Estem a punt d’acabar l’any! Hi haurà qui celebrarà Nadal (hi haurà qui preferirà commemorar ritus pagans), però se sigui o no creient… No us sembla extraordinari que, en un món massa cops acusat de frivolitat, dos mil anys després fem encara xerinola per rememorar el naixement d’un infant?
Cada nova vida és un petit miracle. Hi ha nadons que neixen seguint el calendari previst. N’hi ha d’altres que arriben abans d’hora, com el poeta i pintor Anton Carrera, nat per casualitat a Vic el juny de 1943, ara fa 80 anys.
Els pares de l’Anton no l’esperaven. O sí que l’esperaven, però no pas pel mes de juny. I encara menys l’esperaven a Vic, sinó a Sant Julià de Vilatorta, d’on eren família i avantpassats. Però el petit Anton va decidir que sent setmesó ja n’hi havia prou per començar a veure món: els pares van haver de sortir de forma intempestiva de la Catedral en ple ofici i, amb el temps del pare anar a buscar el metge, l’Anton ja era nascut.
De seguida va quedar clar que el petit minyó seria artista (…).
«Anton Carrera, 80 anys de versos»: el meu últim relat del 2024! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/anton-carrera-80-anys-de-versos Bones festes i bon any nou!
* * *
ACTUALITZACIÓ
- 21/12/2023 – El9nou – «La setmana passada l’escriptora Teresa Saborit dedicava aquest article a Anton Carrera, que ha mort aquesta nit.»
