Després d’un portal, un altre. Després d’un mur de pedres, un entramat de bardisses. Després d’un potser un altre dia, un potser una mica més tard. Després de mirades furtives, mans que no s’atreveixen a tocar-se. Després d’un somriure ple de titubejos, un bes amb regust d’instant perdut.

Carrera d’obstacles.

I la meta, cada vegada, una mica més lluny.

 

 

 
[Musa 144: Primer text del mes d’octubre! Relat inspirat per la fotografia que acompanya el text, obra de la Isabel del Rio, la imatge d’un pòrtic de pedra de Can Perafita, una masia que es troba en un dels recorreguts sortint del Sant Llorenç de la Muga. Moltes gràcies per fer de musa, picapedrera de les lletres!]