar la publicació de «Quan recordis el meu nom», durant les últimes setmanes he organitzat un booktour de ressenyes: cada dilluns i cada dijous, la novel·la ha viatjat per diversos racons de la xarxa. Mil gràcies a les 10 lectores meravelloses que s’han apuntat a la iniciativa i han contribuït a fer-la realitat!

• 03/11 – Yulia Aliaksandrava (lectora): «Teresa Saborit, autora d’aquest llibre, ens regala un món on la fantasia i l’amor s’entrellacen amb l’aventura i la màgia de viure. «Quan recordis el meu nom» és una porta oberta a somiar despert, a creure en l’impossible i a deixar-se portar pel cor.»

• 06/11 – Versus_perduts (lectora): «La novel·la és una oda a Barcelona, la capital plena d’històries, de cultura i de tradicions. Una llegenda entre real i imaginària. El format de les 12 roses fa referència als 12 treballs d’Hèrcules, que són la penitència que ha de pagar l’heroi per ser perdonat per les seves cuites i és també una clucada d’ulls a la llegenda de Sant Jordi. Les roses són el símbol de l’amor i de la victòria contra el mal. I així és l’autora: una noia capaç de fer-nos sentir i trobar la màgia en la quotidianitat, de creure en la força d’adaptar-se als fets i, a la vegada, de trobar solucions als problemes […].»

• 10/11 – La Judit dels llibres (bookstagrammer): «Teresa Saborit ens regala una fantasia urbana juvenil que combina amb elegància el món quotidià —la precarietat, la lluita per sobreviure, la força dels vincles familiars— amb l’element extraordinari, ple de màgia, amor i misteri. M’ha captivat la relació entre la Jana i en Lluci, un slow burn d’aquells que es couen a foc lent, entre tensió i tendresa. La vida dura de la protagonista reflecteix la de tantes persones que intenten arribar a final de mes, i això aporta veritat i compromís social a la història. Els escenaris de Barcelona esdevenen un personatge més: cada barri, cada monument, cada carrer batega dins la trama i enforteix la seva atmosfera. Una novel·la que equilibra realisme i fantasia, i que obre el debat sobre com l’amor i la màgia poden transformar allò que sembla condemnat a l’oblit […].»

• 13/11 – Conxi Sánchez (periodista): «Hi ha històries que encenen la nit més fosca. Amb una prosa que combina sensibilitat poètica i ritme narratiu, Teresa Saborit construeix una obra que és alhora aventura, història d’amor i homenatge a la ciutat de Barcelona. Llegir els dos volums de «Quan recordis el meu nom» ha estat un regal: un viatge ple de màgia, emoció i aventura que m’ha fet oblidar per unes hores la duresa del món que ens envolta. És d’aquelles històries que et deixen un regust dolç i profund, que et reconcilien, a través de la literatura, amb la bellesa de la vida i amb la força de l’amor i la memòria…»

• 17/11 – Maria Escalas (escriptora): «Heu de llegir «Quan recordis el meu nom» de la Teresa Saborit, una novel·la trepidant, que us enganxarà a la cadira i us deixarà sense alè.»

• 20/11 – Sílvia Jané (escriptora): «Avui us recomano el llibre de l’amiga i escriptora Teresa Saborit. Una història juvenil amb fantasmes i tot, ambientada als carrers de Barcelona. No només és entretinguda sinó que a més a més coneixereu un munt d’indrets (la Font del Gat, La Fira, el Cementiri del Poblenou, la Maternitat, la Torre Glòries, la Platja de Sant Sebastià…). Un no parar!!! Ara que ve Nadal, el podeu regalar a fills, nets, nebots i fillols.»

• 24/11 – Lletres de dioptasa (bookstagrammer):
  • VOLUM 1: «Per començar, dir que el llibre «Quan recordis el meu nom» (en 2 volums) de Teresa Saborit m’ha encantat. Molt recomanable per fer un regal als nostres joves i no tan joves. Fantasia, aventures i ficció barrejat amb realitat del moment i història. La novel·la transcorre pels diferents barris de Barcelona, en descriu d’edificis, personatges i la seva història. Totalment real. Un treball de recerca brutal. No deixa espai per comentar: des de l’hospital del Mar, a la rambla, passant pel parc del Fòrum… Tampoc cap celebració de la ciutat: les diferents fires, concerts, partits de futbol, el bany de Cap d’Any, el carnaval, la setmana dels barbuts, els tres tombs per Sant Antoni… Hi ha també una mica de crítica social: escola pública versus privada, ocupació d’edificis, desnonaments, males condicions de treball, feines esporàdiques i mal remunerades […].»
  • VOLUM 2: «El final desencalla la història, està molt ben trobat. La nit màgica de Sant Joan. Us animo a continuar llegint l’epíleg per acabar d’arrodonir la història amb el piromusical de la Mercè. Un gran homenatge a Barcelona, que m’ha fet adonar que conec millor algunes capitals europees que la meva, que només visito quan hi porto algú a fer turisme […].»
  • OPINIÓ GLOBAL: «Sempre m’agrada escriure alguna frase que m’hagi cridat l’atenció:
    • Volum 1, p91: «Per un instant, més enllà de la màscara de bufó amb què sempre es presentava, a la Jana li va semblar intuir el rastre de l’humà que un cop havia estat, atrapat en la condemna d’una existència sense sentit».
    • P223: «Un no neix valent, s’aprèn a ser-ho.»
    • Volum 2, p 70: «Ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.»
    • P72: «Potser quan el futur és una incògnita, l’únic que podem fer és viure el present.»
    • P218: «Perquè la màgia només existeix per aquells que saben distingir entre les batalles que pots guanyar… I les que no et pots permetre perdre.»
    • I aquí acabo el booktour, gràcies Teresa, ha estat un plaer poder comentar aquest llibre que tant m’ha agradat. Gràcies per la feinada en recerca que vas fer durant el confinament per donar a conèixer com era la capital en uns moments de tanta incertesa. Un ben merescut Premi Talent Cambra de Literatura. Enhorabona i per moltes edicions més»

• 27/11 – Núria de la Llibreria «El Clip» (llibretera): «Lectura imprescindible. La Teresa s’ha superat a si mateixa en aquesta saga. Aquests llibres són una combinació perfecta d’intriga, emocions i acció, que fa que siguin molt recomanables per a diferents edats. Tota la trama embolcallada d’història de diferents barriades de Barcelona, ens ajuda a descobrir una ciutat plena de màgia i tradicions catalanes que es van oblidant. També ens descobreix com de fàcil ens pot canviar la vida en un instant i com de forts podem ser si ens ho proposem, per tirar endavant sense defallir.»

• 01/12 – Bookivis (bookstagrammer): «Aquesta història ens porta a una Barcelona plena de memòria, secrets i una màgia que s’amaga entre carrers i llegendes. Un slow burn ple de tensió i tendresa, d’aquells que avancen pas a pas i que t’acompanyen durant tota la lectura. La recerca de les 12 roses màgiques serveix per endinsar-nos en una Barcelona que es converteix en un personatge més. El que més destaca és com la trama barreja realitat i fantasia, parlant de família, responsabilitats i records, però mantenint sempre un ritme viu i emocionant. Una lectura que combina emoció, misteri i màgia d’una manera molt humana, i que deixa aquella sensació bonica de viatge compartit amb els personatges.»

• 08/12 – Mixa (bookstagrammer): «Aquesta novel·la vol ser una oda a Barcelona, i jo crec que ho aconsegueix amb nota. De fet, la pròpia ciutat es converteix en la protagonista de la història. Viureu un any sencer a la capital catalana sense haver de sortir de casa. Curiosament, crec que si sou de Barcelona la gaudireu encara més, perquè reconeixereu una pila de llocs emblemàtics (o poc coneguts). Quina il·lusió em va fer llegir que la Jana corria pel meu petit carrer! Definitivament, l’autora s’ha documentat a consciència. Hi trobareu una mica de tot: drama, traïcions, venjança… Ningú és el que sembla. Però per sobre de tot hi ha un missatge d’esperança que ens anima a viure cada dia al màxim, a envoltar-nos de persones que ens facin ser millors, a triar les batalles que val la pena lluitar i a convertir-nos en aus fènix que reneixen de les seves pròpies cendres […].»

Mil gràcies, Yulia, Versus_perduts, Judit, Conxi, Maria, Sílvia, Lletres de dioptasa, Núria, Bookivis i Mixa per formar part d’aquesta aventura. Ens llegim!

PD. Trobareu més informació sobre els dos volums de la saga en aquests enllaços:

• «Quan recordis el meu nom» (Volum 1)
• «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)

Tot poder comporta una gran responsabilitat.

«Diuen, diuen, diuen… Diuen que anem per mal borràs, que els extremismes pugen, que les noves generacions tenen la capacitat d’atenció d’un peix pallasso i que el canvi climàtic ens devorarà a tots.

Diuen que tothom és egoista, que la democràcia és un conte de fades que no ha existit mai, que la intel·ligència artificial acabarà amb l’ànima humana i que els anhels d’homes i dones són cada cop més irreconciliables.

Diuen que ja hem perdut totes les batalles, que al català li queden dos telediaris, que estem abocats a un futur sense criatures i que l’únic que ens resta és submergir-nos en l’oblit infinit de les xarxes socials fins que tot faci un pet com un aglà.

Però et despertes com cada matí i mires a l’horitzó i et quedes embadalit, durant uns segons, per la visió del sol naixent: emergint de nou, com cada albada, embolcallat amb un mantell de foc per dissipar les tenebres de la nit.

I els “diuen, diuen, diuen…” que fa dies que t’oprimeixen el pit es converteixen en una cacofonia insignificant davant de la magnificència del món.

I mirats en perspectiva, tots els “diuen, diuen, diuen…” diuen el mateix: que et rendeixis, que ets massa poca cosa per plantar cara; que tot fa molta por i que només “ells” tenen la solució.

Uns “ells” tan diminuts com tu i com jo, però que criden més i es posen alces a les sabates per semblar més alts i inflen el pit com galls dindi en època d’aparellament perquè al final creguis que només “ells” tenen dret a parlar per boca de tots.

Uns “ells” sense nom, sempre movent els fils entre bambolines com titellaires experts: hipòcrites que pensen “X”, diuen “Y” i fan “Z”; sempre amb una marioneta a la recambra a qui llançar a la foguera si alguna de les estratègies falla.

Uns “ells” que no serien ningú sense un “nosaltres” adormits […].»

«S’ha acabat el bròquil»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/sha-acabat-el-broquil

Aquest vespre la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic ha estrenat un nou format de tertúlia literària amb autors d’Osona: una taula rodona per presentar les últimes novetats publicades per escriptors de la comarca.

Un honor haver pogut participar en la inauguració d’aquesta nova proposta, juntament amb la Clara Macaya i la Imma Oms. Ha estat una conversa molt interessant i hem descobert un munt de punts en comú (Com que totes venim del món de l’economia! Qui ho deia que lletres i números eren incompatibles?, he,he)

Gràcies, Jordi Sunyer, per fer de moderador. Gràcies, Mireia Serra i Ignasi Janer, per l’organització. Gràcies, El Cafè de les Lletres, per venir a vendre els llibres.

Llarga vida a propostes tan engrescadores com aquesta: espero que sigui la primera de moltes edicions!

* * *

Recull de premsa:

• 25/11/2025 – Biblioteca Pilarin Bayés (Vic): «Lletres de casa. La Biblioteca Pilarin Bayés de Vic reuneix en una tertúlia literària autores del territori que publiquen novetats. En aquesta ocasió compartiran la taula rodona: «Quan recordis el meu nom» de Teresa Saborit, «Entre secrets i rampells» d’Imma Oms i Roma i «Paraules per ara i per(a)quí?» un llibre de poemes de Clara Macaya. Tertúlia moderada per Jordi Sunyer.»
• 27/11/2025 – Revista MésOsona: «La Biblioteca Pilarin Bayés impulsa “Lletres de casa”, un nou format de tertúlies per donar visibilitat al talent literari local. Les trobades, de caràcter trimestral, s’estrenen el 3 de desembre amb Teresa Saborit, Imma Oms i Clara Macaya.»
• 1/12/2025 – El9nou: «Lletres de casa: tertúlia literària amb autores locals. Taula rodona amb la participació de Teresa Saborit, Imma Oms i Clara Macaya, que presenten les seves novetats.»
• 03/12/2025 – Biblioteca Pilarin Bayés (Vic): «A la Biblioteca Pilarin Bayés estrenem un nou format de tertúlia literària amb autors locals»
• 03/12/2025 – Imma Oms: «Molt contenta i agraïda a totes les persones que han fet possible que aquesta tarda hagi pogut compartir una tertúlia literària amb la Clara Macaya i la Teresa Saborit, amb el Jordi Sunyer com a moderador, a la Biblioteca Pilarin Bayés.»
• 16/12/2025 – Clara Macaya: «Fa una setmana vam presentar els nostres respectius llibres en un primer cicle de “tertúlia literària” a la Biblioteca Pilarin Bayés, amb les autores Imma Oms i Teresa Saborit. Dinamitzat per en Jordi Sunyer!»

Un plaer i un honor haver pogut compartir una estona amb «Escriptores Catalanes»: un projecte meravellós impulsat per la Marta, una dona plena d’inquietuds que s’ha proposat fer xarxa amb escriptores, llibreries, biblioteques i tots els agents literaris del país!

Espero que la iniciativa et porti moltes alegries, Marta: moltes gràcies per haver vingut fins a Gurb aquest matí de dissabte i per haver-me convidat a formar part de la casa literària que estàs construint.

Reel @EscriptoresCatalanes:

«Aquesta vegada el viatge m’ha portat a compartir un matí ben especial amb la Teresa Saborit, autora de set llibres i guanyadora de més de vint premis. Tot això queda curt comparat amb l’encant de dona que és: la seva simpatia, la seva tendresa i la pila de bons consells que m’emporto per continuar amb aquesta xarxa.

Ella ha tirat pel dret: ni infusió, ni vi, ni cafè… què deu haver triat? I quina escriptora catalana ens haurà recomanat? Gràcies, Teresa. Ha estat un plaer immens conèixer-te.»

Ens creiem éssers racionals, però racionalment la nostra mera existència no té cap sentit. Hi podria haver res més aterridor?

«Diuen que la màgia no existeix: que només és cosa de canalla o de gent massa innocent. Alhora, però, la secció dels horòscops acostuma a ser una de les més llegides dels diaris, de manera recurrent se sent parlar d’estafes relacionades amb “mestres” capaços de llegir el futur i en cada festa assenyalada es dispara la despesa en loteria “per si de cas aquest cop toca i…” (completeu la frase amb el vostre desig material més arrelat).

La realitat és que, en el nostre interior més essencial, continuem sent humans prehistòrics: homes i dones que, en les nits més fosques, alcem els ulls al cel, per admirar-nos de la immensitat de l’univers, i posem nom a les estrelles en un intent fútil per calmar el vertigen que ens provoca la tenebra infinita.

I abans les agrupàvem per constel·lacions, i ara són combinacions de lletres i números que només els científics saben discernir, però en tots dos casos restem igual de perduts: vivint a l’escorça d’un planeta blau que ens arrossega sense timó per l’espai sideral.

Perduts entre tanta immensitat, intentem aïllar-nos de la nostra pròpia ignorància en la petitesa de la nostra rutina diària, a distreure’ns de tota la resta i a creure (aferrats al nostre imaginari més primari) que un dia “algú” o “alguna cosa” farà que tot tingui sentit.

I així deixem que passin les hores, els dies i els anys. Fins que un dia ens descobrim asseguts en una residència de la tercera edat i ens preguntem si realment hem viscut tots els anys que insinuen les nostres arrugues (o si, estafats per alguna mena de joc de mans còsmic, algú els ha viscut en lloc nostre, mentre nosaltres estàvem distrets fent ves a saber què).

Potser el veritable problema no és que no creguem en la màgia, sinó que en el fons sabem que la màgia és l’única realitat existent… I ens fa massa por admetre-ho […].»

«Només som humans prehistòrics»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/nomes-som-humans-prehistorics

Moltíssimes gràcies, TVO Osona, per convidar-me per parlar de «Quan recordis el meu nom» i dels 11 anys que fa que vaig fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet.

Un privilegi compartir conversa amb la vostra companyia!

PD. Gràcies, Ajuntament de Gurb, per deixar-nos gravar l’entrevista als Jardins de l’Esperança

***

Repost TVO:

«En Companyia» de l’escriptora gurbetana Teresa Saborit, que ens presenta el seu nou llibre «Quan recordis el meu nom».

• Presentació: Sebastià Raurell
• Càmera: Albert Bagué
• Canal: TVO Osona
• Lloc: Jardins de l’Esperança de Gurb
• Enllaç: https://tvo.cat/noticies/20251016/en-companyia-96-teresa-saborit