«D’aquí a 20 anys, et despertaràs preguntant-te què hauria passat si…?»
D’això i més vaig estar parlant a l’«Inspira’t» de Ràdio Rubí amb la Kuka Fernández i la Carmen Moreno: de preguntes transcendentals i canvis de vida radicals, d’inspiració i de creativitat, del poder de la imaginació, de «Quan recordis el meu nom» i de literatura en general.
I parlant, parlant, vam acabar en les «200 muses» i em van acabar regalant una inspiració per escriure un relat: «a nosaltres ens diuen les Thelma i Louise de la ràdio».
I com que el promès és deure, aquí teniu el text que he escrit: Kuka, Carmen, espero que us agradi!
LES THELMA I LOUISE DE LA RÀDIO
Li havien dit que la inspiració ja no existia, que era cosa del passat. Que el modern era no trencar-s’hi les banyes i deixar que tot ho fessin les intel·ligències artificials: perdre la vida a Rodalies; acotar les ordres sense aixecar el cap; deixar-se anestesiar per les xarxes socials.
En la seva ment es veia reconvertida en una d’aquelles mestresses de casa de mitjans del segle passat: a qui deien que qualsevol mal eren «nervis»; que «què més volia, si tenia un marit que li portava un sou a casa sense haver de moure un dit?»; a qui ningú no valorava que es passés del matí al vespre netejant, fregant, cuinant, cosint, sargint, anant a comprar, regant les plantes i cuidant la canalla, els pares, els sogres i el gos sense protestar.
Potser sí, potser «ells» tenien raó i era ella qui pecava d’innocent, però cada dimarts a la tarda, quan sintonitzava l’«Inspira’t» de Ràdio Rubí i les veus plenes de força de la Kuka i la Carmen assaltaven les ones, alguna cosa es removia en el seu interior. Rialles que dringaven com cascavells. Frases esmolades que pintaven un horitzó de mil colors. Energia desbocada: les Thelma i Louise de la ràdio. Setmana rere setmana, l’interrogant es feia més gran: «I si…?»
I si era plausible sortir del camí establert, accelerar a fons i demostrar-se a si mateixa i al món que una altra forma de viure era possible? Hi havia el risc d’acabar estimbada al fons d’un barranc. Però també la quimera d’aixecar el vol i renéixer convertida en una llegenda que ressonés en l’eco de l’eternitat. Qui no donaria la vida per ser immortal?
Qui li impedia ser lliure?
Podeu recuperar la conversa en aquest enllaç: Ràdio Rubí – «Inspira’t» del 7/10/2025
