Et porto un farcellet
un farcellet de petons
embolicat amb paper de regal
en un bol de bombons.

L’embolic és que no existeixes
L’embolic és que no ets
L’embolic és que sols ets somni
L’embolic és que… Res.

Et porto un farcellet
un farcellet de petons
me’ls menjaré, tota sola,
mentre em cerques pel món.

 

 

[Musa 109: La musa d’avui també s’ha animat a repetir: moltes gràcies per participar en la meva festa d’aniversari virtual! De la primera inspiració va néixer un microrelat-poema titulat «Sospirs», de la segona n’ha nascut una poesia de sucre 😉 Poema inspirat per la proposta d’en Josep M Griño: «Farcellet, embolic, petons». La imatge que acompanya el text es titula «iittala Vitrinii Box» i és de Didriks compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per repetir i molt bon cap de setmana!]