20230714-Jornada_Literaria_Cornudella_Montsant-Cartell-Jesus_M_Tibau-Coia_Valls-Teresa_Saborit-Cinta_Farnos-Cristina_Fornos

Temps pintor (inspirat en els quadres de Morató Aragonès)

20230714-Jornada_Literaria_Cornudella_Montsant-Cartell-Jesus_M_Tibau-Coia_Valls-Teresa_Saborit-Cinta_Farnos-Cristina_Fornos

Un mini text inspirat en els quadres del pintor Morató Aragonès en l’any del seu centenari! Voleu descobrir-lo?

«TEMPS PINTOR

Morató Aragonès pintava l’instant.
I vosaltres sols hi veieu formes i colors,
en aquests quadres, però jo hi veig LLUM;
rellotge i ombra del meu pas.

Veieu el meu àlbum vital:
jo soc allí, en aquella imatge,
en la cala oberta al mar
i en el mas de tàpia i pedra,
i en el cel prenyat de núvols
i en el bosc que abraça el cingle,
en el retrat de la mare amorosa
i la jove perfilada amb el ventall:
soc l’AVUI que era ahir i serà demà;
soc el temps etern i immortal.»

Si voleu sentir-lo de viva veu (junt amb algun fragment d’«El secret del meu nom») us espero demà al vespre a la 15a Jornada Literària de Cornudella de Montsant! Amb Rosana Andreu, Coia Valls, Cinta Farnós i Cristina Fornós, amb música de Josep Maria Tuset i organitzat per Jesús M. Tibau. Gràcies per convidar-nos!

***

RECULL DE PREMSA:

20230613-Josep_Bonnin_Segura-Viatge_Itaca-Teresa_Saborit-Poema-Rapsoda-Regal

AVUI és el meu aniversari!

Viatge a Ítaca (Dedicat a Teresa Saborit)

«[…] Quan perceps, que algú,
apreciat,
ha hissat les veles,
i s’encamina
cap a aquell país;
t’inunda una alegria
difícil d’expressar.
Des del cor, li desitges un bon viatge, ple de ventures.
Envies paraules amatents de força,
que l’acompanyin durant la travessia.
De cop i no saps perquè, t’arriben uns versos de Kavafis musicats per Lluís Llac de “Ítaca”
“Més lluny, heu d’anar més lluny, dels arbres caiguts, que ara us empresonen…”»

Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany, Juny 2023

Aquests versos formen part d’un poema que en Josep em va regalar fa uns dies i que avui, dia del meu aniversari, vull compartir-los amb tots vosaltres. Podeu llegir-lo sencer a la web de Relats en Català: https://relatsencatala.cat/relat/viatge-a-itaca/1074151 Per molts anys i per molts versos amb la vostra companyia! Gràcies, Josep, per aquest increïble regal!

20230422-Rosa_Abril-Poema_enigma_Sant_Jordi-Gurb_Osona-Acrostic-Llegenda_Castell_Princesa

«Rosa d’abril», poema amb enigma per aquest Sant Jordi!

ROSA D’ABRIL

Guarda l’antiga llegenda
un secret per descobrir:
rumors d’un poble valent,
braçal d’un castell antic.

D’un drac els veïns tingueren notícia.
Els masos s’armaren del primer al darrer.
La por transmutà en rialla en trobar-lo,
adelitats per un cadell juganer.

Per la Plana la bèstia volava:
les collites amagava per riure,
amb la quitxalla corria i saltava;
no hi havia ser més dolç i manyac
a vàries milles a la rotllana.

Guerra portà un dia el vent:
un guerrer de lluny vingut
resolt a acabar amb la fera
ben gallard i convençut

Del castell havia tingut notícia
en el qual una princesa vivia:
la damisel·la presumia indefensa;
amb grans tresors el premiaria!

Però en ser a destí: Quina sorpresa!
La princesa volant amb la bèstia,
al seu voltant tot xerinola i gresca!
Ni rastre de por, temença o espant;
així no hi faria cap bona pesca!

«Guardeu-vos: us salvaré de la fera!»
Un Sant Jordi amenaçant el drac mansoi.
«Reculeu, cavaller: no feu cap falta!»
Ben riallera ella enmig del renou.

Del cel baixaren amb un batre d’ales,
el cavaller vigilant-los de fit.
La dama s’hi acostà, una rosa en tribut:
«Així voleu ser el nostre enemic?»

Princesa i cavaller la mà encaixaren;
l’espasa vençuda per la raó.
Amb energia el drac tornà a envolar-se:
navili de festa en cel d’alegria,
amb vestit de gala, cor de rialles!

«Gurb» diuen que el poble es deia.
Una plana al seu voltant:
rosa d’abril, record de pau.
Bon Sant Jordi, gurbetans!

9 de cada 10 no descobrireu la paraula amagada en aquest poema (he, he)

(Voleu una pista? És un acròstic, hi, hi)

Si sabeu quina és la paraula secreta, deixeu-la als comentaris! Bon Sant Jordi!

20200218-Blog_Maragall-Escola_Escriptura-Instarelat-Tweetrelat-Teresa_Saborit

La il·lusió de veure les meves paraules en un calendari!

 

20200218-Blog_Maragall-Escola_Escriptura-Instarelat-Tweetrelat-Teresa_Saborit

 

Enguany, el «Bloc Maragall» commemora el 60è aniversari. Per celebrar-ho, han decidit fer una edició especial del 2020 en col·laboració amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: cada dissabte, el full del calendari compartirà textos escrits per un professor, alumne o ex alumne de l’Escola d’Escriptura 😉

El 25 de gener i el 15 de febrer vaig tenir l’honor de ser l’escollida. Un honor veure #tweetrelat #instarelat i petits poemes convertits en calendari. Qui sap si encara en queden més! Què us semblen els escollits fins ara? 😀

 

DISSABTE 25 GENER 2020

Títol: “La mar”
Creia que el mar
sempre l’acompanyava.
Ignorava que les ones
l’abandonaven
a cada instant
(#tweeetrelat guanyador concurs #CNLrelats 2014 convocat pel CNL del Maresme)

Títol: “Màquina d’escriure”
Escriptora sense troca
sola
en silencis voravia
escrivia
engranatges sense pàtina
la màquina
embarbussaments fets ànima
en teclejos es perdia
de nit quan ella dormia
sola escrivia la màquina.
(Del llibre «200 muses» de Teresa Saborit – Musa 161)

 

DISSABTE 15 FEBRER 2020

Títol: “Valentia”
Quan dubtes en el fons és
perquè una part de tu
sap perfectament què vols
i l’altra té por
#218 #diesxStJordi #tweetrelat

Títol: “Tinta”
Amb quina tinta
s’escriuen els somnis
que ni el temps no esborra?
#221 #diesxStJordi #tweetrelat

Títol: “Temps”
Què en quedarà de tu
quan de tu
no en quedi res?
#228 #diesxStJordi #tweetrelat

 

20200218-Blog_Maragall-Escola_Escriptura-Tweetrelat-Instarelat-Teresa_Saborit

Dormen les Rambles (Barcelona) #Notincpor

Dormen les Rambles
incapaces de comprendre…

Per què tant odi?
Per què tanta sang?
Per què tant desig de guerra?
Per què tantes ganes de fer mal?

Set dies amb les seves set nits
plenes de silencis estranys.

No hi ha rialles ni selfies
ni crits ni venedors ambulants,
no hi ha acròbates formant rotllana;
ningú venent loteria a l’estanc.

Les Rambles que mai no dormen
dormen des de dijous passat:
flors, espelmes i missatges
en mil llengües d’homenatge improvisat.

No hi ha res a comprendre
l’odi no entén de raons:
davant de la barbàrie valentia;
davant de la guerra pau.

Tornaran les rialles
a les Rambles… No tinc por.

#Rambles #Barcelona #Notincpor
#tweetrelat #instarelat

20170824-Dormen_les_Rambles-Barcelona-No_tinc_por-tweetrelat-instarelat
20161124-radio-sant_cugat_a_fons-anell_dit-biblioteques-daniel_ruiz_trillo-cristina_company-lectura_en_veu_alta-poesia-200_muses-teresa-saborit

Les «200 muses» a Cugat Ràdio!

20161124-radio-sant_cugat_a_fons-anell_dit-biblioteques-daniel_ruiz_trillo-cristina_company-lectura_en_veu_alta-poesia-200_muses-teresa-saborit

 

La màgia de la literatura (i de les ones radiofòniques i de les xarxes socials i de les «200 muses»): conèixer la Begonya Ferre en persona, per pura casualitat, la mateixa setmana que la Cristina Company recita a Cugat Ràdio, per sorpresa, el poema sobre biblioteques, llibres i escriptors que la Begonya va inspirar fa un any i mig.

És o no és màgia? 😉

Voleu recuperar la gravació? Visiteu la web de l’espai l’«Anell al dit» d’aquest dijous, dins del magazin de ràdio «Sant Cugat a Fons», i feu clic al play. Aquí teniu l’enllaç directe: «Tot allò que es pot fer en una biblioteca».

Moltes gràcies per aquesta sorpresa, muses! Feliç cap de setmana!

20151215-200_muses-Message_on_a_bottle_brett_jordan_CC2.0_Attribution-Text_Botella_de_desitjos_Tere_SM

[Musa 197] Botella de desitjos

20151215-200_muses-Message_on_a_bottle_brett_jordan_CC2.0_Attribution-Text_Botella_de_desitjos_Tere_SM

 

Si no saps el què busco encara
si no saps el què busques tu…
Si no saps mirar-me a la cara
si no saps el què has perdut…

 

Només veig la llum de l’albada
estrellant-se en els porticons.
Només sento l’oreig d’onada
regirada mil rebolcons.

Ta abraçada sols jo demano
en destí l’origen refer
quatre mans tocant el piano
tinta eterna sobre paper.

El mirall torni a ser sols un
la frontera deixi de ser
a l’Aràbia es perdi el simun
es desfaci l’immund vesper.

Es remou sens moure’s de lloc
en silenci em conhorta el mar
sols suplico rencendre el foc
sols suplico tornar a la llar.

 

Si no saps el què busco encara
si no saps el què busques tu
si no saps mirar-me a la cara…
Si no saps el què has perdut.

 

 
[Musa 197: Dimarts de compte enrere: ja només queden quatre textos per arribar a les dues-centes muses! 😉 Poema inspirat per la proposta de la Mireia Rubio: «Frontera, mar, abraçada, tinta, origen». La imatge que acompanya el text es titula «Message on a bottle» i és de brett jordan compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per acceptar fer de musa!]

20151127-200_muses-Imatge_Embaras_germa_mare_fill_Montse_Romans-Text_Espera_de_tres_Tere_SM

[Musa 185] Espera de tres

20151127-200_muses-Imatge_Embaras_germa_mare_fill_Montse_Romans-Text_Espera_de_tres_Tere_SM

 

Preguntes sense resposta
espero per descobrir
remous dins de la panxa…
Eh… Germanet, quan neixis… Jugaràs amb mi?

Miro… Però encara no veig res.
Imagino les cares
que acompanyen les vostres veus.
Un grapat de murmuris, dia i nit,
em dieu que m’espereu mentre jo creixo…
Llavors… Quan neixi… Jugareu amb mi?

Mesos que passen, a poc a poc,
o massa ràpid.
Nits en vetlla, sense queixa,
tot sigui per arribar a bon port.
Sento com tu creixes, veig com ell t’anhela…
Estimats, fills meus… Ben aviat, tots, aquí a fora… Amb mi.

 
[Musa 185: Poema inspirat per la fotografia que acompanya el text, obra de la Montse Romans: «A en Pere, a en Miquel (dins la panxa) i a mi ens agradaria ser muses!». Moltes gràcies per permetre’m regalar-vos unes paraules en aquest moment tan màgic!]

20151123-200_muses-blind_troita_CC2.0_Attribution-Text_Romancos_de_cec_Tere_SM

[Musa 181] Romanços de cec

20151123-200_muses-blind_troita_CC2.0_Attribution-Text_Romancos_de_cec_Tere_SM

 

Jo t’esguardo sense ulls
tu em mires sense veure’m
ignorem ens l’altre a l’un
com si algú s’ho pogués creure.

Inconscient pas acceleres
fas record tenyit frisança
si la vida fos planera
no hi hauria cap recança.

Ton plaer és ma condemna
mon enuig sols virtual:
som avui tan diferents…
Anys enrera, dos iguals.

Tanca el cor i buida el pit
fes-te sord a tots els precs
car per molt que te turmentin
són romanços sols de cec.

 

 

[Musa 181: Feliç inici de setmana! Aquest text és la resposta a la proposta d’en Josep Pedrals d’escriure un poema basat en els oxímorons «el record i la frisança» i «l’enuig i el plaer». La imatge que acompanya el text es titula «blind» i és de troita_<>< compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per la inspiració!]

20151109-200_muses-Silhouette_of_an_Alarm_Clock_zeevveez_CC2.0_Attribution-Text_Lira_de_dilluns_Tere_SM

[Musa 171] Lira de dilluns

20151109-200_muses-Silhouette_of_an_Alarm_Clock_zeevveez_CC2.0_Attribution-Text_Lira_de_dilluns_Tere_SM

 

Llavors no hi ha més son
llavors no hi ha desig que gosi moure’s
per res no hi ha més lloc
importa sols això
i tot allò s’oblida sense coure’s.

 

 
[Musa 171: De vers a vers. La setmana passada vaig acabar amb un «Sonet de divendres» i inauguro la nova setmana amb una «Lira de dilluns». Aquest text és la resposta al repte plantejat per en Josep Pedrals d’escriure un poema amb al·lusions, dixis, anàfores i catàfores. Fa uns mesos vaig escriure un text en prosa sobre el mateix tema «La catàfora, realitat o ficció», però fer-ho en vers és molt més complicat! (hehe). La imatge que acompanya el text es titula «Silhouette of an Alarm Clock» i és de zeevveez compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Què us sembla, prova superada? ;)]