Moltes felicitats als guanyadors del 14è Premi Sambori 2020!

 

20201106-Premi_Sambori_Narrativa_Escolar-Guanyadors_Osona

 

El Premi Sambori és un premi escolar de narrativa en la qual participen centres de primària, secundària i batxillerat de tots els territoris de parla catalana. El passat mes de març, just quan va esclatar la pandèmia i es va decretar el confinament, el guardó estava en ple procés per escollir els guanyadors de la 14a edició del certamen.

La fase final del Tinter, en què s’havien d’escollir els guanyadors absoluts a nivell de tot Catalunya del 2020, finalment no s’ha pogut celebrar, però fa uns dies es van fer públics els guanyadors de les diverses demarcacions i, entre ells, els de la comarca d’Osona: feu clic aquí per descobrir els noms dels premiats osonencs en cadascuna de les categories.

Un honor haver pogut col·laborar en el 14è Premi Sambori com a membre de jurat d’Osona, juntament amb la Montserrat Vernet, en Jesús Soler i l’Assumpta Surinyach. Esperem que l’any que ve es pugui recuperar l’entrega de premis presencial! 😉

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves

Sant Jordi als Hospitals – «L’essencial es diu amb senzillesa. Però la vida sols es diu vivint-la.» (Miquel Martí i Pol)

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves

 

Des de fa més de 10 anys el ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil) organitza, dies abans de Sant Jordi, la visita de diversos escriptors a hospitals de tot Catalunya perquè els infants i joves que hi estan ingressats puguin celebrar la diada, conversar amb autors de literatura infantil i juvenil i rebre un llibre de regal.

La iniciativa, que va néixer a partir d’una idea d’en Jordi Sierra i Fabra i quatre escriptors encabits en un únic cotxe, ha evolucionat de l’«EPI BLAS» inicial («Escriptors Per a Infants, Biblioteques i Llibres Ara i Sempre») a «Sant Jordi als Hospitals», una proposta plenament consolidada en la que cada any s’adhereixen més hospitals i hi participen més escriptors de LIJ.

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves-2

 

Enguany he tingut l’honor de col·laborar-hi de nou, aquest cop visitant l’Hospital de Dia d’Adolescents de Salut Mental de l’Hospital de Santa Caterina de Salt. Més d’una hora de conversa amb una trentena de joves, parlant del món de l’escriptura i de la vida en general, de l’origen de les històries i dels textos que no ens atrevim a permetre que ningú llegeixi, de gamificació, de xarxes socials, de projectes presents, de futur,… Vam tractat tants temes que seria impossible enumerar-los tots aquí!

Demostrant el seu compromís amb les lletres, a l’exterior de l’Hospital de Salt hi ha unes paraules de Miquel Martí i Pol que són tota una declaració d’intencions i que bé podrien servir de síntesi:

«I el que compta és l’esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l’esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
L’essencial es diu amb senzillesa.
Però la vida sols es diu vivint-la.»

En resum, una experiència inoblidable i molt enriquidora, amb la sorpresa d’un mural fantàstic que em va rebre només d’arribar i a on no faltava cap detall sobre la meva persona: biografia, premis, llibres publicats,… Està clar que la xarxa no té secrets per a vosaltres! (hehe) Com que estic convençuda que tard o d’hora llegireu aquestes frases: Esteu fets uns veritables detectius! Des d’aquí una abraçada immensa per a vosaltres i per l’Àlex, la Sílvia i la Glòria, que tenen cura de l’aula. Moltes gràcies per haver-me deixat compartir una estona amb vosaltres, per la vostra simpatia i la vostra generositat. Espero que gaudíssiu de la trobada tant com jo. I que l’hort que esteu començant a conrear aviat estigui ben ple de vida!

Gràcies per tot. Feliç Sant Jordi 😉

 

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves-3

20190411-VisitaSantJordialsHospitals-ClijCat-SantaCaterinaSalt-Joves-4

20181211-La_revolucio_de_les_formigues-Catalunya-Bonpreu_Esclat-Muntanya_llibres-Llibreria-Mater-Anglada-Doria_llibres-Caselles

La revolució arriba a les llibreries… I ara també als supermercats!

20181211-La_revolucio_de_les_formigues-Catalunya-Bonpreu_Esclat-Muntanya_llibres-Llibreria-Mater-Anglada-Doria_llibres-Caselles

 

Extra! Extra! Extra! Tinc una GRAN notícia per compartir amb tots vosaltres!

El llibre que vaig escriure arran d’una pregunta llançada el Twitter a finals de l’any passat, el llibre que vosaltres vàreu dissenyar responent a mil i una preguntes a través de les xarxes socials, el llibre que vàreu convertir en realitat gràcies al Verkami que en va fer possible l’edició… Arriba a les llibreries! I ara també els supermercats!

La Llibreria Anglada, Muntanya de Llibres, La Mater, Dòria Llibres, Llibreria Caselles,… I totes les llibreries de Catalunya! Si el vostre llibreter de confiança no el té a les prestatgeries, digueu-li que el demani al distribuïdor i us el portaran en pocs dies 😉

I també als supermercats Bonpreu i Esclat de tota la geografia catalana! Hi pot haver res millor que omplir al carro de la compra i afegir-hi quatres-cents grams de novel·la negra? (hehe)

«La revolució de les formigues» més a prop que mai: perquè els llibres d’història explicaran què va passar a Catalunya a finals del 2017, però només nosaltres podem narrar com ho vam viure. Bona lectura!

20181203-Congres_literatura_infantil_juvenil-Associacio_escriptors_llengua_catalana-AELC-Conclusions-llegim_per_llegir-Teresa_Saborit

VI Congrés Literatura Infantil i Juvenil AELC 2018 – Llegim per llegir?

20181203-Congres_literatura_infantil_juvenil-Associacio_escriptors_llengua_catalana-AELC-Conclusions-llegim_per_llegir-Teresa_Saborit

 

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil 2018, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al Pati Llimona de Barcelona.

Com a relatora i encarregada de presentar les conclusions del congrés, vaig tenir l’oportunitat de ser un testimoni d’excepció de totes les sessions, en un Congrés que va començar parlant de les últimes tecnologies, amb el món transmèdia i la gamificació com a temes de polèmica, i va acabar viatjant als inicis de la humanitat, fa més de 300.000 anys.

«Llegim per llegir», aquest era el lema del festival d’enguany, però… Realment llegim «per llegir»? Per passar el temps? Per veure com el temps passa?

Què es llegeix i qui ho decideix?

Tres de les taules rodones del Congrés van girar al voltant d’aquest interrogant.

– «Tendències i fenòmens actuals de la literatura infantil i juvenil catalana», amb en Jordi Martín Lloret, traductor i editor del segell de literatura juvenil Bambú de l’editorial Casals, l’escriptora Care Santos, la llibretera Irene Tortós-Sala, de la Llibreria L’Altell de Banyoles, i l’escriptor i arquitecte Jaume Valor Montero, moderats per l’escriptora Gemma Pasqual.

– «Com parlem d’allò que no es parla? Tabús en la literatura infantil i juvenil», amb els escriptors Txabi Arnal i Maite Carranza, l’editor José Luis Ponce d’Edicions Bellatera i la mestra Raquel Pueyo, autora del treball de final de grau en educació infantil «Catàleg dels contes oblidats», moderats per l’escriptora Bel Olid.

– «Gèneres literaris invisibles», o gèneres literaris invisibilitats, moderada per l’escriptor Ricard Ruiz, en la que van participar l’escriptor i psicòleg Saïd El Kadaoui, com a representant de l’assaig per a infants i joves, el poeta Miquel Àngel Llauger, per parlar de poesia infantil, i l’actriu i creadora Carla Rovira, per debatre sobre el teatre familiar.

Com arriba als lectors?

La reflexió al voltant de «com» arribar als lectors va ser una constant durant tot el Congrés. Una de les taules hi va estar dedicada en exclusiva: «Contagiar la literatura infantil i juvenil. Prescripció i difusió.»

La llibretera Núria Cárcamo, de la Llibreria Sendak, el professor Josep Ramon Cerdà, la bibliotecària Anna Herráez, responsable del servei de documentació de literatura infantil i juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel, i en Josep Maria Soler, presentador junt amb en Pere Martí del programa de literatura infantil i juvenil «Llegir per sentir» de Ràdio Vilafranca, que enguany celebra el 25è aniversari, van reflexionar sobre aquesta pregunta moderats per l’escriptor Ricard Ruiz.

Per què llegim?

En el Congrés d’enguany també hi ha hagut temps per dues activitats addicionals que han servit per fer una pausa i obrir espais de reflexió.

La primera va ser la conferència de l’escriptor Josep Maria Badal, que ens va fer viatjar 300.000 anys enrere per reflexionar sobre els motius pels quals existeix el llenguatge. L’altra activitat de reflexió va ser el dinar d’escriptors de literatura infantil i juvenil catalana amb joves creadors.

Per què llegeixen?

Un Congrés d’aquestes característiques no hauria tingut sentit sense la veu dels joves lectors, amb un taller matinal de booktubers i booktràilers, en la qual van participar una seixantena d’adolescents i on la Marta Botet va compartir la seva experiència com a booktuber des que tenia 11 anys.

Llegim per llegir?

Si voleu descobrir la resposta a aquesta pregunta, el resum de les conclusions del VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil i la crònica de tots els actes, feu un cop d’ull a la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 😉

 

 

PD. Curiositat per saber què representen els llibres que es veuen en la fotografia que encapçala aquest article? Una mostra dels autors que van participar en el Congrés d’aquest cap de setmana: una mostra dels llibres que vaig llegir per poder preparar-me per assistir a les diverses sessions. Quin goig tornar a ser una jove lectora per uns dies!

20181024-Llops_ja_no_viuen_boscos-200_muses-Revolucio_formigues-Teresa_Saborit

«Avui» és la resta de la teva vida

 

20181024-Llops_ja_no_viuen_boscos-200_muses-Revolucio_formigues-Teresa_Saborit

 

Sembla una obvietat, però repetiu-ho amb mi: «avui és la resta de la meva vida». L’ahir ja no existeix, el demà no arriba mai; només l’avui ens pertany.

Els que em seguiu a «La Llibreta Vermella» i a les xarxes socials sabeu que el gener del 2015 vaig fer un canvi de vida radical: vaig deixar la meva feina com a controller financera en una entitat bancària (matemàtiques dures) per dedicar-me a la literatura en temps complet (lletres pures).

Els que em coneixeu en persona sabeu que en realitat el procés va durar uns mesos, que no me’n vaig anar a dormir un dia sent economista i em vaig despertar l’endemà sent escriptora, igual com sabeu que en essència sempre he estat (i sempre seré) una barreja d’excel i word (amb major o menor proporció).

Però sí és veritat que el gener del 2015, després de mesos de reflexió i de setmanes parlant, debatent i conversant amb un munt de gent, finalment vaig decidir fer un cop de timó i navegar cap a nous oceans.

Un interrogant sense resposta va ser l’última empenta que em va animar a desplegar les veles: «Si ara (que pots) no ho fas, et despertaràs d’aquí a vint anys preguntant-te què hauria passat si…?»

Els interrogants sense resposta no són bons animals de companyia (hehe).

La travessia fins ara estat més que positiva. Hi ha hagut alguna que altra tempesta però, al cap i a la fi, ¿la mala climatologia no forma part sempre de qualsevol navegació, independentment del rumb emprès?

  • Tampoc no hauria escrit «Els llops ja no viuen als boscos», ni el recull de relats no hauria guanyat l’XI Premi 7lletres (el guardó de narrativa curta més ben dotat de narrativa curta en llengua catalana), ni el llibre no m’hauria donat l’oportunitat de donar veu a tots aquells nens que callen i es creuen culpables quan un «llop» els ataca, que no diuen res perquè creuen que és «normal»; que s’amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que «totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera». Ningú no sap què s’amaga rere una porta tancada.
  • I tampoc no hauria publicat «La revolució de les formigues» aquest setembre: perquè si no hagués estat una escriptora a temps complet no hauria pogut escriure l’entramat d’aquesta novel·la negra en només set mesos, i encara menys entreteixir-la amb tots els dies clau que vam viure durant l’últim semestre del 2017; perquè després de les eleccions del 21D mai no hauria llançat al Twitter la pregunta que va ser l’origen de tot («si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?») ni molt menys hauria pres nota de les vostres respostes; perquè mai no hauria engegat el Verkami que va permetre la publicació de la tirada inicial de la novel·la i va més que duplicar les millors expectatives.

«Si ara no ho fas, et despertaràs d’aquí a vint anys preguntant-te què hauria passat si…?»

Mirant enrere, una cosa tinc clara: si fa quatre anys no hagués fet el pas, d’aquí a setze anys no m’hauria pogut imaginar ni una dècima part de tot el que he viscut (i de tot el que em queda per viure encara).

Perquè només vivint-ho podem saber com hauria estat la nostra vida si…

Perquè només l’avui ens pertany.

Propòsits d’any nou: deixar-ho tot per escriure

 

Avui ha tocat llevar-se ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora!

A 2/4 d’11 he participat a «El Suplement» de Catalunya Ràdio per parlar de propòsits de Cap d’Any. Més en concret, de què em va portar a fer un canvi radical de vida a principis del 2015 i deixar una feina estable en un banc per dedicar-me a escriure. Tres anys: dos llibres publicats. Us sembla un bon balanç? 😉

Si no heu pogut seguir el programa en directe, aquí podreu recuperar l’àudio:

 

 

20171203-Congres_escriptors_llengua_catalana-AELC-Quaranta_anys

Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana

20171203-Congres_escriptors_llengua_catalana-AELC-Quaranta_anys

 

Els escriptors també fem coses i, a vegades, fins i tot ens reunim. Per demostrar-ho, aquest cap de setmana ens hem trobat en el Congrés dels Escriptors en Llengua Català organitzat per l’AELC, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, per fer balanç de situació i plantejar propostes de futur.

El cap de setmana ha sabut per debatre sobre diversos punts, per retrobar-nos i posar-nos rostre als que encara no ens coneixíem en persona i per celebrar l’aniversari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que enguany ha fet 40 anys (en realitat també ha fet 40 anys de l’últim congrés dels escriptors: confiem que el pròxim no es faci esperar tant, hehe).

Feliç aniversari a tots, escriptors: un plaer haver pogut compartir unes hores amb tots vosaltres!

 

[Nota: Foto del congrés realitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana]

20170618-Es_hora_d_enlairar_vos-Txarango-Graduacio_escola_alumnes_quart_ESO-Col-legi_Pare_Coll-FEDAC_Vic

És hora d’enlairar-vos (graduació 4t ESO)

20170618-Es_hora_d_enlairar_vos-Txarango-Graduacio_escola_alumnes_quart_ESO-Col-legi_Pare_Coll-FEDAC_Vic

 

Us imagineu que una de les vostres antigues professores de l’escola es posés en contacte amb vosaltres per demanar-vos si voleu participar a la festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO d’aquest any? Això és el que em va passar fa uns dies quan la Núria Ibàñez, professora del Col·legi Pare Coll de Vic, em va proposar de participar en l’acte de graduació dels alumnes de 4t d’ESO en qualitat d’ex alumna.

L’acte de graduació va tenir lloc aquest passat divendres al teatre de l’escola, amb dues pilots de luxe que van capitanejar amb mestria el vol de comiat, emotiu i ple de records, amb la música de Txarango com a fil conductor: «No és un adéu, és un fins aviat!». A continuació podreu llegir el discurs que vaig escriure, adreçat als alumnes i inspirat en la cançó «Quan tot s’enlaira». Un honor i una responsabilitat! Moltes gràcies per convidar-me: un goig comprovar que tot és diferent però tot segueix igual 😉

 

«Fa 17 anys jo estava aquí a on ara esteu vosaltres, preguntant-me què hi hauria més enllà de les parets d’aquest teatre, preguntant-me si havia escollit el batxillerat correcte, a l’institut correcte, a la ciutat correcta; preguntant-me si hi havia una resposta «correcta» en realitat.

Jo sóc de la promoció del 2000, de l’any que s’havia d’acabar el món, segons el Maies, de l’any que els ordinadors haurien d’haver explotat fulminats pel canvi de miler, segons els informàtics. Del 2000, de l’any que es discutia si era l’últim any del mil·lenni antic o el primer del següent, de l’any que tots estàvem aprenent a buscar fórmules ràpides de càlcul mental per canviar de pessetes a euros (mil pessetes, sis euros) mentre ens preguntàvem com seria tornar a tenir cèntims a la butxaca com tenien els iaios quan eren petits. De l’any que un programa de TV3 que es deia «Més enllà del 2000» va deixar de tenir sentit i en el que aquest «més enllà» es va transformar en l’atac de l’11S a les Torres Bessones de Nova York i en la crisi financera i en l’esclat de la bombolla immobiliària, però també en el «Barça de les 6 copes», en el «Yes, we can», en l’ipod, en l’iphone, en l’ipad, en el Twitter, en el Facebook i en l’Instagram.

Només fa 17 anys i sembla que hagi passat una eternitat. I estic aquí, parlant-vos, i de tots els dubtes que m’assaltaven aquell dia només tinc desllorigador per a un: la resposta «correcta»… No existeix.

Els professors i professores que heu tingut fins ara (al Pare Coll i a altres escoles a on hàgiu pogut anar abans) us han enganyat. Ara que ja no els tornareu a veure mai més us puc revelar al veritat: són uns «mentiders». Us han entrenat per fer exàmens, però la vida no és una prova tipus test a on tu t’estudies un temari i se’t plantegen un seguit de qüestions de resposta única. Us han dit que fora de l’escola no hi ha revàlides ni exàmens de recuperació, però en realitat, en un 99,99% dels casos, la vida no és un joc a cara i creu a on si esculls el camí erroni ja no hi haurà forma humana de corregir el rumb.

La vida, de fet, s’assembla més a un laberint, amb infinitud de camins i multitud d’encreuaments que t’obliguen a plantejar-te contínuament si vols girar a la dreta o a l’esquerra. Quan tanques una porta, se t’obren tres finestres. Quan tanques una finestra, t’apareixen tres escales. Eleccions que creies «bones» descobreixes que ocultaven nits en vetlla, sense poder dormir. Esdeveniments que creies funestos a voltes amaguen un bri d’esperança.

La vida és un futur continu, conjugat en present perpetu. Tot el que vulguis collir demà, ho hauràs d’haver plantat avui. Tot el que demà vulguis recordar, ho hauràs d’haver viscut avui. La vida en realitat sols és temps, un temps indefinit i impossible d’emmagatzemar, un temps que sempre se’ns farà massa curt, un temps que, si no és «viscut», per definició és malaguanyat, ja que qualsevol dia perdut és perdut per sempre.

Equivoqueu-vos: ho fareu de totes formes. Aixequeu-vos i continueu. Si de sobte us descobriu en un camí que no us fa feliços, atureu-vos, feu mitja volta i torneu a començar. Mai és massa tard per tornar a començar perquè mai no tornareu a ser tan joves com ho sereu en aquell moment: la vida és massa curta per malgastar-la en una existència que no ens fa feliços per «por a…» vés a saber què.

Sigueu valents. Serà difícil. Us desesperareu, plorareu, xisclareu de dolor, patireu, tindreu ganes de llençar la tovallola milions de vegades. Però també hi haurà somriures i abraçades i crits de joia i alegries que us recarregaran les ganes de voler-vos menjar el món a mossegades. Lluiteu per aquest moment: lluiteu perquè al final del camí pugueu afirmar que, independentment del resultat, vosaltres vàreu fer tot el que estava a les vostres mans perquè «tot» valgués la pena.

Parvulari, primària, ESO… Fins ara només hi havia una ruta possible. A partir d’ara, en canvi, les possibilitats són infinites. I fa por. Fa por «no saber», però alhora és precisament aquest «no saber» el que fa que la màgia sigui possible, el que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda… Perquè no hi ha respostes correctes, perquè només vosaltres podeu construïu-vos una vida de la qual us pugueu sentir orgullosos quan els vostres néts us vinguin a visitar a la residència i us demanin què fèieu vosaltres a la seva edat.

Saltimbanquis, somiadors, arlequins, clowns, somiatruites, equilibristes, trapezistes, mims, mags, viatgers, il·lusionistes: és hora d’enlairar-vos… I viure. Molta sort!»

 

20170219-Premi_7_lletres_Cervera_Segarra-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Premi_millor_blog_creacio_literaria_vila_lloret-La_llibreta_vermella-Teresa_Saborit

«Els llops…» i «La Llibreta Vermella» busquen successors!

20170219-Premi_7_lletres_Cervera_Segarra-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Premi_millor_blog_creacio_literaria_vila_lloret-La_llibreta_vermella-Teresa_Saborit

 

Obertes les convocatòries per participar a la XII edició del Premi 7lletres 2017 i a la 3a edició del premi al millor blog «Vila de lloret»!

El recull de relats «Els llops ja no viuen als boscos», guardonat amb l’XI Premi 7lletres 2016, i el blog «La Llibreta Vermella», guanyador del Premi al Millor Blog de Creació Literària Vila de Lloret 2016, busquen successors.

Feu clic a l’article publicat al diari La Mañana i a la portada de les bases de l’Ajuntament de Lloret que trobareu a continuació per poder accedir a cadascuna de les convocatòries. Animeu-vos a participar-hi! Espero que us portin tan bona sort com a mi 😉

 

Premi_7_lletres_Cervera_Segarra-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Teresa_SaboritPremi_millor_blog_creacio_literaria_vila_lloret-La_llibreta_vermella-Teresa_Saborit

20161015-biblioteca_ateneu_barcelones_barcelona-llibre-dues-centes-200-muses-teresa_saborit

Les «200 muses» tornen a casa

20161015-biblioteca_ateneu_barcelones_barcelona-llibre-dues-centes-200-muses-teresa_saborit

 

Avui us porto una notícia que em fa una il·lusió especial: el llibre de les «200 muses» ha estat acceptat per formar part del catàleg de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Què vol dir això? Que a partir d’ara qualsevol soci de l’Ateneu el podrà llegir lliurement. I per què em fa una il·lusió especial? Perquè els 200 textos que formen el llibre van ser escrits, en un 90%, en aquesta biblioteca.

En certa manera, és com si les paraules que vaig teclejar del gener al desembre del 2015, que van volar fins el ciberespai i que a principis del 2016 es van materialitzar en forma de llibre, finalment tanquessin el cercle i tornessin a casa, a l’origen: des d’avui descansen de nou entre les quatre parets que les van veure néixer, envoltades de llibres.

Per commemorar l’efemèride, i per celebrar que demà és el meu sant i que dilluns se celebrarà per primer vegada el dia de les escriptores, he decidit fer-vos un regal. Durant aquesta setmana, des d’avui i fins divendres de la setmana que ve, si compreu un exemplar dedicat del llibre de les «200 muses» a Dawanda, rebreu de regal:

– Regal 1 – Quadern «Jo, musa» => El quadern que recull les 200 inspiracions que van servir per escriure les 200 muses.

– Regal 2 – Joc «Bingo lector» + Daus => Deixa que l’atzar et guiï entre els 200 textos que formen el llibre. Aconseguiràs fer bingo?

Aprofiteu aquesta oferta! Vàlida fins el 21 d’octubre del 2016 a la mitja nit.

Feliç lectura 😀