Una ressenya rebuda per sorpresa de l’Alba Badal sobre «Barcelona, la rosa i el drac», Premi Talent Cambra 2020! Alba, quin post tan fantàstic! I quin fragment tan colpidor que has escollit per il·lustrar la lectura: una de les escenes claus del llibre; la que fa que tota l’aventura tingui sentit. Mil gràcies per la lectura i per les teves paraules!
«Podria triar molts fragments d’aquesta magnífica novel·la, però us comparteixo aquest, un dels que em van colpir.
“La noia es va llençar als braços de la dona, plorant a llàgrima viva.
—Felicitats! Bon Sant! Moltes felicitats! —va exclamar en improvisada lletania, incapaç de contenir l’alegria que un simple nom havia desfermat.
—Moltes gràcies per les felicitacions, però…Qui ets?
La pregunta de la mare va trencar l’encanteri. La Jana es va allunyar de la dona com si s’hagués enrampat.
—Carme? —va murmurar.
—Sí. Què vols?
La Jana va respirar a fons.
—Ma…Mare?
La dona la va esguardar amb ulls d’estranyesa.
—Mare? Jo? De qui?“Teresa Saborit Barcelona, la rosa i el drac.
Enhorabona, Teresa, pel que has creat.»