Mal llamp fulmini els del Twitter i la mare que els va fornejar a tots plegats! Un tio amb cara de préssec té més seguidors que jo! Un préssec! No, no és que tingui cara de préssec… O sí! Què sé jo quin redimonis de cara té?!

L’únic que sé és que té la foto d’un préssec: Un préééééééssec! (I això s’ha de llegir amb el to del nen repel·lent d’aquell anunci de la tele: «Un paaal! Un paaaaaaaal!») Té un préssec com a foto de perfil i té més seguidors que jo! Té xirimoia la cosa… Pujaré en un d’aquests vaixells transatlàntics i els en diré quatre de fresques a aquests del Twitter!

Potser no sóc jo qui té una foto com Déu mana? No sóc jo?! Bé, d’acord, no sóc jo… Però no és mona la model de qui vaig robar la fotografia? No és mona?! Potser la imatge d’una mona és el què hauria de buscar… Tindria maduixes que una mona tingués més seguidors que jo!

M’imagino el préssec, assegut al sofà, vestit amb pantaló i camisa, acabat d’arribar de l’oficina… O potser ni això! Potser és un d’aquests ni-ni repel·lents que encara viu a casa dels seus pares. Potser no fot ni brot en tot el dia, potser va vestit a tota hora amb pijama, potser… A on s’és vist que un préssec vestit amb pijama tingui més seguidors que jo?! I si ni tan sols porta pijama? I si twitteja mentre es passeja despullat per casa? Un préssec nudista?! Mare de déu nostre senyor!

Res, res, res! Jo aquestes maquinotes no les entenc! No les entenc, no les vull entendre,… Elles no m’entenen a mi! Canviaré la foto de la model mona per una nonagenària amb la cara plena d’arrugues i la llengua afilada. Al primer cap de cirera que s’atreveixi a piular-me el que no sona… Zas! Dentallada i a la cassola! Ja els ensenyaré jo a aquestes peres d’aigua dolça el què és una autèntica twitstar!

PD. Tant parlar de fruita m’ha fet venir gana… A algú li ve de gust una macedònia de folloneros?

[Musa 199: Penúltim text de les dues-centes muses! El relat d’avui està inspirat per la proposta de la Iaia Toneta: «Préssec, vaixell, sofà, camisa, twitter». Tractant-se d’una musa-twitstar, Twitter havia de ser per força el protagonista de la funció! (hehe) La imatge que acompanya el text es titula «Peaches» i és de Jeremy Keith compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per apuntar-te al projecte, musa!]

Bastió fortificat
territori ferm reclòs
defensa abandonada.

Perfum d’encís a trenc d’alba
vestit de gal·la poncella
benaurança abraçada.

Veles obertes al vent
mascaró descobrint ruta
àncores transmutades.

Mar de perills embravit
tresor somni d’odissea
llibertat desfermada.

 
[Musa 147: Quatre mesos després… L’última musa que va participar en la meva festa d’aniversari virtual! (Us he dit ja que sou fantàstics?) Tanco la sèrie de muses 13-31 amb una musa repetidora. De la seva primera proposta en va néixer un poema titulat «Atrapat en la perpètua roda», la segona ha servit per improvisar els versos que acabeu de llegir. Text inspirat per la proposta de la Carme: «T’envio una imatge per mail, bé, de fet veuràs que és un collage amb 4 imatges. Dosificació a voluntat: pots triar-ne una per un escrit, fer-ne 4 escrits, o usar les 4 a la vegada.». Moltes gràcies per la inspiració i pel suport, musa!]