Juguem a disfressar-nos, com quan érem petits.

Juguem a disfressar-nos de súper herois que han jurat defensar la raça humana. Juguem a disfressar-nos de policies capaços d’engarjolar tots els lladres. Juguem a disfressar-nos de bombers a qui cap incendi no fa por. Juguem a disfressar-nos de metges amb cures miraculoses per les malalties de totes les nines de la consulta. Juguem a disfressar-nos de pilots que guanyen totes les curses de l’scalextric. Juguem a disfressar-nos de futbolistes que celebren triplets per partida doble.

Juguem a disfressar-nos d’adults
sense que es noti
que en el pit ens continua bategant
el cor de l’infant.

Juguem a disfressar-nos de rajola, de carrer, que mira sense ser vista, per a qui tot l’any és carnaval.

 
[Musa 91: Relat inspirat per la ruta realitzada el passat 23 de maig «Joan Brossa. Del MACBA a La Seca. Poesia, màgia, teatre i carnaval» de la mà de la Fundació Joan Brossa, en el marc del cicle artístic BarriBrossa organitzat per la La Seca – Espai Brossa. La imatge que acompanya el text és d’autoria pròpia i és una fotografia de la màscara que hi ha en una rajola de les Rambles de Barcelona, dissenyada per Joan Brossa el 1991 per commemorar la concessió del «Premi FAD – Sebastià Gash» a les estàtues humanes de la Rambla.]

Ja sabeu com sóc. No em podeu deixar sola.

No em podeu deixar sola, amb la meva novel·la, a onze dies de Sant Jordi. Amb tantes paraules per reescriure, la meva neurona lletraferida es comença a omplir de lletres i de sospirs i de llibres i de roses i… I al final passa el què passa: se li acudeix alguna idea de bombera que m’acaba portant pel pedregar (hehe).

Sant Jordi.

La meva neurona sap que sóc una enamorada del dia dels llibres i de les roses, que m’agrada fer fotos, que aquest Sant Jordi estaré a Barcelona… I què se li ha acudit amb tota aquesta informació? Que podria agafar la càmera i fer de reportera per un dia

Fer fotos per immortalitzar que, per un dia, els carrers s’omplen de llibres, que per un dia les ànimes lletraferides podem sortir de les nostres biblioteques i camuflar-nos entre els vianants sense cridar l’atenció, que per un dia és normal sentir a parlar de llibres i d’autors i d’històries i de versos.

Fer fotos, captar moments, atrapar fragments d’històries i, una vegada passat el dia, embolicar amb paraules les imatges per immortalitzar, negre sobre blanc i amb multitud de colors, un dia que per alguns és gairebé màgic.

Ja coneixeu la meva neurona, diu que ho fa pel meu bé: que així no se’m farà tan llarga l’espera pel Sant Jordi del 2016 (hihihi).

Sigui com sigui, la meva neurona, experta en liar la troca, de Barcelona no en sap gairebé res. Em donaríeu un cop de mà perquè la seva última idea no acabi com el rosari de l’aurora?

És molt fàcil!

Si sou de Barcelona, o si coneixeu la ciutat, l’únic que necessito és que em digueu llocs que podria visitar el pròxim 23 d’abril. Llocs que siguin especials pel dia en si, llocs que siguin especials qualsevol dia de l’any, llocs que es mereixin una visita, una fotografia i un embolcall de paraules si la inspiració acompanya.

M’ajudeu? Espero que sí! Què faria jo sense vosaltres?

Moltes gràcies per avançat per la vostra ajuda!

 
Ens llegim