Com un nino et vesteixo, un nino gegant. Et compto els dits de les mans, et faig pessigolles al palmell. «Ralet, ralet…» Te’n recordes? Espero la tornada, en va. «… Pica el dineret.» Somrius. Perquè somric. Et faig un petó al front, et calço els mitjons. T’assec a la cadira i et porto fins al menjador. Tens fred. Ho sé. Sempre tens fred. Quan de petits anàvem a la platja, fugies de l’ombra del para-sol com de la pesta. Fred. Massa fred. Massa fosc. Et poso una manta als genolls i encenc la bombeta malgrat l’embat del migdia contra els vidres. T’embolico les espatlles amb una tovallola, et cobreixo les galtes d’espuma d’afaitar i et rasuro la barba amb navalla afilada. Mai no serà com el barber del poble, però cada dia hi tinc més traça. «Si et portes bé, et donaré lassanya per dinar.» I t’estàs quiet. Perquè m’entens. En el fons, m’entens.

 
[Musa 126: El segon text d’aquesta setmana està inspirat per una musa repetidora. La seva primera proposta va ser una fotografia, de la qual va sorgir el text titulat «Gèlida confident». De la seva segona proposta, en forma de paraules, n’ha nascut un altre microrelat Text inspirat per la proposta d’en Corneli Cordill: «Mitjons, lassanya, petó, bombeta i barba». La imatge que acompanya el text es titula «pink floyd the barber» i és de Hendrik Dacquin compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per sumar-te al projecte per segona vegada, Corneli!]