Records de la presentació de fa uns mesos a l’Espai Cultural de la Llibreria Mater de Vic (Osona), amb la complicitat de la Pilar Vila, que em va donar l’oportunitat de compartir per què vaig decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet.

• I vaig parlar de la nena que volia ser escriptora i que, durant anys, va portar una doble vida (economista de dia; escrivint de nits)
• I vaig compartir la pregunta que finalment em va convèncer d’apostar pel meu somni: «Si no ho provo ara, em despertaré d’aquí a 20 anys preguntant-me què hauria passat si…?»
• I vaig parlar de La Llibreta Vermella i de VullEscriure.cat i dels tallers de creació literària de les Vitamines d’Escriptura.
• I també dels 7 llibres que he publicat (5 dels quals amb premi!):
  • «200 muses» (Premi al Millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2016)
  • «Els llops ja no viuen als boscos» (Premi 7lletres 2016)
  • «La revolució de les formigues» (2018)
  • «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020)
  • «Casus Belli» (Premi Armand Quintana 2021)
  • «El secret del meu nom» (Premi Festa Lletres Catalanes Vallès Oriental 2021)
  • «Ulls de foc» (2024)

Moltes gràcies a tots els qui em vau fer l’honor d’acompanyar-me en aquesta presentació-festa per celebrar els 10 anys. Gràcies a vosaltres, la llibreria va quedar petita! Gràcies, El9nou, Jordi Vilarrodà, Albert Llimós, Vic Cultura, per fer-vos-en ressò

Per molts anys plens de llibres i lletres que puguem compartir!

* * *

Recull de premsa:

• 14/03/2025 – El9nou: «Teresa Saborit explica el canvi vital que la va portar a la literatura»
• 11/03/2025 – Revista MésOsona: «»De somni a realitat: 10 anys vivint de la literatura» amb Teresa Saborit (escriptora) a la Llibreria Mater de Vic. Explicarà com va fer un canvi de vida radical per dedicar-se a la literartura a temps complet.»

Tornar a l’escola a on vas estudiar és descobrir que tot és més petit del que recordaves (o que tu t’has fet més gran del que et pensaves). En el meu cas, aquesta setmana he tingut l’oportunitat de tornar al Col·legi Sant Miquel de Vic, a on vaig estudiar Batxillerat fa una pila d’anys (no direm quants, hehe).

L’excusa no podia ser millor: la invitació per ser entrevistada pels representants dels alumnes de 5è de primària de l’escola, en una iniciativa organitzada per El9nou d’Osona.

Una experiència meravellosa que m’ha servit per fer tres descobriments:

• El Sant Miquel continua sent una escola plena d’inquietuds (gràcies per acollir-me!)
• Que quan estudiava al Sant Miquel difícilment hauria pogut imaginar que un dia hi tornaria per ser entrevistada com a escriptora (amb 6 llibres publicats i 4 premis de novel·la sota el braç!)
• Que el relleu generacional de periodistes de la comarca està més que garantit amb aquest planter (gràcies per una entrevista tan interessant!)

Podeu recuperar l’entrevista a El9nou d’aquest divendres: feu clic en aquest enllaç.

Soc menys mediàtica que un rotlle de paper de vàter (fins i tot ell va tenir el seu moment de glòria durant la pandèmia):

• No surto a tele ni premsa ni ràdio
• No faig tertúlies ni podcasts
• Ni tan sols participo en les polèmiques de Twitter

Per això és una sorpresa i un honor haver estat inclosa en el llistat de 10 autores catalanes de menys de 40 anys que acaba de publicar el diari ElMon:

«Les autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»

No soc mediàtica, però tinc una cosa molt millor: VOSALTRES! Aparèixer en aquesta llista és mèrit vostre. MIL GRÀCIES!

La manera més fantàstica de donar el tret de sortida a Sant Jordi: amb la companyia del escriptors de la comarca!

2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona organitzat per l’Ajuntament de Gurb:

• Amb gent increïble!
• Amb un joc per trencar el gel (dinamitzar per una servidora, he, he)
• Amb foto de família i esmorzar per agafar forces per tot el dia!

Gràcies per acollir-nos de nou, Josep Casassas, Alcalde de Gurb, i Montse Parareda, Regidora de Cultura i Festes de Gurb. Bona diada del llibre i la rosa a tots!

PD. Gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per fer-vos-en ressò!

Quina Setmana tan fantàstica i quin dissabte tan extraordinari!

El millor: la possibilitat de retrobar-nos en persona! El súper millor: el regal de poder-nos desvirtualitzar i conèixer-nos més enllà de les pantalles! (en alguns casos, amb persones amb les quals feia més de 10 anys que ens coneixíem i que encara no ens havíem vist mai cara a cara!)

Com a mostra, un botó: el post que he publicat a Instagram! Fotos amb Maria Escalas, Joan Fer, Blanca, Cristina García, Àngela Aubanell, Farners Casas Fontcuberta, Mariona Arabia… D’altres que no sortiu a les fotografies, Conxi San Rui! D’altres que no vam coincidir per ben poc i tenim trobada pendent: Salvador Macip, Jaume Arasa, Laura Gonzalvo, Montse Milan… D’altres que volíeu venir però no vau poder per culpa d’imprevistos desafortunats (una abraçada immensa, Yulia!).

Un cap de setmana meravellós! Moltes gràcies a La Setmana pel suport. Mil gràcies Llibreria Universitària per acollir «Casus Belli» al vostre mòdul i fer possible una jornada extraordinària! Una abraçada immensa, Anna! L’any que ve, més i encara millor!

PD. A l’última fotografia, en Lei, decidint quin dels llibres que li he portat de La Setmana es llegirà primer. Que jo me’ls havia comprat per mi, però a veure qui li fa entendre ara a aquest gat que no són per ell… Crec que m’hauré de posar a la cua! (hehe)

PDD. Els qui tingueu el cuquet per l’escriptura, recordeu que avui és l’últim dia per poder-vos preinscriure a l’11a temporada de VullEscriure.cat a un preu ÚNIC que no es repetirà! Visiteu la web: https://lallibretavermella.cat/vullescriure11 Ens llegim!

Ahir va ser un Sant Jordi únic. Per la raó que tots sabem (la pandèmia i el confinament) i per mil d’altres raons especials:

• Va ser el meu primer Sant Jordi en què, en lloc d’un llibre en paper, tenia 2 ebooks: «La Revolució de les Formigues» (en català) i «La Revolución de las Hormigas» (en castellà). Dos ebooks nascuts del confinament, publicats amb l’objectiu de fer-vos més entretinguda la quarantena a un preu més que simbòlic (pel preu d’un croissant, lectura per dos dies sense sortir de casa).
• Vaig sortir a la tele parlant de llibres i de cultura. Mil gràcies per convidar-me al vostre especial de Sant Jordi d’«Ens quedem a casa» per parlar de llibres i de cultura, Clara Tena, Martí Roviró, La Xarxa TV i el9TV. Una abraçada als amics de Poeta de Guàrdia i Llibreries obertes.
• Vaig compartir enigmes durant tot el dia a les xarxes socials (si us en vau perdre algun, podeu recuperar-los seguint l’etiqueta #EnigmaSantJordi a Twitter, Facebook, Instagram i Linkedin). Aquí el primer: «Quan em tens em vols compartir, si em comparteixes m’has perdut. Què sóc?»
• Vaig poder conversar amb lectors amb qui fa setmanes que comparteixo, mentre duri el confinament, #CadaDiaUnFragment de «La Revolució de les Formigues» a través de les xarxes socials #UnaFormigaAlDia
• Vaig enyorar els escriptors i escriptores de VullEscriure, que han escrit un fantàstic recull de relats que el coronavirus ha confinat. Esperem que la situació millori en breu per poder-vos enviar els llibres a casa i/o quedar per entregar-vos-els en mà. Tenim una trobada pendent!
• Vaig rebre una rosa per sorpresa, repartida per l’Ajuntament del meu poble a tots els veïns de Gurb. Hi podria haver millor colofó, per una diada plena de noves rutines?

No hi ha hagut paradetes ni firmes, ni la tradicional visita als Hospitals amb el Clijcat, però hi ha hagut lletres i roses i, el que és més important, hi heu estat vosaltres, que em llegiu a través de la pantalla: gràcies per ser-hi sempre. Bon post Sant Jordi! Ens llegim!

Tinc un REGAL per vosaltres

Un regal que em fa molta il·lusió de compartir, perquè sense vosaltres res no hauria estat possible. Més de 250 persones vau participar en les votacions per escollir la portada de la traducció al castellà de «La Revolució de les Formigues». Més de 250 vots i comentaris. Més de 250 paraules d’ànim.

GRÀCIES.

Sumant tots els vots rebuts, l’opció guanyadora ha estat la fotografia de la noia tapada de blanc. Una fotografia que, integrant-hi bona part dels suggeriments rebuts, ha quedat com veieu en la imatge: substituint el drap que li tapava el cap per una caputxa i mantenint el blanc; perquè Blanca és com es diu la filla que dóna força a la trama.

Tinc un REGAL.

Gràcies a vosaltres, «La Revolución de las Hormigas» és a partir d’avui una realitat. Una realitat que podeu trobar a Amazon en format ebook i que no hagués existit mai si no hagués estat per vosaltres i el vostre suport. Una oportunitat perquè tots aquells qui no coneixen el català puguin descobrir tot el que vam viure a Catalunya a finals del 2017: no el que els van explicar els diaris, sinó tot el que vam experimentar a peu de carrer.

GRATIS.

Durant les pròximes 24 hores, podreu descarregar-vos el llibre de franc. És la meva manera d’agrair-vos que hagueu participat en les votacions i que m’hagueu ajudat a fer possible aquestra traducció.

Feu-ne DIFUSIÓ.

Compartiu-ho. Regaleu-lo. Feu-lo arribar a tots aquells qui creieu que els agradarà descobrir una versió diferent de la història, més enllà dels titulars de premsa; a tots aquells qui gaudiran d’una trama de novel·la negra que els atraparà des de la primera pàgina.

Puc demanar-vos un últim favor?

Si teniu compte d’Amazon, si us heu llegit la versió en català de «La Revolució de les Formigues», entreu a la pàgina de la traducció al castellà i deixeu-hi una ressenya. Els vostres comentaris seran claus perquè la nostra història arribi el més lluny possible: perquè ningú no pot conèixer allò que ningú mai no li ha explicat.

GRÀCIES.

Trobareu l’ebook en el següent enllaç: https://www.amazon.es/dp/B086XF4KSL/keywords=teresa+saborit

Sou fantàstics. Una abraçada molt gran i cuideu-vos molt

Moltes gràcies a tots per ajudar-me a desempatar! La fotografia de la noia ha guanyat la primera ronda de votacions per ser la portada de la traducció al castellà de «La Revolució de les Formigues». M’ajudeu a decidir quina versió serà la portada definitiva de l’ebook?

• Opció 1 – Només noia (drap blanc)
• Opció 2 – Només noia (caputxa negra)
• Opció 3 – Silueta negra + Noia (drap blanc)
• Opció 4 – Silueta negra + Noia (drap groc)

Mil gràcies!

PD. Temps per votar: 24 hores 😉

Puc demanar-vos un cop de mà? Fa dies que dono voltes a una idea i al final he pensat… «Per què no?» La idea: publicar la traducció de «La Revolució de les Formigues» al castellà.

La qüestió és que he obert una enquesta a les xarxes socials per triar la portada, però ha sorgit un empat entre dues de les opcions: a Facebook ha guanyat la 3 i a Twitter la 4!

M’ajudeu a desempatar? Quina imatge us agrada més?

• Opció 1 – Siluetes grogues
• Opció 2 – Siluetes violetes-grogues
• Opció 3 – Noies dibuixades llapis
• Opció 4 – Noia cara tapada

Mil gràcies per la vostra ajuda!

PD. Què us sembla la idea?
PDD. Temps per votar: 24 hores.

«Dos anys poden ser poc temps perquè el món literari pugui digerir i escriure esdeveniments com els de l’octubre de 2017, però les lletres catalanes ja han generat novel·les i relats que en fan matèria narrativa. Les últimes, ‘El crit’, de Blanca Busquets; ‘Octubre’, de Teresa Solana, i ‘Boira, octubre, revolta’, de Xavier Vernetta, se sumen a ‘La revolució de les formigues’, de Teresa Saborit; ‘La tardor de la llibertat’, de Víctor J. Jurado; el relat ‘Dia u’, de Clara Queraltó, i la novel·la ‘Els àngels em miren’, que en fa ucronia.»

Així comença l’article que acaba de publicar l’Àlex Milian a la revista El Temps. Podeu llegir-lo sencer comprant la revista en paper o en el següent enllaç: https://www.eltemps.cat/article/8727/les-novelles-de-l1-doctubre

En aquest article es fa un recull de totes les obres de narrativa sobre l’1 d’octubre publicades durant els últims mesos. El primer va ser un relat escrit per Clara Queraltó i inclòs a última hora en el recull El que pensen els altres que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda del 2017, narrat des del punt de vista d’un policia que transforma tota la seva inseguretat en violència.

La primera novel·la publicada va ser La tardor de la llibertat de Víctor J. Jurado Riba, la primavera del 2018, en aquest cas protagonitzada per una dona guàrdia civil d’Altea. La segona novel·la publicada (i la primera de gènere negre) va ser La revolució de les formigues, editada el setembre d’aquell mateix any, i presentada a l’article de la següent manera:

«Una altra resposta ràpida ha estat La revolució de les formigues de Teresa Saborit, autoeditat amb un verkami i generat a partir d’un tuit des del qual l’autora demanava quin gènere hauria de tenir una novel·la sobre l’1 d’octubre. Els seus seguidors van respondre novel·la negra i Saborit els va fer cas. Les protagonistes són la Senda i la Jordina:

“La Senda va aixecar per sobre del cap la bossa d’escombraries a on hi havia l’urna. El centenar de persones que s’havien quedat a dormir al col·legi de la Blanca la van aplaudir.

—Votarem! Votarem!

—Necessitem voluntaris per constituir les meses! —va cridar una dona, sortint de l’edifici.

Mitja dotzena de mans es van aixecar a l’uníson. La Jordina els va seguir a l’interior de l’escola fins a una pista coberta amb terra de parquet i porteries de futbol. Al centre de la pista, una taula amb l’urna de plàstic, un portàtil i paperetes del referèndum: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?’

La Senda va assenyalar els tres primers voluntaris i la resta van tornar al pati. El sol s’havia despertat per il·luminar un cel de plom i el nombre de persones que esperaven al pati s’havia més que triplicat. Els acampats havien desmuntat el campament i s’havien col·locat en filera.”

A les novel·les posteriors, les publicades aquest 2019, l’1 d’octubre pot tenir una importància cabdal en la trama però és més aviat un teló de fons.»

Moltes gràcies Àlex Milian per aquesta recopilació tan detallada. Un reportatge molt interessant!