La pluja que cau
cau sols
per a tu i per a mi.
Mortalla de fang
fang serem
quan recuperem el pols.
Un petó de llavis
llavis perduts
de llengües i accents.
El mocador no cal.
No cal… No?
[Musa 88: Poema inspirat per la proposta de la Maria Teresa Galan: «Pluja, fang, petó, llavis, mocador». Aquest text també serveix per donar resposta al repte d’en Salvador Riera de publicar tres poemes durant tres dies per continuar una cadena poètica propagada a través del Facebook. La imatge que acompanya el text es titula «Tiger Drops 2» i és de Mark © Blue Boy ® TBB compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]
Un poema preciós, encantador, tendre! Ets una gran escriptora que veses imaginació…
Gràcies, Tere!
Moltes gràcies per les floretes, Maria Teresa! M’alegro molt que t’hagi agradat: no hauria estat possible sense tu, musa 😉