«Demà.» Dic el mot i la boca se m’omple de joia i els ulls se m’inunden de llàgrimes. Llàgrimes d’emoció i d’alegria i de bons auguris. Llàgrimes forjats en els tres-cents seixanta-quatre dies d’espera que he recomptat un a un amb el desig de tornar-te a veure.

«Demà.» I ho dic i gairebé encara no m’ho crec. I ho repeteixo i segueixo sense creure-m’ho. I ho escric, i ho crido als quatre vents, i ho xisclo des de totes les finestres de la casa perquè tothom ho sàpiga.

«Demà!» És possible? De debò? No m’enganyes?!

«Demà…» I torno a mirar al calendari i sé que sí, que és veritat, que avui és avui i que demà serà demà, que no hi ha marge d’error possible, que el temps sempre traïdor per un cop juga al meu favor, que ell farà que demà sigui demà, que el sol es pondrà avui, que la lluna brillarà en el cel, que les estrelles em picaran l’ullet còmplices dels meus somnis impossibles i que d’aquí a unes hores…

D’aquí a unes hores serà demà.
Feliç Sant Jordi!

[Musa 60: Relat inspirat per participar a la setena jornada del grup D de la Lliga de Microrelataires en Català. Condicions: tema «Demà», màxim 200 paraules. Si us agrada, aneu a la web de la Lliga i deixeu-hi un comentari dient que li doneu el vostre vot. Moltes gràcies! La imatge que acompanya és una foto del Drac Alat, mascota de Sant Jordi de VullEscriure, i és d’autoria pròpia.]

Ja sabeu com sóc. No em podeu deixar sola.

No em podeu deixar sola, amb la meva novel·la, a onze dies de Sant Jordi. Amb tantes paraules per reescriure, la meva neurona lletraferida es comença a omplir de lletres i de sospirs i de llibres i de roses i… I al final passa el què passa: se li acudeix alguna idea de bombera que m’acaba portant pel pedregar (hehe).

Sant Jordi.

La meva neurona sap que sóc una enamorada del dia dels llibres i de les roses, que m’agrada fer fotos, que aquest Sant Jordi estaré a Barcelona… I què se li ha acudit amb tota aquesta informació? Que podria agafar la càmera i fer de reportera per un dia

Fer fotos per immortalitzar que, per un dia, els carrers s’omplen de llibres, que per un dia les ànimes lletraferides podem sortir de les nostres biblioteques i camuflar-nos entre els vianants sense cridar l’atenció, que per un dia és normal sentir a parlar de llibres i d’autors i d’històries i de versos.

Fer fotos, captar moments, atrapar fragments d’històries i, una vegada passat el dia, embolicar amb paraules les imatges per immortalitzar, negre sobre blanc i amb multitud de colors, un dia que per alguns és gairebé màgic.

Ja coneixeu la meva neurona, diu que ho fa pel meu bé: que així no se’m farà tan llarga l’espera pel Sant Jordi del 2016 (hihihi).

Sigui com sigui, la meva neurona, experta en liar la troca, de Barcelona no en sap gairebé res. Em donaríeu un cop de mà perquè la seva última idea no acabi com el rosari de l’aurora?

És molt fàcil!

Si sou de Barcelona, o si coneixeu la ciutat, l’únic que necessito és que em digueu llocs que podria visitar el pròxim 23 d’abril. Llocs que siguin especials pel dia en si, llocs que siguin especials qualsevol dia de l’any, llocs que es mereixin una visita, una fotografia i un embolcall de paraules si la inspiració acompanya.

M’ajudeu? Espero que sí! Què faria jo sense vosaltres?

Moltes gràcies per avançat per la vostra ajuda!

 
Ens llegim