«És un dia entre setmana, un capvespre de tardor: un grup assegut en rotllana en un racó del bar del poble, amb els caps ben junts, picant-se l’ullet entre murmuris i aire confabulador.

O és un dissabte d’hivern al matí i, en un altre poble, un altre grup, igual de sospitós que el primer, renuncia a anar al cinema (o a quedar amb els amics o a jugar amb els fills o a fer una excursió fins al cim del turó del castell de Gurb) per tancar-se voluntàriament a casa d’un d’ells per planificar tota mena de malvestats (i se’ls sent parlar de balls de carrer i de batalles de globus d’aigua, malgrat que a fora fa un vent gèlid de ple febrer).

O és un dia festiu de primavera i un tercer grup, tant de malfiar com els dos primers, en lloc d’estar atrafegat decidint destí per les vacances d’estiu, comprant bitllets d’avió o reservant hotels, inverteix les hores que feina o estudis els deixa lliures per coordinar bingos i sopars a la fresca, reunir taules i cadires i perseguir el representant de no se sap quin grup musical que no es decideix a dir-los que sí.

Tots sabeu qui són: en tots els pobles i ciutats n’hi ha com a mínim un, d’aquests grups (a vegades, fins i tot més!). Gent que treballa entre bambolines durant tot l’any perquè, quan arribi l’estiu, estació per antonomàsia de la majoria de festes majors d’aquest país, tot estigui a punt per a la festa gran de la seva localitat (…).»

«Bones Festes Majors»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/bones-festes-majors