La revolució de les formigues

18,00

Una novel·la negra, nascuda al Twitter, amb tots els dies clau que van marcar el segon semestre del 2017

Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla? A qui trairies? A qui mentiries? A qui mataries?

Conspiracions, amor, odi, traïcions, intriga, venjança, misteri, manipulacions, enganys. Lluites de poder soterrades. Reivindicacions carregades d’il·lusió.

Vols un exemplar signat de «La revolució de les formigues»? Aprofita aquesta oportunitat! Compra’l en aquesta web i el rebràs dedicat per la seva autora.

En estoc

Descripció

La Jordina treballa al Parlament i és mare d’una nena de cinc anys. La Senda és un alt càrrec de la Generalitat, filla d’uns rics empresaris de Girona. Les dues són parella i viuen en un pis a les Rambles de Barcelona, a tocar de plaça Catalunya. El que la Jordina no sap és que la seva xicota és una peça clau en el procés d’independència que està a punt d’accelerar-se. El que les dues ignoren és que hi ha qui està disposat a tot per impedir que la república arribi a port.

«La dona va somriure: “Només es pot fer una cosa amb les formigues. Esclafar-les.”»

És difícil guanyar a qui està disposat a tot per aconseguir la victòria, però més difícil és vèncer a qui està decidit a no rendir-se mai.

 

Una novel·la nascuda a Twitter

A finals del 2017 els catalans vam viure sis mesos d’infart: el 17A, el 20S, l’1O, el 10O, el 27O, el 8N, el 7D,… Després de les eleccions vaig preguntar a Twitter: «Si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?»

La resposta va ser rotunda: una novel·la negra. Una història en què la protagonista seria la gent, en què caldria fer front a un xantatge constant i que tindria el 21D com a punt culminant.

Tant la il·lustració de la portada (obra de Núria Milà, figurinista escenògrafa i il·lustradora) com el títol de la novel·la també han estat escollits a través de les xarxes socials. Aquest és el llibre que vosaltres vau votar i que jo em vaig comprometre a escriure. Bona lectura.

 

#FormiguesBooktour (booktour + bookcrossing)

 

Ressenyes

  • «[…] A més de ser una excel·lent dinamitzadora cultural, la Teresa Saborit és una escriptora molt valenta pel fet d’enfrontar-se en aquest llibre als fets del segon semestre del 2017 a Catalunya relacionats amb el procés d’independència. Uns fets que són absolutament recents, coneguts per tothom i sobre els quals cadascú en té formada una opinió. I no tan sols els descriu d’una manera absolutament rigorosa sinó que hi basteix al voltant d’ells una trama, en clau de novel·la negra, en la qual es barregen les conspiracions, l’amor, l’odi, les traïcions, la venjança, el misteri, les manipulacions i els enganys en un còctel trepidant de lectura hipnotitzadora que no pots parar de llegir fins a la darrera plana (Salvador Riera, 29/11/2018)
  • «Aquesta és una novel·la trepidant, viva, amb personatges abocats a resoldre situacions que ningú s’hauria esperat i centrada, sobretot, a intentar entendre perquè els fets de l’1 d’octubre de 2017 van anar com van anar i a respondre aquelles preguntes que hagin pogut quedar a l’aire.» (Jordi Romeu – Vídeoblog «Esgarrinxades utòpiques», 28/11/2018)
  • «Diuen que les formigues representen el 10% de tota la bio-massa animal del planeta. Poc menys que la dels humans. Imagineu-vos la capacitat transformadora d’una marabunta de formigues quan totes van a una. Aquesta és l’analogia que ha fet servir la Teresa Saborit en la seva novel·la negra La revolució de les formigues per recordar-nos —més que explicar-nos— els fets polítics i socials que van succeir a Catalunya els darrers mesos de l’any 2017. Tot i basar-se fidelment en el fets històrics, la part (suposadament) de ficció ens mostra una visió de com poden funcionar les clavegueres de l’estat i ho fa amb un trama interessant, àgil i versemblant que ens enganxa des del principi. El text flueix amb una naturalitat i una precisió de síntesi sublim que prepara l’ambient perquè la part de ficció guanyi en versemblança i ens captivi com si ho estiguéssim vivint en directe. Es tracta, doncs, de dues novel·les: una d’històrica i un altra de ficció, entrellaçades en perfecte simbiosi com dues plantes enfiladisses on, cadascuna, per si soles, no es sostindrien bé però, juntes, formen un entrellat ben ordit fins el punt en que un no està mai segur d’on comença la ficció. És una novel·la molt enfocada a la gent que vam seguir, tant en les manifestacions com en les xarxes socials, els esdeveniments als que es fa referència. Les consignes i els eslògans de les manifestacions i les mencions a tuitaires i hashtags són presents en tota la novel·la. Per això dic que més que explicar-nos la història ens la recorda de forma sintètica, ordenada i efectiva ajudant-nos a situar en cada moment. Sense aprofundir massa en la part psicològica, els personatges principals, la Senda i la Jordina, tenen la força emocional necessària per fer-nos empatitzar, especialment amb la Jordina. Elles representen aquesta eterna lluita antagònica entre la por i la determinació (seny i rauxa) que, de ben segur, molts catalans sentim. Els personatges més sinistres són omnipresents: tot ho saben i tot ho veuen, excepte les urnes 😉 però es mostren enfosquits, difuminats, sense cara i sense nom, donant una pàtina de misteri i obscurantisme molt ben trobada. M’abstindré de comentar el final per no donar cap pista. S’ha de llegir. 😉» (David, 22/11/2018)
  • «No he pogut deixar de llegir “La revolució de les formigues” de la gran Teresa Saborit des que em va arribar a les mans. Enhorabona Teresa per aquesta meravellosa novel·la!» (Didac Fortuny, 21/11/2018)
  • «Et convido a un repte: reviure l’1 d’octubre i els dies d’abans i després de l’1 d’octubre. Els dubtes, les esperances, el dia a dia que ens atrapava. Angoixes, il·lusions, i pors que encara no hem deixat enrere. I si, des del 17 d’agost, Catalunya s’hagués vist immersa, sense sospitar-ho, en un complot fosc per impedir el referèndum? I si, des del 17 d’agost, dues dones valentes haguessin actuat, sense nosaltres sospitar-ho, per fer-lo possible? Qui són, aquelles dones? Saben a qui s’enfronten? I nosaltres, el poble, sabem a qui ens encarem? “La revolució de les formigues” és una novel·la d’intriga que arribarà al cor de tots i totes els qui, petites formigues, ens enfrontem a aquest gran monstre.» (Núria Cipollina, 15/11/2018)
  • «He reviscut el darrer any i mig de la nostra vida de catalans sense estat, de catalans atonyinats sota el prisma i la reescriptura d’una dona que li ha volgut posar una espurna de misteri i un poal de sacrifici femení (…). Una història viscuda, real i alhora increïble. Una revisió del nostre passat recent. Sabem, sabreu que això és el nostre país, els nostres polítics, els nostres exiliats i els nostres presos. Però qualsevol raó per arribar a la situació que ens ofega pot ser possible per inversemblant que sembli. Una dona amb un paper crucial en la història patint en silenci… Amor, xantatge, lleialtat, dubtes… Fidelitat en conflicte. Drames petits i grandíssims greuges. I situacions absolutament inesperades que donen el pes de novel.la a un any de la vida i els afers de Catalunya en el qual gairebé tot hauria sigut possible (…).» (Roser Sunyer, 13/11/2018)
  • «La novel·la em va enganxar des del primer moment, cosa que no m’havia passat mai tant així amb cap llibre. Vius tots els moments que vam viure i lluitar l’any passat. Es barregen molts sentiments, alegries, nervis, pors, il·lusió, ràbia… que no pots oblidar. Hem de seguir fins el final i ho aconseguirem. Hi ha trossos durs i tristos, de llàgrima, però m’ha encantat.» (mariarj79, 10/11/2018)
  • «Enganxat a la lectura d’aquest darrer llibre de la Teresa Saborit, una novel·la negra que et tenalla des de les primeres pàgines (…). El llibre enganxa i un cop es comença a llegir, es fa difícil aturar-se. És molt trepidant i ple de dinamisme. Ens transporta per tots els esdeveniments viscuts intensament, des d’aquell 20 de juliol del 2017 al Parlament, el CTTI i la Rambla de Catalunya, davant la Conselleria d’Economia, fins el 21 de desembre passat, dia de les darreres eleccions autonòmiques catalanes. És un sentiment estrany, perquè llegint el llibre es tornen a re-viure molt profundament uns fets que mai es podran oblidar. Ah! i tot això malgrat l’avís previ de l’autora: “No hi va haver referèndum. No hi va haver declaració d’independència. No hi va haver victòria de la República per majoria absoluta a les eleccions del 21D.” Estem vivint una revolució de les formigues a les que no s’ha pogut esclafar? Ho descobriràs si llegeixes el llibre.» (Toni Velamazan, 06/11/2018)
  • «Vull felicitar l’autora. M’ha agradat molt el fet que reculli tots els fets en un llibre i, sobretot, que les protagonistes trenquin els esquemes d’una part de la societat que encara vol “amagar” que dues dones s’estimin. L’he devorat en quatre dies, pràcticament, i jo no sóc de llegir massa…» (Jonathan, 04/11/2018)
  • «Començar el diumenge acabant “La revolució de les formigues” de la Teresa Saborit és un bon inici. Una història on l’autora fila molt prim, fins a l’últim detall (Robert Siscart, 01/11/2018)
  • «La novel·la es remunta a l’últim semestre del 2017 amb els fets viscuts a Catalunya. La barreja de sentiments que tots vam viure en primera persona, alegries, pors, ràbies, impotències, nervis i il·lusions les trobem a dins però, t’has formulat la pregunta del perquè tot va quedar en suspens el 27O? Qui i què hi havia darrere de tot? Dos bàndols: dues protagonistes des del nucli de la Generalitat, una obstinada a aconseguir la República; l’altra involucrada a contracor en una trama fosca vinguda des de les clavegueres, coaccionada per dos altres personatges foscos que intentaran impedir, a qualsevol preu, que res del procés tiri endavant. Au, anima’t que no et decebrà!» (TereDGrau, 01/11/2018)
  • «A vegades penso en tornar a cancel·lar el compte de Twitter, però troballes de talents amagats com aquest em fan canviar d’opinió: «La revolució de les formigues» de Teresa Saborit combina els fets previs i immediatament posteriors de l‘1O amb una trama de novel·la negra, aconseguint aquest combinat tan característic, si bé el final es deixa notar més, o pesa més, la trama de suspens. Final que… òbviament s’ha de llegir! 😉 Només un simple apunt o comentari (que no arriba ni a crítica, ja que només soc un simple aficionat a la Literatura) i és que uns fets tan propers en el temps (per a qui hem tingut la grandíssima sort de viure’ls i participar en aquest esdeveniment històric contemporani) potser a vegades fan que “saltem” algun dels diàlegs. Però en general es gaudeix de bona Literatura. I sí, a més a més, hi ha apunts tan interessants i necessaris com aquest: “Sabia que George Orwell es va inspirar en la Guerra Civil per escriure ‘1984’? El que llegia als diaris no tenia res a veure amb el que ell veia als carrers.” (pàg. 126) es duplica l’interès (…).» (Lluís Gallardo, 01/11/2018)
  • «Amor, fills, política, mort, conflicte, realitat, ficció… tot ben tramat. Et fa seguir llegint fins al final! M’ha agradat molt!» (A. Romano, 20/10/2018)
  • «Història i novel·la, sí… i novel·la molt negra. Des dels primers capítols, queda clar que tenim a les mans una novel·la negra amb tots els ingredients (…). No és una novel·la negra que passa a Nova York o a London. Els escenaris són la nostra terra, els nostres carrers i la gent se’ns fa absolutament propera… per això empatitzem amb la violència que trobem a l’obra. I no parlo pas dels fets de l’1 d’octubre, que també apareixen naturalment, sinó dels de la part novel·lada que encara és més ‘negra’’(…). Aquesta obra és la demostració fefaent que es pot fer bona novel·la negra alhora que es reivindica la història recent del nostre país (Xevi Sardà – Revista Més Osona, 16/10/2018)
  • «El llibre és molt àgil i la trama s’aguanta bé fins al final. A través del relat, el lector torna a reviure els fets de la tardor passada i la veritat és que estan explicats d’una manera molt clara. A més, el ritme dels esdeveniments es succeeixen amb la mateixa intensitat que es van produir. El vendrem a la llibreria (Jordi Anglada – Llibreria Anglada (Vic), 08/10/2018)
  • «Encara estic en xoc… Dos dies per llegir-la, de fet va ser una addicció fins l’última pàgina. La recomano. Que ningú aturi a les formigues!!!!» (TereDGrau, 08/10/2018)
  • «Ets independentista? Unionista? T’agrada llegir? Ets curiós/sa? La novel·la “La revolució de les formigues” de la Teresa Saborit és el vostre llibre. No us el perdeu 🔍📕😊 N’he pogut llegir una còpia en primícia. M’ha cridat l’atenció: els esdeveniments tan ben detallats del procés, el gran poder que poden exercir les dones, fins a quin punt la traïció i la venjança poden canviar-nos, les grans guerres de poder… Us enganxarà. No us la perdeu!» (amolist, 28/08/2018)

 

Recull de premsa

 

Capítol inicial

Voleu llegir-ne un fragment? Feu clic AQUÍ per descarregar-vos l’arxiu PDF amb l’inici de la novel·la 😉

 

GRÀCIES MECENES!

Micromecenes anònims l’han feta realitat. La novel·la ha estat possible gràcies a un Verkami que, en ple mes d’agost i amb menys d’una setmana, va aconseguir reunir el cent per cent de l’objectiu proposat i que va finalitzar amb una seixantena de participants, la qual cosa va permetre duplicar la tirada prevista en un inici. Mil gràcies per fer-ho possible! 😀

I tu, encara no te l’has llegit? Reserva ara el teu exemplar!

 

Informació addicional

Pes 500 g
Dimensions 21 × 14.8 cm
Pàgines

318 pàgines

Idioma

Català

Edició

Enquadernació en rústica (coberta a color, interior imprès en blanc i negre)

ISBN

978-84-09-04086-5

Any publicació

2018

Enviament

Llibre enviat per correu certificat amb codi de seguiment

Llibre dedicat

Vols un exemplar signat de «La revolució de les formigues»? Aprofita aquesta oportunitat! Compra'l en aquesta web i el rebràs dedicat per la seva autora.