A voltes la realitat és tossuda i no està a les nostres mans canviar-la. Però a voltes no, a voltes tenim el timó de la nau a les nostres mans: només hem de decidir-ne el rumb.

«Comença el nou curs i internament ens diem que aquest any ho farem tot diferent: ni tan sols “millor”, sols diferent; encara que aquest “diferent” a voltes estigui buit de significat i tot continuï sempre igual.

Diuen que el mes dels grans propòsits és el gener, que amb el so de les dotze campanades tothom sent l’impuls irrefrenable de començar de nou, però jo crec que el veritable mes dels nous propòsits és el setembre: després de les vacances d’estiu (si s’ha estat afortunat); després de setmanes de no-res, obligats a contemplar sense disfresses la realitat de la nostra existència, més enllà de rutines que ens narcotitzen en el dia a dia.

És llavors quan les parelles trenquen, quan de sobte la falta d’excuses els obliguen a preguntar-se si encara són aquells de qui un dia es van enamorar.

És llavors quan els amors d’estiu empal·lideixen sota les primeres pluges del setembre, convertint en paper mullat les promeses de sol i sal, obligant-nos a encarar la crua realitat i a posar en perspectiva uns sentiments que un miratge ens havia fet creure eterns.

És llavors quan decidim que ja n’hi ha prou de no saber anglès, o xinès, o matemàtiques de tercer grau (o el que sigui que sempre hem anat posposant com un assumpte pendent) i de sobte ens urgeix la necessitat de posar-hi remei.

Setembre és mes de canvis, perquè sovint és intentar tornar-se a posar la rutina que havíem portat fins a principis d’estiu i adonar-nos que ens estreny més del que recordàvem; recordar que potser la vida que estem vivint no és la que voldríem viure […].»

«Setembre, el mes dels nous propòsits»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/setembre-el-mes-dels-proposits