I ara ella diu que jo soc la seva ‘teacher’, però la realitat és que jo sempre seré la seva alumna: perquè cada moment compartit amb ella és una lliçó de bondat, saviesa i força del qual no deixaré mai d’aprendre.
«A vegades, les classes d’Història tenen fama d’ensopides. Hi ha tanta informació per explicar i per aprendre que les lliçons poden convertir-se fàcilment en un llistat interminable de dates i noms a memoritzar, que queden oblidats així que ha passat l’examen: els segles es barregen els uns amb els altres; els imperis canvien tants cops de fronteres que al final és difícil recordar qui va conquerir a qui; les frases cèlebres es converteixen en sentències que et sona que algú va dir, però que al final dubtes fins i tot de si algú va arribar a dir-les mai.
Jo vaig tenir sort. Quan era petita, vaig tenir una professora extraordinària capaç d’omplir de vida qualsevol lliçó. Sobre el paper, era la nostra professora de socials. A la vida real, era la professora capaç de fer màgia amb les històries fabuloses que ens explicava: capaç de materialitzar davant dels nostres ulls les gestes, els fracassos i els triomfs de qualsevol personatge històric; capaç de traslladar-nos, durant una hora, a qualsevol època de la humanitat; capaç d’ajudar-nos a descobrir que, amb la imaginació, podíem viatjar a qualsevol lloc de l’univers sense necessitat d’haver de moure’ns del pupitre a on estàvem asseguts, escoltant-la fascinats.
Aquesta professora màgica es deia Maria Dolors Sala. I no sé fins a quin punt ella n’era conscient (o si n’era totalment i ho espremia al màxim), però a les seves classes apreníem molt més del que hi havia escrit en el temari: apreníem que aquells noms escrits en tinta havien estat persones de carn i ossos; apreníem que, en cada època històrica, hi havia hagut persones anònimes, com nosaltres, intentant ser el màxim de feliç possible enmig dels avatars que els havien tocat viure; apreníem que els relats escrits en els llibres de text no eren el record petrificat d’un temps llunyà, sinó un mirall del que podia estar passant en aquell mateix moment més enllà de la porta de l’escola que ens separava del carrer […].»
«Maria Dolors Sala, creadora d’històries»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/maria-d-sala-creadora-dhistories