«Allò no s’havia vist mai abans en un camp de futbol. O sí que s’havia vist, segons una llegenda antiga que contava que un fet similar havia ocorregut molts anys abans, però en feia tants, i hi havia tan poca gent que ho hagués vist en primera persona, que per a molts era com si fos nou: els defenses de l’equip local, en lloc de defensar la pròpia porteria, havien abandonat la seva posició per creuar el camp i fer-la petar amb els defenses de l’equip contrari, mentre els atacants rivals no feien més que marcar gols a porteria buida.

Els aficionats de l’equip local no se’n sabien avenir; es miraven entre ells amb cara d’incredulitat. Unes hores abans havien arribat a l’estadi convençuts d’una victòria llargament esperada; a les samarretes, els noms dels catorze jugadors que els havien promès un partit històric, en el qual per fi s’alçarien triomfants després d’una llista interminable de victòries de l’equip visitant. Els espectadors havien fet seva la proclama i havien omplert l’estadi; ningú no l’havia vist mai tan ple.

Malgrat ser un partit local, l’excepcionalitat de la contesa havia despertat l’interès del món sencer i periodistes dels cinc continents havien estat acreditats per retransmetre el joc en directe; ells tampoc no se’n sabien avenir, feia una bona estona que observaven l’espectacle incapaços de pronunciar paraula.

Per ser fidels a la veritat, la singularitat ja havia vingut marcada des d’un inici (…).»

«De quin equip ets?»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/de-quin-equips-ets