Com ja és tradicional, a principis de maig, a Barcelona se celebra la Setmana de la Poesia. Entre els molts actes que es programen per tota la ciutat, el divendres 15 de maig l’Escola d’Escriptura i la Fundació Joan Brossa van organitzar un taller al qual vaig tenir l’honor de poder assistir: «Més enllà del teatre: la poesia escènica».

En el taller, dirigit magistralment per en Jordi Marrugat, vam tenir l’ocasió d’aprendre moltes coses de l’obra poètica d’en Joan Brossa, posant l’èmfasi en les seves obres de teatre (o, com ell l’anomenava, la seva poesia escènica).

Ho sabíeu que Lorca era un dels referents de Joan Brossa? Em quedo amb una cita del poeta que segurament va influir l’obra Brossa: «El teatre és poesia que s’aixeca del llibre i es fa humana. I en fer-se, parla i crida, plora i es desespera.»

L’última part del taller el vam dedicar a posar en pràctica tot el que havíem après. Vam fer una acció espectacle col·lectiva de la qual no han quedat registres gràfics (hehe) i vam escriure dos cadàvers exquisits imitant la metodologia emprada pels surrealistes francesos: un de poètic i un de teatral.

El poètic diu: «En la buidor del tot res / Plomes verdes marginades / La clara nit ho enfosquia tot / Un vers en un moment!! No sé què dir / Sol, i de dol, i amb vetusta gonella / Els ulls de la fusta respiren aire / La vida és per viure-la».

I el teatral: «T’estimo. De la dreta surt una noia i s’asseu a terra. (algú) desaprendre (alguna cosa). L’actor primer salta dins la banyera. El capellà s’aixeca de sobte. Silenci llarg. Saltem amb els dos peus junts».

Què us sembla, tenim un futur surrealista? 😉

https://twitter.com/TereSM_/status/599508460041064448

Moltes gràcies Escola d’Escriptura, Fundació Brossa i Jordi Marrugat per convidar-nos!