Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-05-Mixa_QL

«Fan falta més estirades d’orelles als aspectes menys idíl·lics del món editorial» – 5a i última ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-05-Mixa_QL

Última entrega de l’IG Tour de «Casus Belli» amb un colofó increïble: una extensa ressenya de la Mixa, degana dels booktubers en llengua catalana, que no sols ha publicat la seva opinió de la novel·la a Instagram sinó que també l’ha publicat al seu web literari «Paraula de Mixa», a on comparteix llibres i lectures des del 2016! Moltes gràcies, Mixa, per completar el viatge amb una «parada» tan fantàstica! Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @mixa_ql

«El primer que em va cridar l’atenció de “Casus Belli” és la seva sinopsis: “Una novel·la sobre el sector editorial català (vist des de dins)”. Encara que tots els personatges i situacions que apareixen són ficticis, està clar que polèmiques reals del món del llibre han inspirat la trama d’aquesta novel·la breu.

Teresa Saborit resumeix l’ecosistema editorial català amb tres segells anomenats Casus Belli (que es podria traduir del llatí com a “motiu de guerra”), Nèmesi (sinònim de “enemic”), o Festina Lente (un oxímoron grec que significa “afanya’t lentament”). Un recurs que m’ha recordat a la “La novel·la de Sant Jordi” de Màrius Serra, on el protagonista publica per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum. Ambdues històries comparteixen una crítica punyent envers les maquinacions del món editorial i carreguen contra la vessant més comercial de Sant Jordi. Veieu com ho resumeix Saborit:

p.48 «Senyors i senyores! Nenes i nens! Passin i vegin l’espectacle més gran del món literari! L’únic! L’inigualable! L’inimitable… Saaaaaaaant Jordi! I com si d’una vulgar atracció de circ es tractés, cada vint-i-tres d’abril, les places i carrers d’aquest nostrat país s’omplen de llibres, com si els llibres importessin a algú, encara. Llibres per regalar.

En això s’ha convertit la diada més bonica de l’univers: en un espectacle de monstruositats. El miracle de vendre llibres a gent que no els llegirà mai per regalar-los a altra gent, que tampoc no els llegirà. Els catalans no tenim perdó.»

Reconec que com a amant dels llibres he patit llegint la crua realitat que l’autora explica sense pèls a la llengua. Si bé la trama es torna cada vegada més exagerada i espectacular (digne d’un “blockbuster” hollywoodià), les estadístiques que Saborit exposa són ben certes (sobretot al voltant de la precarietat que pateixen els escriptors). El 2 de juliol vaig dinamitzar un debat sobre “Escriure en català avui en dia” a la III Jornada de Joves Lectors que organitzàvem des de l’Associació de Joves Lectors Catalans, i no vaig poder evitar pensar en “Casus Belli”.

Durant la taula rodona vaig demanar als ponents (Care Santos, Maite Carranza, Arturo Padilla i Marta Meneu-Borja) que em resumissin la situació de viure de l’escriptura amb el títol d’un llibre real o fictici. Les seves respostes van ser: “Por”, “La pregunta” o “Incertesa” entre d’altres (…).

Tenim feina a fer, però alhora no hem d’oblidar que l’escriptura és una de les professions més gratificants que hi ha. Teresa Saborit, per exemple, fa un homenatge a la companyonia, el suport i el bon rotllo que hi ha a les comunitats d’escriptors que han anat sorgint arreu de Catalunya, com per exemple la que ella mateixa va fundar: “VullEscriure.cat” (i de la qual jo vaig tenir el plaer de formar-ne part) (…).

Sigui com sigui, fan falta més estirades d’orelles als aspectes menys idíl·lics del món editorial, i “Casus Belli” els posa sobre la taula perquè no puguem seguir mirant cap a un altre costat… Paraula de Mixa!»

Llegiu la ressenya completa en aquest enllaç: https://paraulademixa.jimdo.com/2022/07/05/casus-belli

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-04-lauravilarn

«Una lectura fresca i lleugera, orlada de bona literatura i amb un final inesperat. Imperdible per a tots aquells que se sentin atrets per les entranyes del món editorial.» – 4a ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-04-lauravilarn

La Laura Vilar és extraordinària! No només perquè va apuntar-se a l’IG Tour de «Casus Belli» a ulls clucs (quina valentia!) i sense conèixer-me de res (no sabia pas a on es ficava, la pobra! hehe), sinó perquè, a més a més, ha fet una ressenya súper completa de la novel·la, fixant-se amb detalls que ningú no havia remarcat fins ara. Mil gràcies per una lectura tan atenta i una ressenya tan fantàstica, Laura! Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @lauravilarn

«CASUS BELLI
Teresa Saborit

L’autora no podia haver escollit un títol més adient. Casus Belli és una locució que ve del llatí i significa “motiu de guerra” i designa l’esdeveniment que dona motiu o pretext a una declaració de guerra. Així doncs ens endinsem en un món ple de martingales on les gran editorials lluiten per ser rècord de vendes i on sembla ser… que tot s’hi val.

SINOPSI

La Cris és una petita editora que lluita per sobreviure en un mon dominat per les grans editorials. La Tina és una escriptora a qui una autora supervendes ha plagiat la seva obra. Una i altra s’hauran d’enfrontar amb un gegant del sector i malgrat q tenen les de perdre no defalliran en l’intent. La guerra està servida.

Una novel·la de lectura àgil amb una trama interessant que enganxa des de el minut u. M’agrada la picada d’ull que fa l’autora a les terres de Vic i a la ciutat de Barcelona i embabaio amb el gir en l’estil narratiu que fa que no davallis la guàrdia.

De primer, ens presenta els fets en un relat de ritme constant on ens posa en situació i a mida que ens endinsem en l’obra el ritme es va fent més distès fins a delectar-nos amb un compendi harmoniós de personatges i de situacions descrites amb l’alè de qui se sent batec. I de sobte ens topem amb joies literàries com la metàfora de les formigues sobre el desert de sal, simulant pàgines en blanc on les lletres s’agomboien esperant el seu torn per dibuixar paraules i bastir relats.

Guardonada amb el XLII Premi Armand Quintana, Casus Belli ens destapa la guerra de poders on les tàctiques es cuinen a foc lent i on no sempre tot és el que sembla. Una lectura fresca i lleugera, orlada de bona literatura i amb un final inesperat. Imperdible per a tots aquells que se sentin atrets per les entranyes del món editorial.

La Teresa Saborit ha guanyat diversos premis, alguns dels quals atorgats a St Feliu de Llobregat (la meva ciutat natal) #concurs st jordi 2015 i 2017. Un plaer conèixer-te Teresa i conèixer la teva obra. Gràcies per donar-me la oportunitat de participar en el IG tour de Casus Belli. Propera parada del tour a @mixa_ql el 5 juliol.»

20220628-Mati_Radio_Estel-Olor_de_tinta-Merce_Raga-Aure_Farran-Foment_lectura-Montse_Ayats-Engrescar_gent_joves_llegir-Casus_Belli-Premi_Armand_Quintana-Sector_editorial

El Pla Nacional de Lectura i «Casus Belli» a l’«Olor de tinta» del Matí de Ràdio Estel!

20220628-Mati_Radio_Estel-Olor_de_tinta-Merce_Raga-Aure_Farran-Foment_lectura-Montse_Ayats-Engrescar_gent_joves_llegir-Casus_Belli-Premi_Armand_Quintana-Sector_editorial

La Mercè Raga és la presentadora d’«El Matí» de Ràdio Estel i, a les 12 del migdia, el seu programa s’omple de lletres amb l’espai «Olor de tinta» de la periodista Aure Farran. El coneixeu? 😉

Ahir, a la secció literària, van parlar de com engrescar la gent a la lectura i van convidar a la Montse Ayats per parlar-ne, responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes, antiga editora d’Eumo (ara en excedència), presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana durant cinc anys (2016-2021), editora, filòloga i una osonenca de prestigi en el món literari!

El repte: la creació de nous lectors. La primera fase, d’abril a abril: treballar amb sector privat, associacions, entitats i empreses, juntament amb les Conselleries d’Educació i Cultura, per diagnosticar quins són els principals problemes i fer propostes per fer més lectors i més bons lectors. Que la gent llegeixi més i sàpiga què llegeix! Com aprenem a llegir i a escriure, com passem de ser lector «perquè toca» a ser lector «perquè t’agrada», com mantenir aquest hàbit al llarg dels anys i de tota la vida. Tant la família com l’escola són importants, sobretot en les etapes inicials. La suma de tots plegats és la clau per aconseguir fer bons lectors.

Es vol que el pla sigui participatiu, fet de forma conjunta entre l’administració i els agents del sector que poden contribuir a fer créixer els índexs de lectura i els hàbits lectors: el 14 de juliol serà el tret de sortida. A l’abril de l’any que ve, pels volts de Sant Jordi, es presentaran les prioritats, amb uns indicadors de seguiment, i s’iniciarà la segona fase per començar a treballar en accions concretes.

I la relació de lectura i tecnologia? No tornarem al món analògic que hi havia fins fa uns anys, no podem fer veure que no existeix: s’ha de repensar la relació amb el món tecnològic perquè treballi a favor dels hàbits lectors. Concentració, entendre la relació entre les lletres, comprendre els que es llegeix… Les pantalles potser no ajuden, en aquest sentit, i és més còmode continuar llegint en paper, però per altra banda hi ha hagut l’aparició de fenòmens com els «booktubers» i els «booktokers», que han contribuït a convertir les xarxes en punts de prescripció lectura, sobretot entre els joves. Hem d’aliar-nos en allò que ens sigui útil i saber que els lectors que venen són diferents perquè tenen el cervell estructurat de forma diferent. Estan molt acostumats a fer mil coses alhora, per exemple!

En països que llegeixen molt més que nosaltres, la lectura està present en el dia a dia, no té aquesta connotació escolar d’«aprovar» ni estar reservada per a uns quants «escollits». La presència pública de la lectura és constant i forma part de la vida diària de la societat. Per exemple, en els anuncis: t’anuncien una rentadora i hi apareix una persona llegint un llibre mentre s’espera que s’acabi el programa de rentat.

Abans, quan començàvem a llegir, tots apreníem a llegir amb el mateix text. Ara, en canvi, ja des d’un inici es presenten diversos formats de lectura perquè cada infant pugui entrar a la lectura per aquell gènere i format que més li agradi. Per altra banda, ens podem enamorar de la lectura a qualsevol edat: de sobte descobreixes un gènere o un autor que t’enganxa i ja no ho deixes. Com va dir l’Aure Farran: «La meva tesi és que, si no els hi agrada llegir, és que ho han provat poc! Perquè com més t’engresques a llegir, quan encertes el camí i agafes l’hàbit, després costa de deixar-lo.»

Les dades diuen que els principals motius per no llegir són «perquè no trobo el què m’agrada» i «perquè no tinc temps». El temps és relatiu: en tenim per allò que interessa… Haurem de posar esquers!

Va ser una entrevista molt interessant! Si voleu sentir-la sencera, podeu recuperar el podcast en aquest enllaç: busqueu en el llistat la gravació del 28 d’abril del 2022 a les 12:00 del migdia.

L’Aure sempre inclou recomanacions lectores en la seva secció: la sorpresa, ahir, va ser descobrir que va tenir la gentilesa de parlar de «Casus Belli»! Feu clic al play per descobrir què en va dir:

Dies enrere, l’Aure ja n’havia parlat als seus comptes de Twitter i Instagram: «Una lectura lleugera i entretinguda que barreja una part d’intriga amb un retrat del món editorial vist des de dins. Aquesta és la part més interessant ja que tot i ser ficció es nota el coneixement que l’autora té del sector. Alguna de les situacions que hi narra serien fàcilment extrapolables a la realitat.»

Moltes gràcies, Aure, per llegir i compartir. Mil gràcies per la ressenya a les xarxes. Mil gràcies per fer menció de la novel·la just en el programa a on teníeu a la Montse Ayats com a convidada: com a escriptora osonenca, és un honor compartir espai amb una activista de la literatura de la comarca com ella. Per molts anys semblants programes!

Ressenya-IGTourCasusBelli-03-Meyonbook-Mariona_Arabia

«Saborit retrata el món del llibre actual amb tots els seus clarobscurs.» – 3a ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTourCasusBelli-03-Meyonbook-Mariona_Arabia

Després de la revetlla de Sant Joan, l’IGTour de «Casus Belli» continua el seu camí visitant el compte de la Mariona Arabia (@meyonbook): recomanacions de llibres, serveis editorials i escriptora de VullEscriure durant una temporada!  Moltes gràcies per participar en aquest projecte, Mariona. Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @meyonbook

«L’#IGTourCasusBelli continua el seu viatge, avui des del meu perfil!

Quan la @teresasaborit_ em va contactar per col·laborar en aquest projecte, em va fer molta il·lusió. La Teresa Saborit, si és que encara hi ha algú que no la coneix, és una escriptora i narradora oral que no para quieta! És curiosa i apassionada pel món del llibre, la literatura i l’escriptura. És autora de diversos llibres premiats i fundadora de ”La Llibreta Vermella” i ”VullEscriure.cat”, un espai de creació literària en el qual vaig tenir el plaer de participar i amb qui vaig publicar un relat el 2020!

A ‘Casus Belli’, el plagi d’un manuscrit enceta una guerra dins del sector editorial català entre dues de les editorials més grans i antigues del país. Encara que la novel·la és ficció, malauradament la història resulta molt versemblant. Saborit retrata el món del llibre actual amb tots els seus clarobscurs. Vivim el món editorial des de la mirada de dues professionals del món del llibre: la Cris, l’editora d’una de les editorials independents més antigues en llengua catalana, Festina Lente, situada a Vic; i també des dels ulls de la Tina, una autora a qui li plagien la seva obra, però qui ho fa és ni més ni menys que una de les autores més èxit de ventes per Sant Jordi.

Personalment, des de l’inici, la temàtica em va cridar molt l’atenció, ja que sempre m’ha interessat molt com funciona el món del llibre des de dins. Un món que, com a lectors, tots hem romantitzat en algun moment de les nostres vides i que a mesura que hi entres t’adones que, com en tot en aquest món, no hi ha ni un racó lliure d’injustícies. A més es nota que coneix el món editorial i aconsegueix descriure’l amb una prosa fresca i capítols molt curs que fan la lectura molt àgil, sobretot al final, ideal per les vacances d’estiu.

Si en voleu llegir més ressenyes, podeu visitar les altres parades del tour al perfil de: @rateta_de_biblioteca @magiadelsllibres i no us perdeu les properes a ca la @lauravilarn i @mixa_ql.

Moltes gràcies i enhorabona, Teresa.»

20220622-Casus_Belli-Entrevista_Radio_Gracia-El_Centre-Josefina_Altes-Ones_dones-Canvi_vida-Casa_Comella-Vic-Barcelona

Una filla de Gràcia amb pares que es van conèixer a la Casa Comella!

20220622-Casus_Belli-Entrevista_Radio_Gracia-El_Centre-Josefina_Altes-Ones_dones-Canvi_vida-Casa_Comella-Vic-Barcelona

No us creureu mai el què m’ha passat: he conegut una lectora de «Casus Belli» amb un record increïble vinculat a la Casa Comella!

I si ja era casualitat que la persona en qüestió tingués arrels vigatanes, si ja era casualitat que la seva història familiar passés pel carrer de Gurb de Vic (com si a Vic no hi haguessin carrers!, hehe), la cirereta del pastís va ser descobrir que els seus pares es van conèixer, justament, a la Casa Comella, un dels escenaris principals de «Casus Belli». No us sembla increïble?!

Aquesta persona és la Josefina Altes Campà, que fa unes setmanes va tenir l’amabilitat i la generositat de convidar-me al seu programa «Ones de dones» de Ràdio Gràcia, durant la qual vam parlar una mica de tot: de l’estiu, del sector editorial, de «Casus Belli», de quan vaig decidir fer un canvi de vida radical i deixar la meva feina com a economista per dedicar-me a la literatura a temps complet, de VullEscriure…

L’entrevista també em va permetre descobrir i conèixer de primera mà «El Centre», una entitat plena de vida amb més de 150 anys d’història ubicada al cor de Gràcia. Quina vitalitat i quin teatre tan espectacular!

L’entrevista es va emetre la setmana passada. Si no la vau poder sentir en directe, aquí en trobareu l’enllaç per recuperar-ne el podcast: https://enacast.com/radiogracia/programs/onesdedones/radiogracia_podcast_2025?ref=wa

Moltes gràcies per convidar-me, Josefina! Per molts anys semblants obres!

Ressenya-IGTourCasusBelli-02-Nuria_Martinez-Magia_Llibres

«La novel·la es llegeix en un sospir i et deixa amb ganes de més» – 2a ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTourCasusBelli-02-Nuria_Martinez-Magia_Llibres

L’IGTour de «CasusBelli» continua el seu viatge! I aquesta vegada ho fa visitant el compte de la Núria Martínez (@magiadelsllibres) amb qui hem hem descobert que compartim paisatge vital i literari (gairebé només caldria canviar Taradell per Gurb!). M’alegro que hagis gaudit de la lectura, Núria. Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @magiadelsllibres

«Vaig apuntar-me a l’IG Tour de ‘Casus Belli’ per no tenir cap excusa per seguir sense llegir a la Teresa Saborit. I ara em penedeixo de no haver-ho fet abans, llegir-la vull dir.⁠

L’autora em fa passejar per dues de les ciutats que més estimo: Barcelona, la ciutat que em va veure néixer i créixer i Vic, capital de la comarca que em va acollir ja fa vint anys. Em porta a escenaris que conec molt bé i que poc en costa reconèixer en les seves descripcions.⁠

Ens endinsem al món editorial vist des de dins: la perspectiva d’una editora independent, la Cris Comella, editora de Festina Lente, l’editorial més antiga en llengua catalana i amb seu a l’emblemàtica Casa Comella de Vic. I la visió de la Tina, una autora que veu com la seva obra és plagiada per una de les autores amb més vendes del moment.⁠

‘Casus Belli’ està estructurada en capítols curts on sentirem les veus de les dues protagonistes i de tant en tant sentirem la veu d’en Biel, l’antagonista, el personatge ‘odiós’ que tota bona història ha de tenir. L’arc temporal està delimitat a un any natural: de desembre a desembre. Tres-cents seixanta-cinc dies que donen per a molt dins de l’entramat del món editorial, on les males juguesques, les travetes, les amistats incondicionals i les punyalades per l’esquena estan a l’ordre del dia. Cert és que estem en una història de ficció, però que fa preguntar-te repetidament: quant hi ha de veritat en el món real?, sincerament… M’agradaria saber-ho.⁠

Escrita amb un llenguatge planer, fresc, dinàmic i directe, la novel·la es llegeix en un sospir i et deixa amb ganes de més.⁠ Si voleu saber més de la novel·la, la següent parada serà a @meyonbook el dia 25 de juny.⁠»

20220620-Barcelona_Rosa_Drac-Ressenya-Alba_Badal-Premis_Talent

«Enhorabona, Teresa, pel que has creat» – Ressenya de «Barcelona, la rosa i el drac»

20220620-Barcelona_Rosa_Drac-Ressenya-Alba_Badal-Premis_Talent

Una ressenya rebuda per sorpresa de l’Alba Badal sobre «Barcelona, la rosa i el drac», Premi Talent Cambra 2020! Alba, quin post tan fantàstic! I quin fragment tan colpidor que has escollit per il·lustrar la lectura: una de les escenes claus del llibre; la que fa que tota l’aventura tingui sentit. Mil gràcies per la lectura i per les teves paraules!

Repost @albabadal_

«Podria triar molts fragments d’aquesta magnífica novel·la, però us comparteixo aquest, un dels que em van colpir.

“La noia es va llençar als braços de la dona, plorant a llàgrima viva.
—Felicitats! Bon Sant! Moltes felicitats! —va exclamar en improvisada lletania, incapaç de contenir l’alegria que un simple nom havia desfermat.
—Moltes gràcies per les felicitacions, però…Qui ets?
La pregunta de la mare va trencar l’encanteri. La Jana es va allunyar de la dona com si s’hagués enrampat.
—Carme? —va murmurar.
—Sí. Què vols?
La Jana va respirar a fons.
—Ma…Mare?
La dona la va esguardar amb ulls d’estranyesa.
—Mare? Jo? De qui?

Teresa Saborit Barcelona, la rosa i el drac.

Enhorabona, Teresa, pel que has creat.»

Ressenya-IGTourCasusBelli-01-Rateta_de_biblioteca

«Es nota que l’autora coneix el món editorial i sap com funciona» – 1a ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTourCasusBelli-01-Rateta_de_biblioteca

Coses maques que em passen: rebre la primera ressenya de l’IGTour de «CasusBelli» i llegir unes paraules meravelloses de la @rateta_de_biblioteca. Mil gràcies, Rateta! M’alegro que hagis gaudit de la lectura. Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @rateta_de_biblioteca

«CASUS BELLI
Teresa Saborit (juny 2022)

Quan vaig veure que la Teresa va proposar l’IG Tour per la seva darrera obra, m’hi vaig oferir de seguida.

Resumeixo molt l’argument ja que el podeu trobar fàcilment: la Tina, escriptora, és víctima d’un plagi d’un llibre que ha tardat anys en escriure i viu de nits. I la Cris, és una petita editora que lluita contra grans editorials sense escrúpols. Cadascuna a la seva manera es revelarà per recuperar el que els pertany… Quina ho aconseguirà?

La novel·la és àgil i lleugera. A més està estructurada en capítols curts que encara en facilita més la lectura. A part cada capítol està subdividit segons el personatge del qual parla. Bàsicament s’intercalen les veus de les dues protagonistes, i de tant en tant n’apareix un tercer, d’aquells que fa rabieta. La novel·la transcorre en el període d’un any; de Nadal a Nadal i amb uns ambients molt ben construïts, entre Bcn i Vic. (A partir d’ara quan passegi per la Pl Major de Vic la miraré amb ulls diferents). Cap a la part final, la novel·la agafa un ritme més trepidant (hi ha una escena que tela quina angoixa!) I al final, tots els elements s’acaben entrellaçant i m’encanta la manera com aconsegueix “creuar” les dues protagonistes.

És nota que l’autora coneix el món editorial i sap com funciona. A més, m’agrada quan a través d’una de les protagonistes deixa anar algunes crítiques del sector, sobretot quan parla de la diada de St Jordi, del que representa, de si tots els autors són realment els autors dels llibres que firmen… Encara que sigui en una obra de ficció, personalment m’ha agradat que es toqués el tema.

Tinc ganes de llegir la resta de ressenyes de la resta de participants del IGTour i també vull felicitar la Teresa per tota la feina que fa, a part d’escriure, i que consisteix en crear un espai on la gent pugui també escriure i expressar-se. A més ho fa amb iniciatives molt originals (com aquest IG tour)o d’altres propostes ja sigui IG, twitter, VE…

Si teniu ganes de més ressenyes, la següent parada del Tour tindrà lloc el 20/06 al compte de @magiadelsllibres.»

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-3

«Una novel·la no… Una novel·lassa! T’adones que has creat una mena d’heroïna?»

«Una novel·la no… Una novel·lassa!» I que en Jordi Vilarrodà, gran periodista cultural d’Osona, comenci així una entrevista no és un regal: és un regalàs!

«No és la primera vegada que la Teresa Saborit passa pel nostre programa i ja sabeu, els habituals, que ens agrada de tant en tant veure alguna cara repetida perquè això vol dir que l’obra dels escriptors continua. Som, més o menys, a dos mesos justos de Sant Jordi i l’escriptora de Gurb ens porta una novel·la (una novel·lassa!, diria jo) de gairebé mig miler de pàgines que porta per títol “Barcelona, la rosa i el drac” (…).»

Aquest dimarts vaig tenir l’honor de poder participar en el programa «Quatre paraules» que en Jordi Vilarrodà presenta a El9TV des de fa més de 10 anys: un programa cultural de capçalera conduït amb una estima extraordinària pel món dels llibres (en general) i pels autors d’Osona (en particular) que els apassionats per les lletres de la comarca mai no podrem agrair-li prou.

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-2
© Foto: Albert Llimós / El9nou

Novel·listes, poetes, editors, il·lustradors, bibliotecaris… Persones vinculades al món literari s’asseuen cada setmana en aquestes butaques negres (fetes a mida de gegants, tot s’ha de dir!, hehe) per parlar de llibres i repassar fragments de la seva obra. Noms com Pilarín Bayés, Blanca Busquets, Joan-Lluís Lluís, Teresa Sagrera, Montse Homs, Antoni Pladevall o Màrius Serra són només una petita representació dels autors que han compartit conversa amb en Jordi per parlar d’allò que als escriptors més ens apassiona: l’univers fantàstic de les paraules a on tot sembla possible i a on tot està per escriure encara.

«T’adones que has creat una mena d’heroïna? Que el personatge de la Jana és molt potent? Aquesta noia que és molt d’avui, molt del moment, molt de la gent jove, molt de la situació social de la gent jove, molt connectada amb la realitat en aquest sentit, i té aquest punt d’heroïna? Que potser no acaba aconseguint tot el que vol (o tot el que somia) però precisament això la fa més humana?»

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-1
© Foto: Albert Llimós / El9nou

Si us vau perdre el programa en directe, el podeu recuperar a la web d’El9TV: https://el9tv.alacarta.cat/quatre-paraules/capitol/teresa-saborit-22 (amb un regal addicional: la lectura en veu alta de tres fragments de la novel·la teatralitzats de forma magistral per l’Arnau Jaumira i la Maria Costa).

Mil gràcies, Jordi, per aquesta magnífica entrevista! Quin goig compartir lletres i conversa amb la companyia d’un apassionat de la literatura com tu, en aquesta ocasió per parlar de «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020). Per molts anys puguem compartir converses, somriures i passió pels llibres!

PD. Les fotografies que acompanyen el post són de l’Albert Llimós d’El9nou. Moltes gràcies, Albert!

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-3
© Foto: Albert Llimós / El9nou
20220217-Mes_Osona-Ressenya_BCN_Rosa_Drac-Xevi_Sarda-Aquest_llibre_m_ha_entusiasmat

«Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat»

«Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat»: així és com comença la ressenya que el periodista Xevi Sardà ha publicat a la revista «Més! Osona» sobre Barcelona, la rosa i el drac i jo no podria ser més feliç!

M’alegro que hagis gaudit de la lectura. Moltíssimes gràcies per les teves paraules! Un regal saber que la novel·la que vaig començar a escriure durant el confinament estricte el març del 2020, i que vaig batallar durant dotze mesos perquè reflectís el paisatge urbà, natural, humà i històric de la ciutat comtal, ha aconseguit transportar-te a una Barcelona plena de vida i vitalitat, de modernitat i de costums ancestrals, d’alegries i reivindicacions. Mil gràcies!

PD. Podeu llegir la ressenya completa en el següent enllaç (pàgina 30): https://issuu.com/mesosona/docs/1005_mesosona

«Una gran novel·la per descobrir Barcelona

Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat. Per això començo aquestes línies sobre la nova obra de l’escriptora gurbetana amb un embús d’idees que malden per sortir-me disparades del pap sense cap ordre ni concert. Intento repassar les notes que he escrit durant la lectura per intentar-me organitzar amb una mica de coherència, però al final decideixo deixar-les anar pel broc gros. En definitiva, mai busco fer cap mena de crítica literària organitzada, sinó simplement un comentari personal.

En primer lloc, em trec el barret davant la ingent tasca que ha dut a terme l’autora per documentar-se de forma exhaustiva sobre la ciutat comtal i de la magistral habilitat per entrellaçar tot aquest material real amb una història de ficció trepidant. Saborit aconsegueix descobrir-nos amb aquesta novel·la, la geografia urbana, humana, cultural, política, econòmica, social de la nostra Barcelona, alhora que ens regala també algunes reflexions de vida.

El llibre ens passeja per tots els barris (antics pobles de Barcelona), per les seves tradicions, grans esdeveniments, i per la seva història. Des de curiositats culturals com les diferents patrones de la ciutat fins a fer-nos visitar la Fashion Week o el Mobile World Congress. Des de la Barcelona alegre i lúdica de les festes tradicionals, fins a la ciutat reivindicativa amb al·lusions a temes de rabiosa actualitat com la sobresaturació turística o els okupes.

I la gràcia de tot plegat, és que aquest viatge exhaustiu per la ciutat està narrat gairebé a ritme de “road movie” urbà a través d’una història emocionant de superació i d’amor que t’enganxa des del preàmbul.

I per si encara ens faltessin arguments a favor del llibre; a més a més, l’autora hi afegeix un element màgic que és la base de la trama i que té una inspiració genuïnament catalana. En aquest sentit (per no fer cap spòlier) només us diré que els dos protagonistes de la història d’amor són una gimnasta barcelonina… i un fantasma que va vestit de diable de correfoc! Dos personatges amb els seus propis drames units pel destí. I junts, planten cara als seus problemes, s’aixequen de terra i tiren endavant. Aquest fet, malauradament també és molt barceloní i català.

I acabo. Per mi ha estat un llibre que m’ha obert el desig de visitar alguns petits tresors de Barcelona que no sabia ni que existien, m’ha encantat pels seus elements de fantasia i m’ha fet repensar alguns aspectes de filosofia de vida. Resumint i acabo com he començat, un llibre que m’ha entusiasmat.

Xevi Sardà – Més! Osona»

https://issuu.com/mesosona/docs/1005_mesosona