Els regals divins mai no són de franc.

«Fa un segle, hauria semblat màgia. Fa un milió d’anys, un regal dels déus: el regal de poder compartir els nostres pensaments amb qualsevol altre ésser humà del planeta en qüestió de segons.

La història de la humanitat, però, és un pèndol perpetu. Només cal llegir les cròniques per identificar un patró que es repeteix amb inexorable exactitud al llarg dels segles, atrapats en una roda de hàmster sense escapatòria possible.

Fins i tot la física ho corrobora.

La primera llei de Newton diu que tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment. I els humans som els primers a qui se’ns aplica. I n’hi ha qui volem blanc i n’hi ha qui volem negre. I tots tendim a quedar-nos aturats en la inèrcia de la nostra rutina, si no hi ha una força contrària que ens obliga a posar-nos en moviment.

I primer tot sembla blanc. I ens comencem a obsessionar amb el blanc. I cada cop ha de ser més i més blanc. Fins que arriba un punt que, als qui els agrada el negre, comencen a rondinar que ja n’hi ha prou, de tant de blanc. I la lògica demanaria aturar-se i buscar l’equilibri, parlar i buscar un acord que no satisfés a ningú, però on tothom es pogués sentir mitjanament còmode, però les lleis de la física diuen que els cossos no s’aturen, si no se’ls aplica cap força […].»

«La màgia de la immediatesa»: el meu últim relat! Llegeix-lo sencer i descobreix-ne el final a El9nou d’aquest divendres o a la seva web: https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-magia-de-la-immediatesa