Vellesa, traïdora, anys, traïdors, vida… Puta vida! Per què tant viure? Per què tant temps?! Per què…? Res! Les mans plenes d’artrosi, el rostre solcat d’arrugues, els genolls queixosos de dolor, l’esquena corbada, els ulls orbs de cataractes… Tot! Tot m’ho has pres! Maleïda vellesa, tu! Tu mil cops maleïda, tu lladre infame! Tot t’ho has emportat, tot! El què tenia… I el què no vaig tenir, mai! Mai! Tots els fanals del meu camí s’han extingit. Ja no hi haurà més cruïlles, ja no existeix la possibilitat de tirar enrere. Els colors que un dia van envoltar-me, ara són negre presó. Els meus peus han oblidat els dies de dansa aferrats als grillons d’un alè miserable buit d’existència. El futur és una paret. I jo, la tartana sense conductor, i sense bèstia… Que ningú no mena.

 
[Musa 194: Relat inspirat per la proposta de l’Helena: «vellesa, colors, dansa, paret, fanal». La imatge que acompanya el text es titula «Tartana Catalana o Lira Catalana (segle XIX) al mNATEC, a Terrassa» i és de Friviere compartida sota llicència de Creative Commons «CC3.0 Attribution-Unported». Moltes gràcies per acceptar fer de musa!]

Tinc un bagul ple de tresors. Un bagul gran, de fusta massissa, amb frontisses rovellades que xerriquen en girar i un pany sempre obert, sense clau.

Hi guardo el teu primer somriure.

I el teu primer plor. I el primer dia que em vas dir «papa». I l’últim cop que em vas deixar acompanyar-te a l’escola amb la teva petita mà resguardada dins del meu palmell d’adult. El que ni una tempesta huracanada hauria pogut descloure, ho van fer quatre paraules pronunciades pels teus llavis d’infant: «ja sóc massa gran».

Hi guardo la primera mirada de la teva mare.

Entre decidida i avergonyida, entre atrevida i insegura. Entre el joc i la promesa, entre el només avui i per sempre. I el seu últim respir, amb el rostre solcat d’arrugues, la pell flàccida i trencadissa, els ulls enlleganyats i els cabells canosos, la boca desdentada, les orelles sordes, els llavis plens de llum.

Tinc un bagul ple de tresors. Un bagul gran, de fusta massissa, a on em tancaré quan la senyora de la dalla truqui a la porta. Si se m’ha d’emportar, que se m’endugui, bressolat entre records.

 
[Musa 137: El segon text d’aquesta setmana està inspirat per una musa repetidora. La seva primera proposta va ser «Sobredosi» i va servir per escriure el text «Doctor». De la seva segona proposta, n’ha nascut un altre microrelat. Text inspirat per la proposta de la Monica Godayol: «Tema: «Envellir»». La imatge que acompanya el text es titula «Sold» i és de CastawayVintage compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per repetir, musa!]

Com un nino et vesteixo, un nino gegant. Et compto els dits de les mans, et faig pessigolles al palmell. «Ralet, ralet…» Te’n recordes? Espero la tornada, en va. «… Pica el dineret.» Somrius. Perquè somric. Et faig un petó al front, et calço els mitjons. T’assec a la cadira i et porto fins al menjador. Tens fred. Ho sé. Sempre tens fred. Quan de petits anàvem a la platja, fugies de l’ombra del para-sol com de la pesta. Fred. Massa fred. Massa fosc. Et poso una manta als genolls i encenc la bombeta malgrat l’embat del migdia contra els vidres. T’embolico les espatlles amb una tovallola, et cobreixo les galtes d’espuma d’afaitar i et rasuro la barba amb navalla afilada. Mai no serà com el barber del poble, però cada dia hi tinc més traça. «Si et portes bé, et donaré lassanya per dinar.» I t’estàs quiet. Perquè m’entens. En el fons, m’entens.

 
[Musa 126: El segon text d’aquesta setmana està inspirat per una musa repetidora. La seva primera proposta va ser una fotografia, de la qual va sorgir el text titulat «Gèlida confident». De la seva segona proposta, en forma de paraules, n’ha nascut un altre microrelat Text inspirat per la proposta d’en Corneli Cordill: «Mitjons, lassanya, petó, bombeta i barba». La imatge que acompanya el text es titula «pink floyd the barber» i és de Hendrik Dacquin compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per sumar-te al projecte per segona vegada, Corneli!]