A l’antropòloga Margaret Mead li van preguntar una vegada quin era el primer signe de civilització de la història de la humanitat: va respondre un fèmur trencat que havia tingut temps de tornar-se a soldar.

«No us deixeu enganyar: les bones persones són majoria, encara que a voltes les dolentes facin més soroll.

Són majoria els forners que es desperten quan encara és fosc per pastar el pa. Són majoria els paletes que s’enfilen a l’obra, els pagesos que llauren els camps, els obrers que treballen a les fàbriques de sol a sol. Són majoria els estudiants que maleeixen la Renfe que els fa arribar tard, els oficinistes que esbufeguen atrapats en reunions interminables, els jubilats que busquen gaudir al màxim d’un temps lliure llargament guanyat. Són majoria els mestres que fan tot el que poden per educar els infants, els infermers que cuiden els malalts, els bombers que s’aixequen d’un bot quan senten la sirena per córrer a apagar un incendi.

Són majoria els qui només volen un sou, un lloc a on viure, cuidar la família, ser el màxim de feliços possibles. Són majoria els qui no volen cap mal a ningú, els qui intenten fer del món un lloc millor a on viure.

Si fos el contrari, si la gent dolenta fos majoritària, la humanitat faria segles que s’hauria vist abocada a l’extinció; res no pot créixer allà a on ningú no sembra. I els humans no hauríem arribat mai a la Lluna. I ningú no estaria investigant per trobar la cura del càncer i de centenars de malalties avui incurables. I ja ningú no cantaria cançons ni escriuria llibres ni gravaria pel·lícules. I ningú no tindria mascotes a casa. I tots viuríem regits per la llei de la selva; la llei del més fort […].»

«El món de la bona gent»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/el-mon-de-la-bona-gent