Vols escriure? Participa a la Marató d’Escriptura «15 són 15» (15 textos i cada cop menys paraules)!

Inscripcions: GRATUÏTES!

Termini: del 23 al 30 de setembre de 2026
Nombre de textos a escriure: 15
Extensió del PRIMER text: MÀXIM 15 paraules (i a cada enunciat, una paraula menys, he, he)

Publica els textos a la teva xarxa social preferida amb les etiquetes #VullEscriure #VE15

Els 15 enunciats es publicaran a la web de VullEscriure durant tota la setmana (a les 10 del matí i a les 5 de la tarda): VullEscriure.cat/marato15son15.html

I un petit EXTRA: com que sabem que escriure és més divertit si s’escriu acompanyat, hem creat un grup de Telegram! Uneix-t’hi i comparteix l’experiència amb la resta de participants de la marató

Seràs capaç de completar la marató abans que s’acabi el temps?

Suma’t a la festa per celebrar l’inici de la 15a temporada de VullEscriure. Ens llegim!

PD. Encara no t’has inscrit a la nova temporada? Reserva ara la teva plaça!

Un llibre no és res sense els seus lectors. Com a escriptora et pots passar mesos i anys enfilant paraules, però no és fins que la història és llegida per uns altres ulls que el cercle es completa i la història deixa de ser «teva» per a passar a ser de «tots».

Aquells personatges, aquelles trames, aquell món que vas idear en solitud, de sobte prenen vida gràcies a la ment d’algú altre… Hi podria haver res més màgic que la imaginació humana?

Per celebrar la publicació de «Quan recordis el meu nom», durant les últimes setmanes he organitzat un booktour de ressenyes: cada dilluns i cada dijous, la novel·la ha viatjat per diversos racons de la xarxa. Mil gràcies a les 10 lectores meravelloses que s’han apuntat a la iniciativa i han contribuït a fer-la realitat!

• 03/11 – Yulia Aliaksandrava (lectora): «Teresa Saborit, autora d’aquest llibre, ens regala un món on la fantasia i l’amor s’entrellacen amb l’aventura i la màgia de viure. «Quan recordis el meu nom» és una porta oberta a somiar despert, a creure en l’impossible i a deixar-se portar pel cor.»

• 06/11 – Versus_perduts (lectora): «La novel·la és una oda a Barcelona, la capital plena d’històries, de cultura i de tradicions. Una llegenda entre real i imaginària. El format de les 12 roses fa referència als 12 treballs d’Hèrcules, que són la penitència que ha de pagar l’heroi per ser perdonat per les seves cuites i és també una clucada d’ulls a la llegenda de Sant Jordi. Les roses són el símbol de l’amor i de la victòria contra el mal. I així és l’autora: una noia capaç de fer-nos sentir i trobar la màgia en la quotidianitat, de creure en la força d’adaptar-se als fets i, a la vegada, de trobar solucions als problemes […].»

• 10/11 – La Judit dels llibres (bookstagrammer): «Teresa Saborit ens regala una fantasia urbana juvenil que combina amb elegància el món quotidià —la precarietat, la lluita per sobreviure, la força dels vincles familiars— amb l’element extraordinari, ple de màgia, amor i misteri. M’ha captivat la relació entre la Jana i en Lluci, un slow burn d’aquells que es couen a foc lent, entre tensió i tendresa. La vida dura de la protagonista reflecteix la de tantes persones que intenten arribar a final de mes, i això aporta veritat i compromís social a la història. Els escenaris de Barcelona esdevenen un personatge més: cada barri, cada monument, cada carrer batega dins la trama i enforteix la seva atmosfera. Una novel·la que equilibra realisme i fantasia, i que obre el debat sobre com l’amor i la màgia poden transformar allò que sembla condemnat a l’oblit […].»

• 13/11 – Conxi Sánchez (periodista): «Hi ha històries que encenen la nit més fosca. Amb una prosa que combina sensibilitat poètica i ritme narratiu, Teresa Saborit construeix una obra que és alhora aventura, història d’amor i homenatge a la ciutat de Barcelona. Llegir els dos volums de «Quan recordis el meu nom» ha estat un regal: un viatge ple de màgia, emoció i aventura que m’ha fet oblidar per unes hores la duresa del món que ens envolta. És d’aquelles històries que et deixen un regust dolç i profund, que et reconcilien, a través de la literatura, amb la bellesa de la vida i amb la força de l’amor i la memòria…»

• 17/11 – Maria Escalas (escriptora): «Heu de llegir «Quan recordis el meu nom» de la Teresa Saborit, una novel·la trepidant, que us enganxarà a la cadira i us deixarà sense alè.»

• 20/11 – Sílvia Jané (escriptora): «Avui us recomano el llibre de l’amiga i escriptora Teresa Saborit. Una història juvenil amb fantasmes i tot, ambientada als carrers de Barcelona. No només és entretinguda sinó que a més a més coneixereu un munt d’indrets (la Font del Gat, La Fira, el Cementiri del Poblenou, la Maternitat, la Torre Glòries, la Platja de Sant Sebastià…). Un no parar!!! Ara que ve Nadal, el podeu regalar a fills, nets, nebots i fillols.»

• 24/11 – Lletres de dioptasa (bookstagrammer):
  • VOLUM 1: «Per començar, dir que el llibre «Quan recordis el meu nom» (en 2 volums) de Teresa Saborit m’ha encantat. Molt recomanable per fer un regal als nostres joves i no tan joves. Fantasia, aventures i ficció barrejat amb realitat del moment i història. La novel·la transcorre pels diferents barris de Barcelona, en descriu d’edificis, personatges i la seva història. Totalment real. Un treball de recerca brutal. No deixa espai per comentar: des de l’hospital del Mar, a la rambla, passant pel parc del Fòrum… Tampoc cap celebració de la ciutat: les diferents fires, concerts, partits de futbol, el bany de Cap d’Any, el carnaval, la setmana dels barbuts, els tres tombs per Sant Antoni… Hi ha també una mica de crítica social: escola pública versus privada, ocupació d’edificis, desnonaments, males condicions de treball, feines esporàdiques i mal remunerades […].»
  • VOLUM 2: «El final desencalla la història, està molt ben trobat. La nit màgica de Sant Joan. Us animo a continuar llegint l’epíleg per acabar d’arrodonir la història amb el piromusical de la Mercè. Un gran homenatge a Barcelona, que m’ha fet adonar que conec millor algunes capitals europees que la meva, que només visito quan hi porto algú a fer turisme […].»
  • OPINIÓ GLOBAL: «Sempre m’agrada escriure alguna frase que m’hagi cridat l’atenció:
    • Volum 1, p91: «Per un instant, més enllà de la màscara de bufó amb què sempre es presentava, a la Jana li va semblar intuir el rastre de l’humà que un cop havia estat, atrapat en la condemna d’una existència sense sentit».
    • P223: «Un no neix valent, s’aprèn a ser-ho.»
    • Volum 2, p 70: «Ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.»
    • P72: «Potser quan el futur és una incògnita, l’únic que podem fer és viure el present.»
    • P218: «Perquè la màgia només existeix per aquells que saben distingir entre les batalles que pots guanyar… I les que no et pots permetre perdre.»
    • I aquí acabo el booktour, gràcies Teresa, ha estat un plaer poder comentar aquest llibre que tant m’ha agradat. Gràcies per la feinada en recerca que vas fer durant el confinament per donar a conèixer com era la capital en uns moments de tanta incertesa. Un ben merescut Premi Talent Cambra de Literatura. Enhorabona i per moltes edicions més»

• 27/11 – Núria de la Llibreria «El Clip» (llibretera): «Lectura imprescindible. La Teresa s’ha superat a si mateixa en aquesta saga. Aquests llibres són una combinació perfecta d’intriga, emocions i acció, que fa que siguin molt recomanables per a diferents edats. Tota la trama embolcallada d’història de diferents barriades de Barcelona, ens ajuda a descobrir una ciutat plena de màgia i tradicions catalanes que es van oblidant. També ens descobreix com de fàcil ens pot canviar la vida en un instant i com de forts podem ser si ens ho proposem, per tirar endavant sense defallir.»

• 01/12 – Bookivis (bookstagrammer): «Aquesta història ens porta a una Barcelona plena de memòria, secrets i una màgia que s’amaga entre carrers i llegendes. Un slow burn ple de tensió i tendresa, d’aquells que avancen pas a pas i que t’acompanyen durant tota la lectura. La recerca de les 12 roses màgiques serveix per endinsar-nos en una Barcelona que es converteix en un personatge més. El que més destaca és com la trama barreja realitat i fantasia, parlant de família, responsabilitats i records, però mantenint sempre un ritme viu i emocionant. Una lectura que combina emoció, misteri i màgia d’una manera molt humana, i que deixa aquella sensació bonica de viatge compartit amb els personatges.»

• 08/12 – Mixa (bookstagrammer): «Aquesta novel·la vol ser una oda a Barcelona, i jo crec que ho aconsegueix amb nota. De fet, la pròpia ciutat es converteix en la protagonista de la història. Viureu un any sencer a la capital catalana sense haver de sortir de casa. Curiosament, crec que si sou de Barcelona la gaudireu encara més, perquè reconeixereu una pila de llocs emblemàtics (o poc coneguts). Quina il·lusió em va fer llegir que la Jana corria pel meu petit carrer! Definitivament, l’autora s’ha documentat a consciència. Hi trobareu una mica de tot: drama, traïcions, venjança… Ningú és el que sembla. Però per sobre de tot hi ha un missatge d’esperança que ens anima a viure cada dia al màxim, a envoltar-nos de persones que ens facin ser millors, a triar les batalles que val la pena lluitar i a convertir-nos en aus fènix que reneixen de les seves pròpies cendres […].»

Mil gràcies, Yulia, Versus_perduts, Judit, Conxi, Maria, Sílvia, Lletres de dioptasa, Núria, Bookivis i Mixa per formar part d’aquesta aventura. Ens llegim!

PD. Trobareu més informació sobre els dos volums de la saga en aquests enllaços:

• «Quan recordis el meu nom» (Volum 1)
• «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)

Bona tarda i bon dimecres!

Fa una estona he enviat un missatge als mecenes que ja formen part de «Quan recordis el meu nom» per explicar-los els avenços en l’edició de la meva última novel·la (que siguin els primers a descobrir les novetats del llibre és la meva forma de donar-los les gràcies per la confiança: mil gràcies!). Vosaltres, però, havíeu de ser els següents a tenir-ne la primícia.

Com ja sabeu, com que la novel·la és bastant llarga, he decidit publicar-la convertida en una mini saga de 2 volums. Els qui participeu en el Verkami rebreu els 2 llibres a casa en un únic enviament, per poder gaudir de la saga completa d’un sol cop, sense esperes ni interrupcions.

Fa uns dies vaig obrir votacions per escollir la portada del primer llibre… I ara toca decidir la portada del segon!

L’il·lustrador Duy Phan m’acaba d’enviar dos esbossos. Quina de les dues opcions us agrada més?

Voteu als comentaris per la vostra opció preferida!

Ens llegim!

Bon dia i bon diumenge!

Fa una estona he enviat un missatge als mecenes que ja formen part de «Quan recordis el meu nom» (que siguin els primers a descobrir els avenços del llibre és la meva forma de donar-los les gràcies per la confiança: mil gràcies per ser-hi sempre!).

Vosaltres, però, havíeu de ser els següents a descobrir les novetats d’aquest nou llibre

La novel·la en total té més de 500 pàgines. Com que és bastant llarga, he decidit dividir-la per la meitat a l’hora de publicar-la i convertir-la en una mini saga de 2 volums. Els qui participeu en el Verkami rebreu els 2 llibres a casa en un únic enviament, per poder gaudir de la saga completa d’un sol cop, sense esperes ni interrupcions.

2 llibres, però, significa 2 portades… I aquí és on necessito la vostra ajuda!

L’il·lustrador Duy Phan m’ha enviat els esbossos per la portada del primer llibre. Quina de les dues opcions us agrada més?

Voteu als comentaris per la vostra opció preferida

Ens llegim!

Aquest AGOST: edició del NOU LLIBRE!

Quin títol us agrada més?

• El diable de correfoc i la gimnasta olímpica
• Roses de tinta
• Quan recordis el meu nom

Aquesta n’és el resum:

«El Nadal del 2014, un incendi fortuït va provocar que la família Molins es quedés sense res. Amb el pare mort i la mare amnèsica per culpa d’un fort cop al cap, la Jana va passar de gimnasta amb un futur prometedor a pluriocupada amb dificultats per arribar a final de mes, d’esportista d’elit sense responsabilitats familiars a haver de fer-se càrrec de la custòdia de les seves tres germanes petites.

Després de mig any de tractament, no hi ha hagut cap millora: la mare ni tan sols reconeix les seves filles i és incapaç de generar nous records. Els metges estan començant a perdre les esperances i la Jana veu allunyar-se la possibilitat de reprendre la seva carrera esportiva per participar en els Jocs Olímpics del 2016.

Desesperada per trobar una solució, la Jana acaba pactant amb un fantasma vestit de diable de correfoc amb qui topa per casualitat la nit de Sant Joan: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records de la seva mare.

Però realment es pot recuperar la memòria d’un ésser estimat i fer reviure un passat convertit en cendres? I en cas que el miracle sigui possible, significa això poder recuperar la vida que s’havia tingut abans que tot canviés per sempre?»

Voteu als comentaris pel vostre títol preferit. Us llegeixo!

Records de la presentació de fa uns mesos a l’Espai Cultural de la Llibreria Mater de Vic (Osona), amb la complicitat de la Pilar Vila, que em va donar l’oportunitat de compartir per què vaig decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet.

• I vaig parlar de la nena que volia ser escriptora i que, durant anys, va portar una doble vida (economista de dia; escrivint de nits)
• I vaig compartir la pregunta que finalment em va convèncer d’apostar pel meu somni: «Si no ho provo ara, em despertaré d’aquí a 20 anys preguntant-me què hauria passat si…?»
• I vaig parlar de La Llibreta Vermella i de VullEscriure.cat i dels tallers de creació literària de les Vitamines d’Escriptura.
• I també dels 7 llibres que he publicat (5 dels quals amb premi!):
  • «200 muses» (Premi al Millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2016)
  • «Els llops ja no viuen als boscos» (Premi 7lletres 2016)
  • «La revolució de les formigues» (2018)
  • «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020)
  • «Casus Belli» (Premi Armand Quintana 2021)
  • «El secret del meu nom» (Premi Festa Lletres Catalanes Vallès Oriental 2021)
  • «Ulls de foc» (2024)

Moltes gràcies a tots els qui em vau fer l’honor d’acompanyar-me en aquesta presentació-festa per celebrar els 10 anys. Gràcies a vosaltres, la llibreria va quedar petita! Gràcies, El9nou, Jordi Vilarrodà, Albert Llimós, Vic Cultura, per fer-vos-en ressò

Per molts anys plens de llibres i lletres que puguem compartir!

* * *

Recull de premsa:

• 14/03/2025 – El9nou: «Teresa Saborit explica el canvi vital que la va portar a la literatura»
• 11/03/2025 – Revista MésOsona: «»De somni a realitat: 10 anys vivint de la literatura» amb Teresa Saborit (escriptora) a la Llibreria Mater de Vic. Explicarà com va fer un canvi de vida radical per dedicar-se a la literartura a temps complet.»

A Ràdio Rubí tenen un programa que és un petit tresor: es diu «La gent normal», conduït per en Germà Bustamante, i és un recull de converses amb gent normal extraordinària, parlant del seu dia a dia i reflexionant des del seu punt de vista únic dels grans temes de la humanitat (bibliotecaris, forners… gent amb mil professions i milers d’experiències per compartir!).

• Perquè som la «gent normal» els qui fem que el món continuï funcionant.
• Perquè són les nostres petites lluites diàries de «gent normal» intentant construir un món millor les que fan que la nostra vida sigui una aventura increïble.
• Perquè el nostre nom potser no apareixerà mai en la portada de cap diari, però per la resta de «gent normal» que ens estima (amics, família…) som més importants que qualsevol titular.

Fa uns dies, en Germà em va convidar a participar-hi i ha estat tot un honor poder parlar sobre mil temes: de llibres, de la importància (i la dificultat) de trobar la teva veritable passió (i de lluitar per dedicar-t’hi), dels motius que em van portar a fer un canvi de vida (i deixar una feina d’economista per dedicar-me a la literatura a temps complet), del poder de les xarxes socials (que ens uneixen i al mateix temps ens separen)…

Mil gràcies, Germà, per donar-me l’oportunitat de participar en el teu programa! Ha estat un plaer!

Fa 10 anys, vaig fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet.

• I gràcies a això va néixer La Llibreta Vermella com a editorial.
• I els projectes de gamificació literària.
• I VullEscriure.cat va començar a créixer encara amb més força.
• I van aparèixer els tallers de creació literària amb la metodologia de les Vitamines d’Escriptura!

Però res d’això no hauria estat possible si, ara fa just 10 anys, no hagués decidit apostar pel meu somni. I tu? Has fet mai un canvi de vida radical? D’això i més hem parlat amb la Mariona Tomàs, presentadora d’«El submarí» de Ràdio Terrassa:

• De com vaig deixar la meva feina com a economista per dedicar-me a la literatura a temps complet (ara fa 10 anys!)
• De com vaig fundar La Llibreta Vermella i de com van sorgir els projectes de gamificació literària!
• De VullEscriure.cat, de VullEscriure Plus, de les Vitamines d’Escriptura i dels escriptors «però».
• Dels llibres de «Sant Jordi» que publiquem a VullEscriure cada temporada i d’«Ordint trames»
• D’alguns dels meus llibres: «Ulls de foc», «Casus Belli», «El secret del meu nom»…

Al final hem reflexionat sobre el fet que, a la gent a qui ens agrada escriure, som més feliços si escrivim. Si a tu també t’agrada escriure, no ho deixis per «demà»:

• No ho deixis per a quan els fills siguin grans.
• No ho deixis per a quan acabis la carrera.
• No ho deixis per a quan et jubilis.

Posa’t com a prioritat (ni que sigui 2 hores a la setmana). Reserva’t 2 hores només per a TU i per fer allò que tu t’agrada: ESCRIURE (i si ho vols fer acompanyat per un grup d’escriptors meravellosos, subscriu-te al butlletí de novetats de VullEscriure.cat).

Ha estat una conversa molt interessant, Mariona! Moltes gràcies també a en Jordi Dueso i a l’Alba Castellví i a tot l’equip per convidar-me. Trobareu l’entrevista sencera al YouTube: «Ràdio Terrassa (El Submarí) – Entrevista sobre La Llibreta Vermella, VullEscriure i «Ulls de foc»».

.

Una conversa molt interessant amb en Xevi Sunyol, presentador del programa «Protagonistes» de Canal Taronja TV, per parlar d’«Ulls de foc», una novel·la que barreja història i fantasia, ambientada a Gurb, i que a través de diversos viatges en els temps ens mostra com ha canviat la comarca d’Osona al llarg dels segles, des del 1373 fins a l’actualitat.

Una entrevista que ha servit també per parlar d’alguns dels projectes de gamificació literària que he dissenyat a Vic durant els últims anys, com la ruta per conèixer les llibreries de la ciutat (en la qual van participar més de 500 famílies) o la gimcana del dia de Sant Jordi durant els anys de la pandèmia.

Tinc una gran GRAN NOTÍCIA! El Verkami ha arribat al 100%! «Ulls de foc» serà una realitat!

Moltíssimes gràcies a TOTS per haver contribuït a fer-ho possible!

El Verkami continuarà obert fins dilluns a la mitjanit. Si vols participar-hi (i aprofitar les recompenses EXCLUSIVES pels mecenes de la campanya), fes clic aquí: vkm.is/ullsdefoc

Ens llegim!