Salta. Salta?
Salta més enllà dels colors que trepitgen els teus peus. Colors?

Salta. El què?
Salta el buit d’impossibles que rodeja la teva ombra. Ombra?

Salta. Per què?
Salta per atrapar els anhels de l’ànima que volen lluny de les teves mans. Mans?

Salta. No… Ara no. No?

Si salto, no hi ha foto… Et penses que no ho sé?

 
[Musa 154: Relat inspirat per la imatge d’en Jordi Oliveras que acompanya el text.]

Ho sé… Tot i que intento no saber-ho.

Ho llegeixo en els teus ulls… Tot i no veure’ls.

Juguem… Sense atrevir-nos a jugar, de veritat.

T’acaricio amb les mans anhelant anar… Molt més enllà.

Sospiro pel teu contacte com una droga… T’anhelo.

La necessitat creix dins meu… De tu.

 
— Què li passa a la Sònia?
— Com que què li passa? Està llegint, no?
— I què llegeix?
— Alguna novel·lota romàntica…
— Quina?
— I jo què sé! A mi què m’importa?
— Home, Mateu, ets el seu marit: veient la cara que fa, potser t’hauria d’importar…
— Vés-te’n a parir mones!

 
I l’odi creix dins meu… Per a ell.

 
[Musa 66: Relat inspirat per la proposta d’en Josep M Griño: «mans, contacte, necessitat, tu». La imatge que acompanya el text es titula «Caricias – Reto Cinco sentidos» i és de Marta Diarra compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]