«D’aquí a 20 anys, et despertaràs preguntant-te què hauria passat si…?»

D’això i més vaig estar parlant a l’«Inspira’t» de Ràdio Rubí amb la Kuka Fernández i la Carmen Moreno: de preguntes transcendentals i canvis de vida radicals, d’inspiració i de creativitat, del poder de la imaginació, de «Quan recordis el meu nom» i de literatura en general.

I parlant, parlant, vam acabar en les «200 muses» i em van acabar regalant una inspiració per escriure un relat: «a nosaltres ens diuen les Thelma i Louise de la ràdio».

I com que el promès és deure, aquí teniu el text que he escrit: Kuka, Carmen, espero que us agradi!

LES THELMA I LOUISE DE LA RÀDIO

Li havien dit que la inspiració ja no existia, que era cosa del passat. Que el modern era no trencar-s’hi les banyes i deixar que tot ho fessin les intel·ligències artificials: perdre la vida a Rodalies; acotar les ordres sense aixecar el cap; deixar-se anestesiar per les xarxes socials.

En la seva ment es veia reconvertida en una d’aquelles mestresses de casa de mitjans del segle passat: a qui deien que qualsevol mal eren «nervis»; que «què més volia, si tenia un marit que li portava un sou a casa sense haver de moure un dit?»; a qui ningú no valorava que es passés del matí al vespre netejant, fregant, cuinant, cosint, sargint, anant a comprar, regant les plantes i cuidant la canalla, els pares, els sogres i el gos sense protestar.

Potser sí, potser «ells» tenien raó i era ella qui pecava d’innocent, però cada dimarts a la tarda, quan sintonitzava l’«Inspira’t» de Ràdio Rubí i les veus plenes de força de la Kuka i la Carmen assaltaven les ones, alguna cosa es removia en el seu interior. Rialles que dringaven com cascavells. Frases esmolades que pintaven un horitzó de mil colors. Energia desbocada: les Thelma i Louise de la ràdio. Setmana rere setmana, l’interrogant es feia més gran: «I si…?»

I si era plausible sortir del camí establert, accelerar a fons i demostrar-se a si mateixa i al món que una altra forma de viure era possible? Hi havia el risc d’acabar estimbada al fons d’un barranc. Però també la quimera d’aixecar el vol i renéixer convertida en una llegenda que ressonés en l’eco de l’eternitat. Qui no donaria la vida per ser immortal?

Qui li impedia ser lliure?

Podeu recuperar la conversa en aquest enllaç: Ràdio Rubí – «Inspira’t» del 7/10/2025

Records de la presentació de fa uns mesos a l’Espai Cultural de la Llibreria Mater de Vic (Osona), amb la complicitat de la Pilar Vila, que em va donar l’oportunitat de compartir per què vaig decidir fer un canvi de vida radical per dedicar-me a la literatura a temps complet.

• I vaig parlar de la nena que volia ser escriptora i que, durant anys, va portar una doble vida (economista de dia; escrivint de nits)
• I vaig compartir la pregunta que finalment em va convèncer d’apostar pel meu somni: «Si no ho provo ara, em despertaré d’aquí a 20 anys preguntant-me què hauria passat si…?»
• I vaig parlar de La Llibreta Vermella i de VullEscriure.cat i dels tallers de creació literària de les Vitamines d’Escriptura.
• I també dels 7 llibres que he publicat (5 dels quals amb premi!):
  • «200 muses» (Premi al Millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2016)
  • «Els llops ja no viuen als boscos» (Premi 7lletres 2016)
  • «La revolució de les formigues» (2018)
  • «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020)
  • «Casus Belli» (Premi Armand Quintana 2021)
  • «El secret del meu nom» (Premi Festa Lletres Catalanes Vallès Oriental 2021)
  • «Ulls de foc» (2024)

Moltes gràcies a tots els qui em vau fer l’honor d’acompanyar-me en aquesta presentació-festa per celebrar els 10 anys. Gràcies a vosaltres, la llibreria va quedar petita! Gràcies, El9nou, Jordi Vilarrodà, Albert Llimós, Vic Cultura, per fer-vos-en ressò

Per molts anys plens de llibres i lletres que puguem compartir!

* * *

Recull de premsa:

• 14/03/2025 – El9nou: «Teresa Saborit explica el canvi vital que la va portar a la literatura»
• 11/03/2025 – Revista MésOsona: «»De somni a realitat: 10 anys vivint de la literatura» amb Teresa Saborit (escriptora) a la Llibreria Mater de Vic. Explicarà com va fer un canvi de vida radical per dedicar-se a la literartura a temps complet.»

Tornar a l’escola a on vas estudiar és descobrir que tot és més petit del que recordaves (o que tu t’has fet més gran del que et pensaves). En el meu cas, aquesta setmana he tingut l’oportunitat de tornar al Col·legi Sant Miquel de Vic, a on vaig estudiar Batxillerat fa una pila d’anys (no direm quants, hehe).

L’excusa no podia ser millor: la invitació per ser entrevistada pels representants dels alumnes de 5è de primària de l’escola, en una iniciativa organitzada per El9nou d’Osona.

Una experiència meravellosa que m’ha servit per fer tres descobriments:

• El Sant Miquel continua sent una escola plena d’inquietuds (gràcies per acollir-me!)
• Que quan estudiava al Sant Miquel difícilment hauria pogut imaginar que un dia hi tornaria per ser entrevistada com a escriptora (amb 6 llibres publicats i 4 premis de novel·la sota el braç!)
• Que el relleu generacional de periodistes de la comarca està més que garantit amb aquest planter (gràcies per una entrevista tan interessant!)

Podeu recuperar l’entrevista a El9nou d’aquest divendres: feu clic en aquest enllaç.

Soc menys mediàtica que un rotlle de paper de vàter (fins i tot ell va tenir el seu moment de glòria durant la pandèmia):

• No surto a tele ni premsa ni ràdio
• No faig tertúlies ni podcasts
• Ni tan sols participo en les polèmiques de Twitter

Per això és una sorpresa i un honor haver estat inclosa en el llistat de 10 autores catalanes de menys de 40 anys que acaba de publicar el diari ElMon:

«Les autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»

No soc mediàtica, però tinc una cosa molt millor: VOSALTRES! Aparèixer en aquesta llista és mèrit vostre. MIL GRÀCIES!

La manera més fantàstica de donar el tret de sortida a Sant Jordi: amb la companyia del escriptors de la comarca!

2n Esmorzar d’Escriptors d’Osona organitzat per l’Ajuntament de Gurb:

• Amb gent increïble!
• Amb un joc per trencar el gel (dinamitzar per una servidora, he, he)
• Amb foto de família i esmorzar per agafar forces per tot el dia!

Gràcies per acollir-nos de nou, Josep Casassas, Alcalde de Gurb, i Montse Parareda, Regidora de Cultura i Festes de Gurb. Bona diada del llibre i la rosa a tots!

PD. Gràcies, El9nou i Jordi Vilarrodà, per fer-vos-en ressò!

Ho sabíeu que tots els escriptors vivim en mansions de 500 m2? No: és broma (Què més voldríem! he he) La veritat és que la vida dels escriptors és molt complicada (i encara més la dels qui escrivim en llengua catalana): milers d’inputs diaris, un bombardeig constant de nous títols, llibres que a vegades tardem anys a escriure i que desapareixen de les llibreries així que deixen de ser «novetat»…

De tot això i més és del què hem parlat amb en Sebastià Raurell i l’Albert Bagué de TVO Osona: de llibres, de la pandèmia, de canvis de vida que et fan passar de ser economista a escriptora (les idees de bombera no són bones conselleres! hi hi), de novel·les publicades, de premis guanyats i de com és viure constantment «en els cinc minuts finals de la pròrroga» d’un partit en el qual sempre sembles jugar-t’ho tot a cara o creu.

Enmig de la pressió per la «novetat» és un bàlsam poder gaudir d’espais com els d’en Sebastià i l’Albert, en el quals és possible parlar de tot i aturar-nos uns minuts per fer balanç del camí viscut. I si és en el marc incomparable del Casino de Vic, què més es podria demanar?

Moltes gràcies un cop més per la invitació, Sebastià, Albert, TVO. Un goig conversar en la vostra companyia!

Enguany, el «Bloc Maragall» commemora el 60è aniversari. Per celebrar-ho, han decidit fer una edició especial del 2020 en col·laboració amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: cada dissabte, el full del calendari compartirà textos escrits per un professor, alumne o ex alumne de l’Escola d’Escriptura

El 25 de gener i el 15 de febrer vaig tenir l’honor de ser l’escollida. Un honor veure #tweetrelat #instarelat i petits poemes convertits en calendari. Qui sap si encara en queden més! Què us semblen els escollits fins ara?

DISSABTE 25 GENER 2020

Títol: «La mar»
Creia que el mar
sempre l’acompanyava.
Ignorava que les ones
l’abandonaven
a cada instant
(#tweeetrelat guanyador concurs #CNLrelats 2014 convocat pel CNL del Maresme)

Títol: «Màquina d’escriure»
Escriptora sense troca
sola
en silencis voravia
escrivia
engranatges sense pàtina
la màquina
embarbussaments fets ànima
en teclejos es perdia
de nit quan ella dormia
sola escrivia la màquina.
(Del llibre «200 muses» de Teresa Saborit – Musa 161)

DISSABTE 15 FEBRER 2020

Títol: «Valentia»
Quan dubtes en el fons és
perquè una part de tu
sap perfectament què vols
i l’altra té por
#218 #diesxStJordi #tweetrelat

Títol: «Tinta»
Amb quina tinta
s’escriuen els somnis
que ni el temps no esborra?
#221 #diesxStJordi #tweetrelat

Títol: «Temps»
Què en quedarà de tu
quan de tu
no en quedi res?
#228 #diesxStJordi #tweetrelat

ATENCIÓ, PROFESSORS: Obert el període de sol·licituds de «Lletres a les Aules»! Sou professors d’una escola o institut? Entreu a la web de la Institució de les Lletres Catalanes i convideu-me perquè us vingui a visitar: segur que serà una experiència única!

• Podrem parlar d’escriptura i de «gamificació» (els dos conceptes junts formen un tàndem apassionant! :D).
• Podrem parlar del llibre de relats Els llops ja no viuen als boscos (guanyador de l’XI Premi 7lletres, escollit pel ClijCat com un dels millors llibres del 2016 per a lectors a partir de 13 anys), de compromís social i de premis literaris.
• Podrem parlar del llibre de les 200 muses i de l’escriptura 3.0, a través de les xarxes.
• Podrem parlar de La revolució de les formigues, de novel·la negra, de l’escriptura basada en fets reals i de noves formes de publicació (un llibre nascut a partir d’un tweet i amb l’ajuda d’una campanya de Verkami?! Això us ho he d’explicar!)
• I podrem parlar de VullEscriure, del Brossa Breakout, de noves formes per impulsar la creació literària i de tot el que vosaltres vulgueu!

Què us sembla? Voleu que us visiti el curs vinent? ENTREU A LA WEB DE L’ILC i CONVIDEU-ME! Per gestionar la invitació, feu clic aquí: https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/programes/lletres-a-les-aules Serà un honor venir-vos a veure

Tinc una GRAN NOTÍCIA! M’han acceptat en el programa «Lletres a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes!

Serà un plaer anar per les escoles i instituts de Catalunya per parlar d’escriptura i de gamificació, d’Els llops ja no viuen als boscos, de compromís social i de premis literaris, del llibre de les 200 muses i l’escriptura a les xarxes, de La revolució de les formigues, novel·la negra, l’escriptura basada en fets reals i noves formes de publicació, de VullEscriure, del Brossa Breakout i de noves formes per impulsar la creació literària.

Voleu que vingui a la vostra escola o al vostre institut? Poseu-vos en contacte i serà un plaer preparar plegats una experiència única pels vostres alumnes!

Moltes gràcies Institució de les Lletres Catalanes per aquesta oportunitat!

Em fa moltíssima il·lusió 😀

Extra! Extra! Extra! Us porto un vídeo amb l’entrevista d’aquest matí a Ràdio Vic – Aram TV! Si sou d’Osona, a les 13:30 m’haureu pogut sentir en directe al programa «En Companyia» de Ràdio Vic (90.3FM), conduït per en Sebastià Raurell.

Amb en Sebastià hem parlat de La revolució de les formigues, d’Els llops ja no viuen als boscos, de les 200 muses, de VullEscriure, de gamificació,… Hem reflexionat sobre d’on sorgeixen les idees per escriure, fent un recorregut pels impulsos creatius que van fer néixer cadascun dels llibres que he escrit fins ara, i hem parlat dels últims projectes que tinc entre mans, com el breakout educatiu sobre Joan Brossa que he dissenyat per a la Fundació Brossa per commemorar el centenari del naixement del genial poeta (Sereu capaços de descobrir el secret de Joan Brossa abans que se us acabi el temps? Alguna escola a la sala que vulgui que aquesta experiència única visiti les seves aules? ).

Si no heu pogut sentir el programa en directe, ara teniu l’oportunitat de recuperar-lo a través de la web d’Aram TV. Moltes gràcies per convidar-me, Sebastià!