Salta. Salta?
Salta més enllà dels colors que trepitgen els teus peus. Colors?

Salta. El què?
Salta el buit d’impossibles que rodeja la teva ombra. Ombra?

Salta. Per què?
Salta per atrapar els anhels de l’ànima que volen lluny de les teves mans. Mans?

Salta. No… Ara no. No?

Si salto, no hi ha foto… Et penses que no ho sé?

 
[Musa 154: Relat inspirat per la imatge d’en Jordi Oliveras que acompanya el text.]

L’essencial?
Dos gots d’aigua clara
un crostó de pa.

L’essencial?
La teva presència
en el meu respir.

L’essencial?
Confiar en el cosmos
saltar sense xarxa.

L’essencial?
A mi m’ho preguntes?

El teu cor ho sap
massa bé ho saps.

[Musa 104: Últim divendres de juny i últim text d’aquesta setmana! El poema d’avui està inspirat per la proposta de la Judit Carrera: «Essencial, presència, saltar». La Judit ja havia participat en el projecte inspirant una petita escena de teatre titulada «Pizza per a dos» i va decidir repetir responent a la crida extraordinària que vaig fer per celebrar el meu aniversari. La imatge que acompanya el text es titula «la pequeña saltamontes» i és d’Agustín Ruiz compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per fer de musa per segona vegada, Judit, i molt bon cap de setmana a tots!]

                                                              Saps   
                                                         què és un                 I com a cua
                                                 cal·ligrama? És              improvises en 
                                            deixar que flueixin els      cursiva allò que els
                                       paraules, com si fossin un  versos no et permeten
                                          tramvia perdut els carrils    massa juntes les
                                           sí       penya-segat avall     paraules per 
                            saltar             d’una branca a l’altra poder-les destriar
                        abandonar       l’ombra d’allò esperat  a cop d’ull simple
                          és llegir       cercant el dibuix de perfil massa junts
                            jugar         amb les formes i les lletres cos i cua
                          Entens el què et vull dir entre siluetes? massa
                               Anticipes el què et vull fer veure? tot junt i
                                      Un esquirol grassonet el què indestriat
                                          les paraules mig amaguen massa
                                              (o així ho intenten) amb un
                                 aglà a les mans i dents esmolades.  
                                      Ni pintora ni poeta, no et sembla?

[Musa 96: Començo la setmana amb un cal·ligrama: quan no saps si l’obra és el fons o la forma és l’obra. Text inspirat per la proposta de l’@oriolMD: «Cal·ligrama, tramvia, abandonar, penya-segat, esquirol». La imatge que acompanya el text es titula «Red Squirrel_7674» i és de Robert Taylor compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]