Això és la vida: aprendre a navegar en un mar d’incògnites, que a vegades es mostra en calma i d’altres rugeix enfurit i amenaça d’enfonsar-nos.

«Cada juny, a tots els centres educatius del nostre país, una nova generació s’acomiada dels professors que els han vist créixer fins llavors. Els més petits diuen adeu a la llar d’infants. Els més grans s’acomiaden dels companys de sisè. Als instituts donen per acabada l’ESO. Els preuniversitaris celebren el final del batxillerat. I els més galifardeus s’acomiaden de la carrera, del màster, del postgrau o del cicle de formació professional.

El ritual és sempre el mateix: un espai decorat expressament per l’ocasió, tots vestits amb les millors gales, els nervis flotant en l’ambient.

I, per una banda, l’alegria d’haver acabat el curs; d’haver aconseguit (tant de bo) el títol i la nota desitjada. L’alegria de celebrar el final d’etapa amb els companys, amb els amics amb qui s’ha crescut i amb els professors que els han acompanyat. L’alegria d’haver deixat enrere les hores d’estudi infinites, les nits de nervis abans d’un examen, la pila de treballs inacabables.

I, per altra banda, la incertesa de no saber què els espera a partir de llavors; la certesa d’intuir que, a partir del següent setembre, serà més difícil retrobar-se amb les cares amigues amb qui fins llavors han compartit totes les confidències. No saber si al nou destí serà possible fer nous amics. No saber si els agradarà el nou centre. No saber si han triat el batxillerat, la carrera o el cicle de formació professional correcte.

Voleu que us expliqui un secret? La vida sencera és un gran interrogant […].»

«Bon final de curs»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/bon-final-de-curs