Blog

20211126-Premi_Novel-la-Festa_Lletres_Catalanes_Omnium_Valles_Oriental-El_secret_del_meu_nom-Teresa_Saborit-Jordi_Turull

Soc la guanyadora del Premi de Novel·la de la 32a Festa Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

Tinc l’honor d’informar-nos que he guanyat el Premi de Novel·la de la 32a Festa de les Lletres Catalanes Òmnium Vallès Oriental!

A més a més, he tingut l’honor de rebre el premi de mans del Conseller Jordi Turull que, com ell mateix ha dit, té una vinculació molt especial amb Gurb, el meu poble: «La meva primera feina va ser a l’Ajuntament de Gurb. La primera nit a la presó (que no l’oblides mai) vaig dormir amb una persona de Gurb: el Conseller Carles Mundó. El primer pregó de Festa Major va ser a Gurb. I avui, el primer premi literari que dono, és a una autora de Gurb.»

La novel·la «El secret del meu nom» vol ser un homenatge a totes les àvies d’aquest país: dones arrelades a la terra que van haver de sobreviure a èpoques convulses i que, així i tot, van batallar amb ungles i dents per tirar endavant famílies, feines i negocis. Dones criades en una societat en què ser «dona» significava ser ben poca cosa. Dones amb vides dures que, malgrat l’aspror del trajecte, en arribar a les velleses es van convertir en referent i escalf pels seus nets i netes.

La novel·la tracta del seu comiat, de l’últim adeu d’una neta (ja convertida en dona) a una d’aquestes àvies, pubilla d’un món rural que s’esvaeix amb els seus últims batecs: dues maneres contraposades de veure el món, però unides per una mateixa ànima; el desig de fer realitat somnis de futur i la recança de no ser digna dels anhels dels avantpassats; el temps traïdor que sembla etern i de sobte es converteix en punt final, sense epíleg possible.

La novel·la està dedicada a totes aquestes àvies, però vull dedicar aquest premi a una àvia molt especial: a la meva iaia Teresa. I vull fer-ho llegint-vos un poema que li vaig escriure com a regal d’aniversari, ara fa molts anys:

A la meva àvia

Ets l’àvia més formosa
ets estrella fulgurant
ets consell en la tenebra
ets escalf quan ens fem mal.

Has guanyat totes les guerres
les batalles no et fan por.
Et mereixes mil poemes
és certera la cançó:

«No venim per la petita ni
tampoc per la més gran
que venim per la mitjana
que és la flor del diamant.»

Ens estimes sens mesura
t’estimem fora raó.
Voldria canviar dos versos
reescriure’t la cançó:

«No vinc pas per la petita
ni tampoc per la més gran
que jo estimo la meva àvia:
Vull ser com tu quan sigui gran!»

Iaia, allà a on siguis: t’estimo i et recordaré sempre. Mireu el vídeo i descobriu tots els secrets de la novel·la guanyadora. Espero que, finalitzat el vídeo, penseu com en Joan Lluís Bozzo: «Ja sabem quina tria fer per aquest Nadal: regalar aquest llibre» (aquest en concret no podrà ser, perquè tardarà uns mesos a arribar a les llibreries, però serà una alegria si, mentre espereu que aquest surti d’impremta, us animeu a regalar qualsevol dels meus altres llibres).

Moltes gràcies per aquest guardó! Gràcies al jurat i als organitzadors del premi! Llarga vida als llibres i als moments viscuts que aquests ens regalen!

* * *

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:

20211119-Premi_Talent_Cambra_2020-Barcelona_rosa_drac-Jana_gimnasta_olimpica

Acaba de sortir d’impremta «Barcelona, la rosa i el drac»!

Us en recordeu de «Barcelona, la rosa i el drac» (l’obra amb la qual fa uns mesos vaig guanyar el Premi Talent Cambra 2020, al millor projecte de novel·la, en la categoria de «Relat»)?

Si voleu fer memòria de la cronologia, feu clic aquí:

Avui us porto una gran notícia: acaben de sortir d’impremta els exemplars de l’edició especial del llibre editat conjuntament per Premis Talent Cambra i Libelista!

Voleu saber-ne més? Aquí el text de contracoberta:

«El Nadal del 2014, un incendi fortuït va provocar que la família Molins es quedés sense res. Amb el pare mort i la mare amnèsica per culpa d’un fort cop al cap, la Jana va passar de gimnasta amb un futur prometedor a pluriempleada amb dificultats per arribar a final de mes, d’esportista d’elit sense responsabilitats familiars a haver de fer-se càrrec de la custòdia de les seves tres germanes petites.

Després de mig any de tractament, no hi ha hagut cap millora: la mare ni tan sols reconeix les seves filles i és incapaç de generar nous records. Els metges estan començant a perdre les esperances i la Jana veu allunyar-se la possibilitat de reprendre la seva carrera esportiva per participar en els Jocs Olímpics del 2016.

Desesperada per trobar una solució, la Jana acaba pactant amb un fantasma amb qui topa per casualitat la nit de Sant Joan: si ella l’ajuda a descobrir qui va provocar l’accident que el va convertir en espectre, ell l’ajudarà a recuperar els records de la seva mare. Però realment es pot recuperar la memòria d’un ésser estimat i fer reviure un passat convertit en cendres? I en cas que el miracle sigui possible, significa això poder recuperar la vida que s’havia tingut abans que tot canviés per sempre?»

A més a més, tinc el goig d’anunciar-vos el dia de la primera presentació! Apunteu-vos-ho a l’agenda: dijous de la setmana que ve, 25 de novembre, en directe a través del compte d’Instagram de @libelistabooks. Sortejarem un exemplar de la novel·la entre tots els qui hi assistiu! Us hi espero!

20211111-Dia_llibreries-Homenatge_llibreters_Vic_Osona-Poema_Contes_Maria_Dolors_Pellicer

Bon dia de les llibreries!

Bon dia de les llibreries! Amb un homenatge molt especial a les 11 llibreries de la ciutat de Vic: la ciutat amb més llibreries per habitant! Una abraçada a la Llibreria Anglada, la Mater, Muntanya de llibres, la Foster & Wallace, El Cafè de les Lletres, Llibreria Kritik, El Petit Tresor, Abacus, Llibreria-Papereria Gomets, Llibreria Martina i Costa Llibreters.

Us comparteixo la vídeo-lectura del poema «Contes» de la Maria Dolors Pellicer. Moltes gràcies, Maria Dolors, per permetre’m llegir els teus versos en aquest petit homenatge!

Els prestatges plens de llibres
i en els llibres, les històries
que relaten les memòries
d’aventures divertides.

Hi ha contalles de pirates,
n’hi ha de fades i de lladres,
de raboses, de castors,
de sirenes i de llops.

N’hi ha de savis i de magues,
n’hi ha de cases ensucrades,
de panteres i de gnoms
i d’insignes inventors.

De Peret i Marieta,
Blancaneu i Caputxeta.
N’hi ha de bruixes, d’elefants,
de bubotes, de gegants.

N’hi ha de sastres molt valents.
N’hi ha de pomes i de serps,
de Pinotxo, de soldats
i de prínceps encantats.

N’hi ha de cabres i porquets,
de girafes, de gatets,
de paratges irreals
i fantàstics animals.

N’hi ha de brètols superbruts,
de malvats, de caparruts…
I una jove que va al ball
amb sabates de cristall.

Felicitats, llibreters! 

20210918-Premi_Armand_Quintana_Novel-la-Ajuntament_Calldetenes-Casus_Belli-Teresa_Saborit-Casa_Comella-Ateneu_Barcelones-Osona-Barcelona

He guanyat ex aequo el 42è Premi Armand Quintana de novel·la!

Tinc l’honor de comunicar-vos que aquest vespre he guanyat ex aequo el 42è Premi Armand Quintana de novel·la per l’obra «Casus Belli»! Moltes gràcies al jurat per aquest magnífic guardó. Felicitats al coguanyador, en Gerard Canals, amb qui tinc l’honor de compartir aquest premi 😉

La novel·la que he escrit es titula «Casus Belli». És un llatinada que es podria traduir com a: «Declaració de guerra». Ambientada en el sector editorial, té dues protagonistes:

  • La primera protagonista és una escriptora víctima d’una plagi, a qui una autora supervendes acaba de robar la novel·la que havia estat escrivint durant els últims set anys.
  • L’altra protagonista és una editora d’una petita editorial que, cansada de veure’s arraconada sistemàticament pels gegants del sector, decideix entrar en batalla contra una de les editorials més grans del país, convençuda que, com passa en el Quixot, els que en aparença són gegants, en ser atacats, pot ser que es converteixin en molins de vents.

Les dues iniciaran una guerra per recuperar el què és seu. Qui guanyarà la batalla? Com diuen en un diàleg de la novel·la:

«—Només hi ha una forma de descobrir-ho.
—Quina?
—Viure-ho.»

O, en el vostre cas: llegir-ho 😉

La trama es desenvolupa principalment entre Osona i Barcelona. Hi apareixen indrets tan dispars com l’Ateneu Barcelonès o la Casa Comella. Amb aquestes circumstàncies, haver guanyat un guardó a la Plana de Vic (i sent jo de Gurb) fa que rebi aquest premi, de la vila veïna Calldetenes, encara amb més d’il·lusió.

Vull aprofitar aquest blog per enviar un agraïment a tota la gent que em va donar suport, ara fa 6 anys, quan vaig decidir fer un canvi de vida radical i vaig deixar la feina de controller que tenia en una entitat financera per dedicar-me a la literatura a temps complet: aquest guardó és també una mica vostre. Una abraçada a amics i família. Un reconeixement molt especial als companys de lletres de la web de VullEscriure.cat (vosaltres encara no ho sabeu, però també apareixeu en la novel·la… I fins aquí puc llegir, hehe). I per últim, un agraïment molt especial a la meva mare, que es mereix tots els homenatges del món.

El premi inclou la publicació de la novel·la en format paper: ben aviat la podreu tenir entre les mans. Espero que gaudiu de la lectura de la novel·la. Moltes gràcies, Ajuntament de Calldetenes!

* * *

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:

20210916-Premi_Talent_Cambra_2020-Teresa_Saborit-Barcelona_rosa_drac-Galerades

Premis Talent Cambra 2020 – Galerades

De vegades els tempos s’acceleren i no saps ben bé com… Recordeu el projecte de novel·la que va guanyar els Premis Talent Cambra i que fa quinze dies us vaig dir que editaria Libelista? Per fer memòria, podeu fer clic en aquest enllaç: «Premis Talent Cambra 2020 – Contracte firmat».

Doncs… Galerades i proposta de coberta rebudes!

Les galerades és un document que envia l’editor, amb el text maquetat amb el format de pàgina que tindrà el llibre un cop imprès. De moment no us puc compartir res, més enllà de la fotografia que encapçala aquest post: a dia d’avui, en el sector editorial és habitual enviar els arxius en format electrònic per estalviar temps i diners, però per revisar un manuscrit continua sent necessari paper i boli. Hi ha qui és un amant del color vermell, però jo prefereixo el blau cel: al cap i a la fi, es tracta de millorar el text en cada revisió, no d’assassinar la pàgina (hihi).

Impacient per descobrir els comentaris que el corrector d’estil de l’editorial hagi incorporat en el document per millorar el manuscrit!

20210826-Premi_Talent_Cambra_2020-Teresa_Saborit-Bru_Recolons-Antoni_Daura-Barcelona_rosa_drac-Contracte

Premis Talent Cambra 2020 – Contracte firmat

Us en recordeu del projecte de novel·la que va guanyar un premi ara fa uns mesos? Us en recordeu del manuscrit acabat que vaig enviar als organitzadors dels Premis Talent Cambra després de Sant Jordi? Si voleu fer memòria, feu clic aquí: «Premis Talent Cambra 2020 – Manuscrit enviat!»

Doncs avui tinc novetats: Contracte firmat!

Els organitzadors dels Premis Talent Cambra han arribat a un acord amb Libelista perquè s’encarregui de l’edició del llibre. Libelista és una xarxa de llibreries independents amb més de 120 llibreries adherides de tot el territori de parla catalana, el què significa que el llibre es podrà comprar físicament a Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Catalunya Nord! Podeu fer clic aquí per veure’n el mapa: https://www.libelista.com/bookshops/map

Com que no ens hem pogut reunir per signar-lo en persona, us adjunto algunes fotografies inèdites del dia de la concessió del guardó: a les imatges podeu veure a en Bru Recolons, fundador dels Premis Talent i president de la Welcome Talent Society, a l’Antoni Daura, representant de Libelista i llibreter de la Llibreria Parcir, i a una servidora a la Sala Luz de Gas de Barcelona, el passat desembre, durant la cerimònia d’entrega de premis. Esperem que ben aviat ens puguem tornar a reunir amb el llibre ja imprès entre les mans!

De moment, caldrà tenir paciència. Per davant hi ha mesos de molta feina: portada, correcció, maquetació,… Segurament també canviarem el títol! (hehe) Us mantindré informats. Ens llegim!

PD. Composició d’imatges realitzat a partir de les fotografies realitzades per Jesús Conte i Núria Anna Salas – Nit del Talent 2020

20210716-2a_Jornada_Joves_Lectors_Catalans-Col-laboradora_oficial-Literatura_infantil_juvenil

Un honor ser col·laboradora oficial de la 2a Jornada de Joves Lectors!

Qui ho diu que els joves no llegeixen? Quan jo era més joveneta del que sóc ara (hehe) llegia un munt! I em consta que a dia avui també hi ha un pilot de gent de no gaires anys que devoren llibres a carretades 😉

Si no us ho creieu, podeu preguntar-ho als de l’Associació de Joves Lectors Catalans («una associació de i per als joves lectors catalans») que aquest juliol han organitzat la 2a Jornada de Joves Lectors per conversar amb autors i tota mena de professionals del llibre, amb un munt de taules rodones d’allò més interessants, per exemple:

Podeu recuperar les sessions completes a les seves xarxes socials i a la seva pàgina web. Si en voleu un petit tast, podeu fer un cop d’ull al resum que la Mixa n’ha publicat al seu canal de youtube:

Per tal que la Jornada fos possible, fa uns mesos l’Associació de Joves Lectors va obrir un Verkami. Un goig haver pogut participar en el projecte com a col·laboradora oficial! Moltes gràcies, joves lectors, pel vídeo personalitzat d’agraïment. Per molts anys semblants trobades 😀

20210505-Premi_Talent_Cambra_2020-Teresa_Saborit-Barcelona_rosa_drac

Premis Talent Cambra 2020 – Manuscrit enviat!

Us en recordeu que fa uns mesos vaig guanyar els Premis Talent Cambra 2020 en la categoria de «Relat»? Si voleu fer memòria, podeu fer clic en aquest enllaç: «Sóc Premi Talent Cambra 2020!»

El guardó va premiar un projecte de novel·la que llavors encara estava escrivint, amb el títol provisional (encara no sé si definitiu) de: «Barcelona, la rosa i el drac».

Vaig escriure el primer esborrany d’aquesta obra entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament estricte decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid19. Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, mentre a l’exterior tot es cancel·lava (reunions, classes, Sant Jordi,…), jo vaig buscar refugi en les lletres per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Situada en el 2015, l’obra vol ser una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia ha volgut arrabassar-nos i, per a tots aquells qui no podran visitar la ciutat en els pròxims mesos, una oportunitat per endinsar-se en la capital del país i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels barris de Barcelona a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la intenta respondre a la pregunta de què podem fer, quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història dels dos protagonistes (sí: dos, hehe) és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. És possible recuperar un futur que un fet inesperat ha convertit en cendres?

Avui, catorze mesos després d’haver començat a escriure aquell primer esborrany, després de múltiples versions i d’haver treballat colze a colze amb persones fantàstiques que m’han ajudat a polir la versió final (un agraïment especial a la Rosa i a l’Antònia: mil gràcies pels vostres savis consells!) el manuscrit està a punt per passar a la següent fase: enviar-lo als organitzadors dels Premis Talent perquè puguin valorar l’obra completa. Alea jacta est!

20201205-Premi_Talent_Cambra_Barcelona_2020-Categoria_Relat_Poema-Trofeu_Narrativa_Novel-la-Teresa_Saborit

Sóc Premi Talent Cambra 2020!

Tinc l’honor de comunicar-vos que he guanyat el Premi Talent Cambra, en la categoria de Relat i Poema, per un projecte de novel·la que veurà la llum el 2021! Moltes gràcies al jurat dels Premis Talent i a la Cambra de Barcelona per escollir-me com a guanyadora ❤

Avui hem gravat la gala d’entrega de premis (en «format Covid»: test d’antígens, limitacions d’aforament i totes les mesures de seguretat). Espero poder-la compartir ben aviat amb tots vosaltres! Mentrestant, m’han dit que podia compartir-vos aquest petit «spoiler» (hehe).

Gràcies per ser-hi sempre! Saber que em llegiu és el que fa que la meva feina tingui sentit. Gràcies, gràcies, gràcies! 😀

*   *   *

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:

– 14/02/2021 – El Nacional«Teresa Saborit guanya el Premi Talent Cambra de Relat i poema»
– 09/12/2020 – El Nacional«Proclamats els guanyadors dels Talent Cambra a la creativitat i l’emprenedoria»
– 07/12/2020 – El9nou«Premi Talent Cambra a Teresa Saborit per un projecte literari»
– 07/12/2020 – Catalonia Talent«Proclamats els guanyadors dels Premis Talent Cambra d’estímul a la creativitat i l’emprenedoria»
– 06/12/2020 – EuropaPress«Los VI Premis Talent Cambra distinguen unas 30 iniciativas creativas y emprendedoras»
– 06/12/2020 – Aldia.cat«Els VI Premis Talent Cambra distingeixen unes 30 iniciatives creatives i emprenedores»

20201205-Premi_Talent_Cambra_Barcelona_2020-Categoria_Relat_Poema-Trofeu_Narrativa_Novel-la-Teresa_Saborit

Moltes felicitats als guanyadors del 14è Premi Sambori 2020!

 

20201106-Premi_Sambori_Narrativa_Escolar-Guanyadors_Osona

 

El Premi Sambori és un premi escolar de narrativa en la qual participen centres de primària, secundària i batxillerat de tots els territoris de parla catalana. El passat mes de març, just quan va esclatar la pandèmia i es va decretar el confinament, el guardó estava en ple procés per escollir els guanyadors de la 14a edició del certamen.

La fase final del Tinter, en què s’havien d’escollir els guanyadors absoluts a nivell de tot Catalunya del 2020, finalment no s’ha pogut celebrar, però fa uns dies es van fer públics els guanyadors de les diverses demarcacions i, entre ells, els de la comarca d’Osona: feu clic aquí per descobrir els noms dels premiats osonencs en cadascuna de les categories.

Un honor haver pogut col·laborar en el 14è Premi Sambori com a membre de jurat d’Osona, juntament amb la Montserrat Vernet, en Jesús Soler i l’Assumpta Surinyach. Esperem que l’any que ve es pugui recuperar l’entrega de premis presencial! 😉