Li van dir que havia de decidir. I ella, que sempre havia estat de decisió difícil, petrificada davant de les portes del col·legi electoral, ho va fer tancant els ulls i llançant una moneda a l’aire. I tot hauria anat bé, si la moneda li hagués caigut al palmell de la mà estesa, però la moneda va creure que aquell empoderament impropi que li havien atorgat s’havia d’aprofitar per a un fi major i va fer un canvi de guió per decidir el seu propi destí: va repicar contra un dit, va saltar a terra de trascantó i, ja sobre la vorera, va aprofitar l’asfalt del carril bici per rodolar carrer avall, circulant en direcció contrària i sense que ningú pogués fer res per deturar-la.

I una petita gernació va arrencar a córrer al seu darrere. Una munió de cames i ulls cada vegada més gran, atrets per la lluentor del que podria ser una moneda d’un o (qui sap) si potser dos euros. I segurament l’haurien atrapat al final de la baixada, fos per prestesa d’un parell de mans o en quedar-se sense pendent, però el final previsible es va convertir en impossible quan la moneda va decidir immolar-se abans que retornar al captiveri d’un moneder fosc i estret: en passar pel costat d’una reixa de claveguera, va fer un gir decidit de noranta graus i s’hi va escolar.

«Xof» va ser la seva última paraula.

I allí es va quedar la gentada, amb cara de sòmines, sense saber com reaccionar; sense voler admetre que havien estat burlats per un vil tros d’aliatge de coure, níquel i llautó. I com tota multitud es va regirar, decidida a buscar un culpable que no fos ella mateixa a qui convertir en boc expiatori dels seus mals. I totes les ninetes van apuntar contra aquella qui havia iniciat amb el seu gest titubejant aquella cursa sense sentit, només per descobrir (…).

«”Això” és el món real»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/autor/teresasaborit