«Sigues tu mateixa» em diu una veu a cau d’orella, sense rostre. «Sigues tu mateixa» insisteix la veu de dona invisible, negant-se a ser ignorada. «Sigues tu mateixa» repeteix, erigint el seu comandament en mascaró de proa de la meva existència.

Temptejo amb els ulls orbs. Cerco entre fantasmes de vent que se m’escolen entre els dits de les mans nues. Ja no veig el què volies que veiés, ja no sóc qui volies que fos. Veig i sóc, amb el convenciment que estic a on sempre hauria d’haver estat. I busco, sense saber què busco, amb la certesa infundada que quan ho trobi… Ho sabré.

I escolto.

Les coses que es repeteixen tres cops, existeixen.

 
[Musa 140: La musa d’avui va servir per iniciar aquest petit projecte amb un poema titulat «Pols de lluna plena». Relat inspirat per la proposta d’en Pep Duran: «Aquest ha estat un dia en que has torsionat. 13/31. Pots veure-hi clar, sense interferències. Moltes felicitats!!!!! Escriure des del punt zero, sense pretensions, sense judicis, sense comparacions, connectada a l’origen.». La imatge que acompanya el text es titula «Wind» i és de Moyan Brenn compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració i molt bon cap de setmana, traginer de contes!]