20241017-Ulls_de_foc-Fantasia_aventures_viatges_temps-Gurb_Osona-Verkami

L’Alícia té un problema…

L’Alícia només volia celebrar el seu quinzè aniversari amb les amigues. Com ha pogut acabar atrapada tota sola en plena edat mitjana i envoltada de perills?!

Aquest és el punt de partida d’«Ulls de foc», la meva última novel·la, un llibre de fantasia, aventures i viatges en el temps per a lectors d’11 a 111 anys!

M’ajudes a fer-la possible? 
Participa en el Verkami i reserva avui mateix el teu exemplar: https://vkm.is/ullsdefoc

* * *

SINOPSI

L’Alícia ha viscut tota la seva vida a Barcelona amb la seva madrastra, que es va casar amb el seu pare vidu quan ella era un nadó. El pare va desaparèixer quan ella només tenia dos anys i des de llavors han viscut les dues soles. La madrastra treballa de professora i no tenen més família.

El dia del seu quinzè aniversari, la madrastra decideix anar-ho a celebrar a Gurb, un petit poble d’Osona, a on commemoren el centenari de Les Escoles a on havia treballat de jove. L’Alícia s’enrabia, perquè volia celebrar l’aniversari al Tibidabo amb les amigues, però al final no té més remei que acompanyar-la.

A Gurb, l’Alícia descobreix que té un padrí del qual ningú no li havia parlat. Un padrí que sap fer un conjur que li permet viatjar en el temps! I si pogués utilitzar aquest poder per retrobar-se amb el seu pare desaparegut?

Quan el padrí se’n va a dormir, l’Alícia repeteix el conjur, però alguna cosa surt malament i acaba perduda en plena època medieval!

Per què el conjur l’ha portat al Gurb de 1373? Què té a veure allò amb el seu pare? Serà capaç de tornar al present? I si pel camí fos capaç de retrobar-se amb la seva mare biològica? I si tot el que creia saber sobre la seva vida fos mentida?

* * *

Endinsa’t en «Ulls de foc», el meu setè llibre: una història de màgia, secrets i viatges en el temps. Descobreix el poder ocult rere dels ulls daurats de l’Alícia i acompanya-la en la seva recerca per desfer les injustícies del passat i salvar el futur.

Un llibre de fantasia i aventures per a lectors que, com la protagonista de la novel·la, es troben immersos en una època de canvis, atrapats entre la infantesa i l’edat adulta: sense saber què volen encara, però decidits a descobrir-ho.

«Només si vius sempre comprendràs que tot és ara: el passat que va ser i el futur que serà; tot depèn d’aquest moment. Només aquell qui té una ànima capaç de dominar el temps pot veure els camins que connecten l’ara amb l’infinit i transitar-los.»

«L’escriptura és un mitjà: la imaginació és el destí. Un cop en domines l’art, qualsevol realitat és possible.»

* * *

Em fa molta il·lusió poder compartir amb tu aquest projecte: és a les teves mans aconseguir que el llibre pugui ser una realitat! Fes clic aquí per participar-hi i descobrir-ne tots els detalls: https://vkm.is/ullsdefoc

Vols saber-ne més? Descobreix el vídeos que he penjat a les xarxes socials explicant l’inici del projecte!

Ens llegim!

20240921-Premis_Calldetenes-Jurat_guanyadors

Fantàstica entrega de premis a Calldetenes: els premis literaris més antics d’Osona i un dels més antics de Catalunya!

Fantàstica entrega de premis a Calldetenes!

Els premis literaris més antics d’Osona i un dels més antics de Catalunya:

  • Felicitats als guanyadors de totes les categories!
  • Havaneres en directe per amenitzar l’entrega (amb el mestratge dels Havanerus de l’Esquirol).
  • I un sentit homenatge als defensors de la llengua que ens han deixat fa poc, com l’estimat i enyorat Anton Carrera, de qui vam poder recuperar la veu de rapsode.

Un honor haver-hi pogut col·laborar un any més formant part del jurat del Premi de Poesia.

Per molts anys semblants obres, Ajuntament de Calldetenes!

***

ACTUALITZACIÓ – Recull de premsa:

20240920-Relat_El9nou-Maria_maquina-Homenatge_professors

La Maria de màquina

«Així és com li dèiem: “La Maria de màquina”. Era la nostra professora. Professora d’extraescolars, per a més senyes. Professora d’una assignatura que, a mitjans dels anys 90, just en aquell moment en què els ordinadors començaven a treure el cap en les nostres vides, semblava condemnada a l’extinció: aprendre a escriure a màquina.

Recordaré tota la vida l’aula lluminosa a on fèiem les classes. Els pupitres individuals, la pissarra verda, el silenci tan sols trencat pel martelleig de les tecles. La visió del pati de l’escola a l’altra banda de les finestres, els crits dels qui feien extraescolars de bàsquet o futbol, els fulls sobre la taula que havíem de copiar sense mirar les tecles. I, per descomptat, la quarantena de màquines Olivetti antigues (potser dels anys 50 o 60) que cada dia ens rebien servils per continuar amb les nostres lliçons.

I la Maria, mestressa i capitana d’aquell espai, que seguia l’evolució de cada un de nosaltres amb amabilitat, generositat i fermesa. Sempre amb un somriure. Sempre animant-nos a practicar una mica més i a fer-ho una mica millor que el cop anterior. La Maria, que tant ens feia copiar textos administratius (perquè així ho marcava el currículum a seguir) com ens deixava entre les mans un grapat de grans poemes catalans (El virolai, La santa espina, La vaca cega… Si en vam arribar a teclejar, de versos!). I en cada data assenyalada, la proposta de copiar un text ple de tendresa com a regal per als nostres pares, avis, germans i resta d’éssers estimats.

Hi havia un currículum oficial, sí; ho heu llegit bé (…).»

«La Maria de màquina»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-maria-de-maquina

20240423-Sant_Jordi-Esmorzar_escriptors_Gurb_Catalunya_Central-Signatures_Barcelona_parades_llibres

Resum de Sant Jordi… 5 mesos després! (hehe)

Sí, sí, ho heu llegit bé: fins ara no havia tingut ni un minut lliure per preparar el tradicional vídeo resum de Sant Jordi, el millor dia mundial del món sencer! (Coses de ser escriptora a temps complet: massa «idees de bombera» no són bones per la salut, hehe).

Sigui com sigui, el millor dia de l’any es mereixia la seva crònica i finalment el vídeo arribat:

El vídeo s’ha fet esperar, però si tots els sants tenen vuitada… segur que Sant Jordi té vuitmesada (hihi). Comptant amb delit els dies que falten per la pròxima diada del llibre i la rosa. Ens llegim!

20240816-Relat_El9nou-Quin_equip_ets-Futbol-Politica

De quin equips ets?

«Allò no s’havia vist mai abans en un camp de futbol. O sí que s’havia vist, segons una llegenda antiga que contava que un fet similar havia ocorregut molts anys abans, però en feia tants, i hi havia tan poca gent que ho hagués vist en primera persona, que per a molts era com si fos nou: els defenses de l’equip local, en lloc de defensar la pròpia porteria, havien abandonat la seva posició per creuar el camp i fer-la petar amb els defenses de l’equip contrari, mentre els atacants rivals no feien més que marcar gols a porteria buida.

Els aficionats de l’equip local no se’n sabien avenir; es miraven entre ells amb cara d’incredulitat. Unes hores abans havien arribat a l’estadi convençuts d’una victòria llargament esperada; a les samarretes, els noms dels catorze jugadors que els havien promès un partit històric, en el qual per fi s’alçarien triomfants després d’una llista interminable de victòries de l’equip visitant. Els espectadors havien fet seva la proclama i havien omplert l’estadi; ningú no l’havia vist mai tan ple.

Malgrat ser un partit local, l’excepcionalitat de la contesa havia despertat l’interès del món sencer i periodistes dels cinc continents havien estat acreditats per retransmetre el joc en directe; ells tampoc no se’n sabien avenir, feia una bona estona que observaven l’espectacle incapaços de pronunciar paraula.

Per ser fidels a la veritat, la singularitat ja havia vingut marcada des d’un inici (…).»

«De quin equip ets?»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/de-quin-equips-ets

20240723-Josep_Bonnin-Barcelona_rosa_drac-Premi_Talent_Cambra

Una opinió meravellosa de «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020)!

En Josep Bonnín, poeta de les Illes Balears, s’ha llegit «Barcelona, la rosa i el drac» (la novel·la amb la qual vaig guanyar el Premi Talent Cambra 2020) i me n’ha enviat aquesta ressenya meravellosa:

«Haver descobert i sintonitzat amb l’escriptora Teresa Saborit, ha estat una de les coses, més agradables que m’han passat darrerament. Fent memòria, en un dels actes del Dia de la Dona, respecte a les dones que escriuen; a la biblioteca de la Vila, vaig parlar sobre dos llibres seus: “Casus Belli” i “El secret del meu nom “, del què quedà constància en un vídeo.

Dia 23 d’abril, Teresa m’envià un nou llibre seu: “Barcelona, la rosa i el drac” guanyador del “Premi Talent de relat 2020”. Ahir vaig acabar de llegir-lo.

Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis dificils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la que tinc una estima especial i he anat moltes vegades.

Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu.

Tres mesos de gaudir, cada horabaixa a la sala amb la seva lectura, poc a poc i acompassada; sense caure en les preses.

Em sembla que el llibre no es pot aconseguir i Teresa m’envià un exemplar del què disposava, amb una dedicatòria preciosa. Un detall molt maco. S’ha creat amb ella una connexió de sensibilitat tal, que li vaig dedicar un poema, que ella, magistralment va recitar creant un vídeo entranyable, que em feu molt feliç.

Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.

Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
23 de juliol de 2024»

Podeu llegir la ressenya sencera en el seu perfil de Facebook. Em fa molt feliç que hagis gaudit de la lectura, Josep. Quin regal haver-te conegut, amic!

20240422-Josep_Bonnin-Biblioteca_municipal_Vilafranca_de_Bonany

Un regal meravellós des de les Illes Balers!

El passat 22 d’abril en Josep Bonnín, poeta de les Illes Balears, va participar en l’acte «Un Sant Jordi per a la igualtat» organitzat per la Biblioteca Municipal de Vilafranca de Bonany i va tenir a bé llegir un fragment dels meves últimes novel·les: «Casus Belli» i «El secret del meu nom».

Un regal inesperat que em va ben emocionar: per la presentació, per la lectura, per les seves paraules, per la confiança. Quina sort i quin regal haver-te conegut, Josep!

Podeu recuperar la gravació sencera en aquest enllaç: https://www.facebook.com/josepbs/videos/443086978253093

Mil gràcies per aquest preuat present en plena vigília de Sant Jordi. Una aferrada ben forta, amic!

20240712-Relat_El9nou-Bones_Festes_Majors

Bones Festes Majors

«És un dia entre setmana, un capvespre de tardor: un grup assegut en rotllana en un racó del bar del poble, amb els caps ben junts, picant-se l’ullet entre murmuris i aire confabulador.

O és un dissabte d’hivern al matí i, en un altre poble, un altre grup, igual de sospitós que el primer, renuncia a anar al cinema (o a quedar amb els amics o a jugar amb els fills o a fer una excursió fins al cim del turó del castell de Gurb) per tancar-se voluntàriament a casa d’un d’ells per planificar tota mena de malvestats (i se’ls sent parlar de balls de carrer i de batalles de globus d’aigua, malgrat que a fora fa un vent gèlid de ple febrer).

O és un dia festiu de primavera i un tercer grup, tant de malfiar com els dos primers, en lloc d’estar atrafegat decidint destí per les vacances d’estiu, comprant bitllets d’avió o reservant hotels, inverteix les hores que feina o estudis els deixa lliures per coordinar bingos i sopars a la fresca, reunir taules i cadires i perseguir el representant de no se sap quin grup musical que no es decideix a dir-los que sí.

Tots sabeu qui són: en tots els pobles i ciutats n’hi ha com a mínim un, d’aquests grups (a vegades, fins i tot més!). Gent que treballa entre bambolines durant tot l’any perquè, quan arribi l’estiu, estació per antonomàsia de la majoria de festes majors d’aquest país, tot estigui a punt per a la festa gran de la seva localitat (…).»

«Bones Festes Majors»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/bones-festes-majors

20240706-Club_Escriptors-Llibreria_Ona-Vermut_cloenda_curs

Moltes gràcies per la invitació, Club d’Escriptors!

Un plaer haver pogut participar en el vermut literari que ha servit per posar punt final a la primera temporada del Club d’Escriptors a la Llibreria Ona de Barcelona! Moltes gràcies per la invitació!

  • El vermut boníssim!
  • La conversa molt interessant!
  • La companyia insuperable!

Hem parlat de peripècies literàries, del sector editorial en general, de premis literaris i d’experiències viscudes de primera mà en el món de les lletres. Una alegria conèixer per fi en persona a en Jaume Alber Olle i a en Richy. Espero que les respostes us hagin semblat interessants i que us siguin útils pels vostres projectes, escriptors!

Moltes gràcies per convidar-me, Raquel Yafari: has creat una iniciativa extraordinària! Per molts anys més plens de lletres amb tan bona companyia, Club d’Escriptors!

PD. Gràcies per la foto de grup, Magda Farré.

20240620-VullEscriure-Trobada_escriptors-Biblioteca_Pilarin_Bayes_Vic-Llibre_Sant_Jordi

Trobada d’escriptors de la 12a temporada de VullEscriure!

Tenim notícies fresques! Per fi podem compartir amb tots vosaltres el vídeo amb el resum de la trobada de VullEscriure del passat 20 d’abril a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic. En el vídeo podreu reviure:

  • La presentació del llibre de Sant Jordi 2024 (i de tots els autors participants!)
  • El Kahoot sobre obres de la literatura universal
  • I el tradicional (i caòtic, hehe) intercanvi de dedicatòries i signatures!

Va ser una alegria retrobar-nos amb cares ja conegudes i desvirtualitzar-nos amb els qui encara no ens coneixíem. Mil gràcies per convertir l’acte en un esdeveniment increïble!

Moltes gràcies, Ingrid Ferrer, per immortalitzar la trobada d’una forma tan meravellosa. I moltíssimes gràcies, Jordi Vilarrodà, per mencionar la trobada en el9nou! Una abraçada molt gran a tots aquells qui no ens vau poder acompanyar. Esperem que a la següent puguem ser-hi tots!