«Aquest diumenge és el Dia de la Mare. Les marques ens bombardegen des de fa setmanes amb anuncis que ens recorden la conveniència de fer un regal a la persona que ens va donar la vida (o que ens va acollir des de petits; si per alguna circumstància la primera no va poder fer-se càrrec de nosaltres en arribar a aquest món). És això, una “mare”, tan sols? N’hi ha prou amb un grapat d’euros un cop l’any, en forma de regal, per equilibrar la balança?

I penso en totes aquestes dones, abans de ser mares (embarassades o en procés d’adopció), imaginant la criatura que al cap de poc tindrien en braços. El desig que el nadó nasqués sa i fort, jugant a endevinar si seria ros o morè, si tindria els ulls del pare o de la mare, si s’assemblaria als avis o no s’assemblaria a ningú. Imaginant com seria aquella criatura encara desconeguda al cap de cinc, deu o trenta anys. Parlant-li en somnis. Preguntant-se què li dirien davant d’una dificultat, com l’ajudarien a triar el camí correcte, si serien capaces de fer-ho millor (o tan bé) com els seus pares ho havien fet amb elles.

Ser mare és la incertesa més gran de l’univers. És emprendre una aventura que, un cop iniciada, s’escapa totalment de tot control. És haver de reaprendre a confiar en el destí. És l’únic “per sempre” que es manté indestructible malgrat viure sumits en una societat on tot és cada dia més temporal (…).»

«T’estimo, mama»: el meu últim relat per el Dia de la Mare! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/testimo-mama