«És gràcies a ells que l’ordinari es fa extraordinari i que el que podia haver estat un dia més transmuta en vetllada inoblidable. És gràcies a ells que els artistes de quilòmetre zero tenim un primer altaveu per donar-nos a conèixer entre els nostres veïns (“Veniu, veniu: avui toca festa grossa!”). És gràcies a ells, units per la cultura que ens alimenta l’ànima, que es creen xarxes d’amistat que transcendeixen límits municipals i comarcals, convertint qualsevol frontera en línies sense sentit en un mapa imprès en paper mullat.
I és el cas de la Mariví Chacón a Lleida, sempre pendent de la cultura que es cou a les Terres de Ponent. I és el cas d’en Jesús M. Tibau a les Terres de l’Ebre, amb l’enginy sempre esmolat i un somriure per regalar. I la Mònica Socias a Tarragona, que a voltes sembla tenir el do de la ubiqüitat. I la Gemma Permanyer al Vallès, capaç de mil malabars per fer-se ressò de tots els actes.
I la Conxi Sánchez a Caldes de Montbui, que acull artistes locals i forans amb les portes obertes de bat a bat i un cor que no li cap al pit. I l’Abel Font a l’Escala, immers en la dissecció dels oficis de la cultura des de l’Empordà. I la Pilar Gili a Castellterçol, que fa poc va celebrar els 200 episodis d’un dels programes culturals més veterans de Catalunya. I la Josefina Altés a Gràcia, prova fefaent que fins i tot en una gran ciutat pot perviure l’esperit de poble. I la Sílvia Jané a Tordera, donant veu a aquells qui a voltes queden silenciats. I la Sílvia Romero al Penedès, batallant per la cultura des de les terres del vi.
I tants que caldria afegir-hi, com aquells qui no tenen una zona definida i han convertit internet en casa: Aure Farran, Pilar Argudo, Sebastià Raurell, Albert Bagué, Isaac Moreno, Almudena Montaño, Ester Ribas, Núria Martínez, Sebastià Bennasar… I tants que em deixo!
És impossible fer un llistat complet i exhaustiu de tots aquests estranys éssers, apassionats per la cultura, que han decidit dedicar la seva vida al noble art de contagiar el seu entusiasme per tot allò que ens fa humans, perquè, què és la humanitat, sinó saber que som iguals, per més distàncies que ens separin? I què és la cultura, sinó tot allò que la humanitat ha creat al llarg dels segles, sense més nord que la imaginació i allò que ens fa bategar l’ànima?
Si no fos per la música, la pintura, la literatura, l’escultura, la dansa, l’arquitectura, el cinema… Si no fos per la seguretat que entre tots podem fer un món millor, continuaríem vivint ocults en cavernes habitades per mil tenebres, esporuguits davant de la immensitat de l’univers. I ningú no hauria inventat el foc. I ningú no s’hauria atrevit mai a alçar el rostre en la foscor per descobrir que, fins i tot en la nit més tancada, un firmament ple d’estrelles brilla sobre els nostres caps.
I si heu llegit fins aquí, haureu trobat a faltar el nom d’un periodista que ressona entre línies. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès tenim la sort de poder comptar amb en Jordi Vilarrodà, gran periodista i millor persona, que no sols informa dels actes puntuals, sinó que segueix de prop l’evolució de tots els artistes de les tres comarques; que no sols és un ferm defensor de la cultura de quilòmetre zero, sinó que ens anima a creure que qualsevol somni és a l’abast de la mà. Els artistes de casa nostra t’estarem eternament agraïts, Jordi (…).»
«Periodistes culturals de quilòmetre zero»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/periodistes-culturals-de-quilometre-zero