Jo sé
però tu no saps
que els draps impregnats de fum de flor de saüc
col·locats damunt del pit durant la vetlla
són el millor remei pels refredats.

Jo sé
però tu no saps
que per mitigar els sangtraïts i el dolor dels cops rebuts
res més eficaç que els cataplasmes de sal
subjectats sobre els blaus.

Jo sé
però tu no saps
que per apaivagar les molèsties de la mala setmana
les infusions de sàlvia, comí i romaní
són remei de bon pensant.

Jo sé
però tu no saps
que el meu cos de remeiera incinerat a la foguera no et farà més savi
que res fa més por que allò que la ignorància ens oculta
que la pròxima vegada que prenguis mal…

Qui et curarà?

[Musa 150: Arribo a un número rodó: ja només falten cinquanta textos per finalitzar el projecte de les «200 muses»! L’últim text de la setmana és un poema inspirat per la proposta de la @JED_Eva: «No et donaré una llista de paraules, ni una imatge, però sí una petició o idea, com li vulguis dir, et proposo un relat per netejar el bon nom de les bruixes remeieres condemnades a llarg de la història per usar la natura per guarir. L’acceptes?». Repte acceptat! Els remeis que es detallen en els versos han estat extrets del document publicat per l’Ajuntament de Viladecans «El veïnat de la meva infantesa. Records d’en Manel Sunyer Mas». La imatge que acompanya el text es titula «Zarzamora Silvestre» i és de Nicolas compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Molt bon cap de setmana, musa!]