La Núria Juanico planteja un debat molt interessant en aquest article al Diari Ara: «És massa aviat per fer ficció de l’1O?»
Aquesta també és una de les preguntes que em vaig fer abans de començar a escriure La revolució de les formigues. Per una banda, la necessitat de deixar per escrit les emocions nascudes per la intensitat del moment. Per l’altra, la dificultat d’allunyar-se de la realitat per anar més enllà de la crònica periodística i crear quelcom que pogués immortalitzar «més» que els simples fets.
La revolució de les formigues va néixer per la necessitat de capturar allò que no llegirem mai en els llibres d’Història: no només el «què» sinó el «com». No només recordar quin dia es va fer la manifestació de les espelmes o quan es van tallar la majoria de carreteres del país, sinó també l’atmosfera que es vivia a peu de carrer, amb debats abrandats en qualsevol cantonada, amb les xarxes socials traient fum a qualsevol hora del dia, amb la necessitat imperiosa de sortir al carrer una vegada rere l’altra.
Va ser difícil aconseguir la distància necessària. La clau? Multitud de reescriptures i un treball incansable que va durar mesos. El resultat? Una història que va més enllà de la realitat i utilitza la ficció d’una novel·la coral per capturar-ne l’esperit. Els qui vam viure en primera persona els fets de l’últim semestre del 2017 no tornarem a ser mai els mateixos. Els qui llegeixin la novel·la, havent estat protagonistes dels esdeveniments, es veuran traslladats en el temps. Els qui la tardor del 2017 no eren a Catalunya, i no van poder experimentar en primera persona la muntanya russa d’emocions i dies històrics que ens van tocar viure, es trobaran amb una novel·la que no els deixarà indiferents: ells, com nosaltres, no tornaran a ser els mateixos que havien estat abans d’aquell estiu del 2017 que ho va canviar tot.
No és massa aviat per fer ficció de l’1O, perquè és ara quan encara en recordem tots els detalls i els podem posar per escrit. Si voleu per un cop d’ull a la novel·la que vaig escriure, per comprovar si vaig aconseguir l’objectiu desitjat, feu clic aquí: La revolució de les formigues.
Aquesta és la meva aportació al debat. Què en penseu, vosaltres?