COMPANY A — Donat que els últims aconteixements ens han estat desfavorables, és necessari prendre medides, companys.

COMPANY B — Què ha dit el company?

COMPANY C — Que l’assunto pinta bastos.

COMPANY A — No podem permetre que ofenses d’aquest tamany quedin sense càstig, companys! Tenim que contraatacar. No ens poden tractar com si fóssim basura!

COMPANY B — Bueno… Basura sí som.

COMPANY A — No ens portaran al desguàs! No permetrem que ens venguin a peces! Si es pensen que som tontos, es quedaran amb un pam de nas.

COMPANY C — I això portarà molt gasto?

COMPANY A — Companys, estem parlant de la nostra dignitat!

COMPANY C — Ja veig que haurem de portar la vajilla bona de l’àvia a la casa dels empenyos…

COMPANY B — Diu que costarà cuartos? Acabo de recordar que tenia que fer un recado, si…

COMPANY A — D’aquí no se’n va ningú! És que no voleu disfrutar del reconeixement que us mereixeu després de tants anys de servei?!

COMPANY C — Jo preferiria conservar la vajilla, ja saps, més que res pel valor sentimental.

COMPANY A — Colla de revolucionaris de pega dolça!

COMPANY B — Sí clar, com que tu tens un bon puesto i un barco que t’espera amarrat al port…

COMPANY A — Ja ho pagaré jo!

COMPANY B — Haver començat per aquí! Si és així, pues… Vale! Què s’ha de fer?

COMPANY A — La pròxima parelleta que vegem passar pel nostre costat, amagats entre les sombres, entre carinyos i arrumacus, amb una bossa amb un tufillo sospitós a les mans i aires de voler anar cap a la zona dels de reciclatge… Zas! Obrim la tapa i ens empassem el nòvio!

COMPANY B — I per què no la nòvia?

COMPANY C — I si són dos nòvios?

COMPANY A — El primer que se us posi a tiro, companys! Zas i a la panxa!

COMPANY B — Només un?

COMPANY A — En aquests casos, menos és més. Li féu una bona rebolcada, que hagi d’estar-se una setmana a la lavadora per treure’s la basura de sobre. Us garantitzo que s’hauran acabat aquestes tonteries del reciclatge i la mare que va parir tots els ecologistes de l’Ajuntament.

COMPANY C — I si agafa una enfermetat i acaba a l’enfermeria?

COMPANY A — No serà res greu! Un dies fent crucigrames i cap a casa amb unes quantes agulletes.

COMPANY C — Però…

COMPANY A — Hasta aquí podíem arribar: hem de defensar el nostre puesto al carrer, companys!

COMPANY B — Però…

COMPANY A — No heu vist el què ha passat amb els contenidors de la cantonada del Passeig?! Ja no en queda ni un de gris! Voleu que a nosaltres també ens pintin d’arcoiris?

COMPANY C — Uix, no… A mi el verd amb fa el cul gros, els urbanos es burlarien de mi, semblaria un jabalí.

COMPANY B — A mi no crec que em sortís rentable pintar-me de groc, ja estic a punt de jubilar-me…

COMPANY A — Pues no hi ha cap més alternativa, tenim que fer-ho! Visca la revolució, companys?!

COMPANYS B i C — Visca la revolució, company!

 
[Musa 192: A qui li fan mal els ulls? No és culpa meva! Text inspirat per la proposta d’en Joan Milà: «Doncs, una de barbarismes: Ah!, “Bueno”, “pues”… “Vale”!». Quants barbarismes sou capaços de trobar? (hehe) La imatge que acompanya el text es titula «Avinguda Esplugues, Pedralbes (Barcelona): contenidors d’escombraries» i és d’autoria pròpia. Moltes gràcies per la inspiració!]