<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>seixanta &#8211; Teresa Saborit</title>
	<atom:link href="https://teresasaborit.cat/tag/seixanta/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://teresasaborit.cat</link>
	<description>Escriptora - Devoradora de llibres - La imaginació és el meu superpoder</description>
	<lastBuildDate>Fri, 13 Feb 2015 12:04:39 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	

<image>
	<url>https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2022/04/Teresa_Saborit-Escriptora-Gamificacio_projectes_literaris-Narradora_oral-100x100.png</url>
	<title>seixanta &#8211; Teresa Saborit</title>
	<link>https://teresasaborit.cat</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>[Musa 18] Quatre gats somiatruites</title>
		<link>https://teresasaborit.cat/2015/02/13/quatre-gats-somiatruites/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Teresa Saborit]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 13 Feb 2015 12:04:39 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[200 muses]]></category>
		<category><![CDATA[Microrelat]]></category>
		<category><![CDATA[anys]]></category>
		<category><![CDATA[apocalipsi]]></category>
		<category><![CDATA[consell]]></category>
		<category><![CDATA[seixanta]]></category>
		<category><![CDATA[somiatruites]]></category>
		<category><![CDATA[somni]]></category>
		<guid isPermaLink="false">http://lallibretavermella.cat/?p=473</guid>

					<description><![CDATA[<img width="150" height="150" src="https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-150x150.jpg" class="webfeedsFeaturedVisual wp-post-image" alt="20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM" style="display: block; margin-bottom: 5px; clear:both;max-width: 100%;" link_thumbnail="" decoding="async" srcset="https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-150x150.jpg 150w, https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-300x300.jpg 300w, https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-100x100.jpg 100w" sizes="(max-width: 150px) 100vw, 150px" />&#160; Em diuen somiatruites quan no saben què més dir-me. «Somiatruites.» Aquest és l’últim insult que surt dels seus llavis. No es pot deixar una feina estable per perseguir un somni. No es pot anteposar l’ànima a la raó. No es pot jugar amb la vida com quan eres una criatura de bolquers. «Ja tens [&#8230;]]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<img width="150" height="150" src="https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-150x150.jpg" class="webfeedsFeaturedVisual wp-post-image" alt="20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM" style="display: block; margin-bottom: 5px; clear:both;max-width: 100%;" link_thumbnail="" decoding="async" srcset="https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-150x150.jpg 150w, https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-300x300.jpg 300w, https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2015/02/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM-100x100.jpg 100w" sizes="(max-width: 150px) 100vw, 150px" /><p><a href="https://www.flickr.com/photos/jasuca/4038532580" target="_blank" rel="noopener"><img fetchpriority="high" decoding="async" class="alignnone wp-image-476 size-full" src="https://teresasaborit.cat/wp-content/uploads/sites/6/2021/05/20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM.jpg" alt="20150213-200_muses-Imatge_Truita_amb_pesols_Jacob_Sunol_CC2.0_Attribution-Text_Quatre_gats_somiatruites_Tere_SM" width="500" height="333" /></a></p>
<p>&nbsp;</p>
<p>Em diuen somiatruites quan no saben què més dir-me.</p>
<p>«Somiatruites.»</p>
<p>Aquest és l’últim insult que surt dels seus llavis. No es pot deixar una feina estable per perseguir un somni. No es pot anteposar l’ànima a la raó. No es pot jugar amb la vida com quan eres una criatura de bolquers.</p>
<p>«Ja tens seixanta anys.»</p>
<p>La conversa comença sempre amb una llista interminable d’infortunis. I si es crema la casa? I si puja l’Euribor? I si em diagnostiquen una malaltia incurable? I si els meus pares perden la pensió i no poden continuar pagant la residència?</p>
<p>«La teva proposta és infactible.»</p>
<p>I qui em parla sempre m’aconsella pel meu bé. Em demana que reflexioni, que miri el món tal i com és, que llegeixi els diaris: guerra oberta a Ucraïna, jutjats inundats per casos de corrupció, l’estat islàmic avançant a passos de gegant,…</p>
<p>«El present és infernal. Què et fa pensar que el futur serà millor? Només et falten cinc anys per jubilar-te&#8230; Queda’t amb el que tens.»</p>
<p>Com si el que tingués fos alguna cosa sòlida que pogués resguardar a dins d’una caixa cuirassada del banc. Com si el present fos immutable. Com si la rutina fos una mar en calma perdent-se en la infinit, sense ni un bri d’aire ni una mala tempesta, sense onades ni taurons ni Moby Dicks.</p>
<p>«Fes-me cas.»</p>
<p>Quan s’adonen que resisteixo tots els embats, arriba l’ordre. L’ordre directa sense dret a rèplica. L’ordre establert que cal preservar. L’ordre infumable que m’asfixia. L’ordre d’aquells que pregonen sobre una vida que mai no s’han atrevit a viure.</p>
<p>«Somiatruites.»</p>
<p>Al final, l’insult. El punt i final. El suposat benefactor s’aixeca de la cadira i abandona el bar amb el compte a deure. Penso que m’hauria de saber greu… Però no me’n sap. Per primera vegada a la meva vida, tinc la certesa d’haver pres la decisió correcta. Per primer cop, sé que són els altres els qui estan equivocats. Encara que no ho entenguin.</p>
<p>M’aixeco de la taula i camino fins a la barra.</p>
<p>— Cobri’m, si us plau. Dos cafès.</p>
<p>— Tres cinquanta.</p>
<p>Trec un bitllet de deu euros de la cartera i tatxo mentalment el nom del meu interlocutor de la llista d’amics de l’ànima. Un menys a convidar en futures celebracions. A aquest ritme, quan organitzi la festa d’aniversari dels seixanta-un, només serem quatre gats; quatre gats somiatruites.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>[<em>Musa 18: Relat inspirat per la proposta de la <a title="@desbruixolada" href="https://lallibretavermella.cat/2015/01/20/200-muses-vols-ser-ne-una/#comment-75" target="_blank" rel="noopener">@desbruixolada</a>: «Infactible, infernal, infinit, infortuni, infumable». La imatge que acompanya el text es titula <a title="Truita amb pèsols - Jacob Sunol - CC 2.0 Attibution" href="https://www.flickr.com/photos/jasuca/4038532580" target="_blank" rel="noopener">«Truita amb pèsols» i és de Jacob Sunol</a> compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».</em>]</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
