20240723-Josep_Bonnin-Barcelona_rosa_drac-Premi_Talent_Cambra

Una opinió meravellosa de «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020)!

En Josep Bonnín, poeta de les Illes Balears, s’ha llegit «Barcelona, la rosa i el drac» (la novel·la amb la qual vaig guanyar el Premi Talent Cambra 2020) i me n’ha enviat aquesta ressenya meravellosa:

«Haver descobert i sintonitzat amb l’escriptora Teresa Saborit, ha estat una de les coses, més agradables que m’han passat darrerament. Fent memòria, en un dels actes del Dia de la Dona, respecte a les dones que escriuen; a la biblioteca de la Vila, vaig parlar sobre dos llibres seus: “Casus Belli” i “El secret del meu nom “, del què quedà constància en un vídeo.

Dia 23 d’abril, Teresa m’envià un nou llibre seu: “Barcelona, la rosa i el drac” guanyador del “Premi Talent de relat 2020”. Ahir vaig acabar de llegir-lo.

Una novel·la de prop 500 planes, on es conjuga la intriga, la fantasia, la humanitat, les emocions més tendres, somnis dificils de realitzar, circumstàncies de vida adverses i el no defallir dels dos principals personatges: Na Jana i en Lluci, que arriben a viure una història d’amor preciosa, enquadrat dins Barcelona, ciutat a la que tinc una estima especial i he anat moltes vegades.

Les descripcions de la ciutat em feren viatjar en el temps. A alguns capítols del llibre, les llàgrimes han aparegut i en el desenllaç, respecte a la mare de na Jana, encara més emotiu.

Tres mesos de gaudir, cada horabaixa a la sala amb la seva lectura, poc a poc i acompassada; sense caure en les preses.

Em sembla que el llibre no es pot aconseguir i Teresa m’envià un exemplar del què disposava, amb una dedicatòria preciosa. Un detall molt maco. S’ha creat amb ella una connexió de sensibilitat tal, que li vaig dedicar un poema, que ella, magistralment va recitar creant un vídeo entranyable, que em feu molt feliç.

Sento i és la meva opinió personal, que per la qualitat del llibre, és mereixedor d’una segona edició i li desitjo a na Teresa, un gran futur literari, que estic convençut assolirà.

Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
23 de juliol de 2024»

Podeu llegir la ressenya sencera en el seu perfil de Facebook. Em fa molt feliç que hagis gaudit de la lectura, Josep. Quin regal haver-te conegut, amic!

20240422-Josep_Bonnin-Biblioteca_municipal_Vilafranca_de_Bonany

Un regal meravellós des de les Illes Balers!

El passat 22 d’abril en Josep Bonnín, poeta de les Illes Balears, va participar en l’acte «Un Sant Jordi per a la igualtat» organitzat per la Biblioteca Municipal de Vilafranca de Bonany i va tenir a bé llegir un fragment dels meves últimes novel·les: «Casus Belli» i «El secret del meu nom».

Un regal inesperat que em va ben emocionar: per la presentació, per la lectura, per les seves paraules, per la confiança. Quina sort i quin regal haver-te conegut, Josep!

Podeu recuperar la gravació sencera en aquest enllaç: https://www.facebook.com/josepbs/videos/443086978253093

Mil gràcies per aquest preuat present en plena vigília de Sant Jordi. Una aferrada ben forta, amic!

20240415-Casus_Belli-Entrevista_Monica_Socias-El_Calaix-Podcast-Radio-Ona_La_Torre-Tarragona

Ens n’anem a Tarragona! «Casus Belli» a «El Calaix» de la Mònica Socias de Ràdio Ona La Torre!

He tingut l’immens honor de ser entrevistada per la Mònica Socias, productora i presentadora d’«El Calaix» a Ràdio Ona La Torre, una autèntica referent del periodisme cultural de les terres de Tarragona!

«Quan vaig rebre la novel·la “Casus Belli” a l’estudi de gravació, em va cridar molt l’atenció la coberta. Teresa Saborit era una autora que havia vist molt per les xarxes, però no coneixia personalment, i vaig descobrir que és una tot terreny, escriptora, narradora oral, especialista en gamificació de projectes literaris, etc. Però hi va haver una cosa que em va impactar moltíssim, i és que va deixar la seva feina per dedicar-se només a la literatura. I vaig pensar “de cap que vaig a la novel·la perquè una valenta com aquesta l’haig de descobrir”.»

Podeu recuperar l’entrevista completa en aquest enllaç o fent clic al play que trobareu a continuació:

Mil gràcies, Mònica, per la conversa! Un plaer haver-nos pogut conèixer després de tant de temps!

20230720-Instagram_Radio_Ona_Torello-Cau_de_llibres-Ester_Ribas-Teresa_Saborit-El_secret_del_meu_nom

T’imagines escriure una novel·la i ampliar la família? A mi m’ha passat!

T’imagines escriure una novel·la sobre l’amor d’una àvia i una neta i ampliar la família? A mi m’ha passat!

Escriure és una tasca solitària:

  • Tu i l’ordinador
  • Tu i la història que només existeix en la teva ment
  • Tu i el munt de paraules que s’acumulen sobre el paper

Però quan acabes d’escriure-la i deixes llegir-la, és quan sorgeix la màgia:

  • La història ressona en l’ànima d’aquells qui et llegeixen
  • Els personatges es converteixen en persones de carn i ossos
  • La família «inventada» s’amplia per abraçar-vos a tots plegats

I si, a més a més, el llibre es diu «El secret del meu nom» i decideixes publicar la novel·la mitjançant un Verkami, de sobte comences a rebre missatges de persones de tot Catalunya que et diuen que has passat a ser un membre més de la seva família!

I un altre dia poses Ràdio Ona Torelló, i descobreixes a l’escriptora Ester Ribas Arbós parlant de la novel·la, i ja no pots ser més feliç en sentir que ella també comparteix els seus records d’infantesa:

«Els que som d’Osona segur que hem passat molts estius a les cases de pagès o masies dels nostres avis, segur que hem berenat pa amb xocolata amb els cosins i cosines i segur que hem escoltat les batalletes de l’avi asseguts a l’herba del jardí. Jo encara sento l’olor de les flors silvestres que creixen entremig dels camps.»

Gràcies, Ester! Podeu sentir l’àudio sencer fent clic AQUÍ.

I tu, també tens records amb els teus avis que voldries compartir? Et llegeixo!

20230410-El_Mon-Deu_escriptores_catalanes_menys_40_anys-Sant_Jordi-Teresa_Saborit-Juana_Dolores-Estel_Sole-Irene_Sola-Gemma_Ventura-Julia_Bacardit-Irene_Pujadas

Quina sorpresa! El diari El Món m’ha inclòs en el llistat de «Les 10 autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»!

Soc menys mediàtica que un rotlle de paper de vàter (fins i tot ell va tenir el seu moment de glòria durant la pandèmia):

  • No surto a tele ni premsa ni ràdio
  • No faig tertúlies ni podcasts
  • Ni tan sols participo en les polèmiques de Twitter

Per això és una sorpresa i un honor haver estat inclosa en el llistat de 10 autores catalanes de menys de 40 anys que acaba de publicar el diari ElMon:

«Les autores joves més influents i amb més projecció de Catalunya»

No soc mediàtica, però tinc una cosa molt millor: VOSALTRES! Aparèixer en aquesta llista és mèrit vostre. MIL GRÀCIES!

20230419-Ressenya_Casus_Belli-Punt_7-Radio_Sant_Celoni-Cafis_lletres-Silvia_Romero-Teresa_Saborit

De totes les peces que intervenen en el món editorial, els que sempre, sempre, sempre hi surten més malparats són els escriptors

«Els personatges pertanyen a la creativitat de la seva autora, però la novel·la està basada en dades completament reals, certes, comprovables. De totes les peces que intervenen en el món editorial, els que sempre, sempre, sempre hi surten més malparats (o senzillament obviats o menystinguts) són els escriptors.»

Fes clic al play per descobrir l’extraordinària ressenya de «Casus Belli» que l’escriptora Sílvia Romero ha inclòs en l’especial de Sant Jordi del programa literari «Cafís de lletres», de Punt 7 Ràdio Sant Celoni (o visiteu la seva web: https://app.box.com/s/v52szl7xk17l1roon2e4c24xciktc905).

Mil gràcies per aquest regal, Sílvia! Bon Sant Jordi!

20230418-Club_Lectura_Calldetenes-Casus_Belli-Teresa_Saborit

Llibres i anècdotes del sector editorial: club de lectura a Calldetenes amb bona companyia!

Un honor haver pogut visitar el Club de lectura de Calldetenes per parlar de «Casus Belli»! Com a guanyadora del 42è Premi Armand Quintana, per a la novel·la va ser com tornar a casa!

  • Un grup de persones extraordinàries plenes de curiositat
  • Un munt de preguntes per respondre
  • Unes ganes immenses de descobrir què s’amaga rere les bambolines del món editorial!

És un goig compartir temps amb persones que llegeixen amb tant detall i que comparteixen amb tanta generositat la seva passió pels llibres i per la lectura. Gràcies, Lore Moreno i Bibliobús Guilleries, per convidar-me i gràcies a tots els integrants per acollir-me amb els braços oberts. Per molts anys semblants trobades!

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-05-Mixa_QL

«Fan falta més estirades d’orelles als aspectes menys idíl·lics del món editorial» – 5a i última ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-05-Mixa_QL

Última entrega de l’IG Tour de «Casus Belli» amb un colofó increïble: una extensa ressenya de la Mixa, degana dels booktubers en llengua catalana, que no sols ha publicat la seva opinió de la novel·la a Instagram sinó que també l’ha publicat al seu web literari «Paraula de Mixa», a on comparteix llibres i lectures des del 2016! Moltes gràcies, Mixa, per completar el viatge amb una «parada» tan fantàstica! Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @mixa_ql

«El primer que em va cridar l’atenció de “Casus Belli” és la seva sinopsis: “Una novel·la sobre el sector editorial català (vist des de dins)”. Encara que tots els personatges i situacions que apareixen són ficticis, està clar que polèmiques reals del món del llibre han inspirat la trama d’aquesta novel·la breu.

Teresa Saborit resumeix l’ecosistema editorial català amb tres segells anomenats Casus Belli (que es podria traduir del llatí com a “motiu de guerra”), Nèmesi (sinònim de “enemic”), o Festina Lente (un oxímoron grec que significa “afanya’t lentament”). Un recurs que m’ha recordat a la “La novel·la de Sant Jordi” de Màrius Serra, on el protagonista publica per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum. Ambdues històries comparteixen una crítica punyent envers les maquinacions del món editorial i carreguen contra la vessant més comercial de Sant Jordi. Veieu com ho resumeix Saborit:

p.48 «Senyors i senyores! Nenes i nens! Passin i vegin l’espectacle més gran del món literari! L’únic! L’inigualable! L’inimitable… Saaaaaaaant Jordi! I com si d’una vulgar atracció de circ es tractés, cada vint-i-tres d’abril, les places i carrers d’aquest nostrat país s’omplen de llibres, com si els llibres importessin a algú, encara. Llibres per regalar.

En això s’ha convertit la diada més bonica de l’univers: en un espectacle de monstruositats. El miracle de vendre llibres a gent que no els llegirà mai per regalar-los a altra gent, que tampoc no els llegirà. Els catalans no tenim perdó.»

Reconec que com a amant dels llibres he patit llegint la crua realitat que l’autora explica sense pèls a la llengua. Si bé la trama es torna cada vegada més exagerada i espectacular (digne d’un “blockbuster” hollywoodià), les estadístiques que Saborit exposa són ben certes (sobretot al voltant de la precarietat que pateixen els escriptors). El 2 de juliol vaig dinamitzar un debat sobre “Escriure en català avui en dia” a la III Jornada de Joves Lectors que organitzàvem des de l’Associació de Joves Lectors Catalans, i no vaig poder evitar pensar en “Casus Belli”.

Durant la taula rodona vaig demanar als ponents (Care Santos, Maite Carranza, Arturo Padilla i Marta Meneu-Borja) que em resumissin la situació de viure de l’escriptura amb el títol d’un llibre real o fictici. Les seves respostes van ser: “Por”, “La pregunta” o “Incertesa” entre d’altres (…).

Tenim feina a fer, però alhora no hem d’oblidar que l’escriptura és una de les professions més gratificants que hi ha. Teresa Saborit, per exemple, fa un homenatge a la companyonia, el suport i el bon rotllo que hi ha a les comunitats d’escriptors que han anat sorgint arreu de Catalunya, com per exemple la que ella mateixa va fundar: “VullEscriure.cat” (i de la qual jo vaig tenir el plaer de formar-ne part) (…).

Sigui com sigui, fan falta més estirades d’orelles als aspectes menys idíl·lics del món editorial, i “Casus Belli” els posa sobre la taula perquè no puguem seguir mirant cap a un altre costat… Paraula de Mixa!»

Llegiu la ressenya completa en aquest enllaç: https://paraulademixa.jimdo.com/2022/07/05/casus-belli

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-04-lauravilarn

«Una lectura fresca i lleugera, orlada de bona literatura i amb un final inesperat. Imperdible per a tots aquells que se sentin atrets per les entranyes del món editorial.» – 4a ressenya de l’IGTour de «Casus Belli»!

Ressenya-IGTour-Casus_Belli-Teresa_Saborit-04-lauravilarn

La Laura Vilar és extraordinària! No només perquè va apuntar-se a l’IG Tour de «Casus Belli» a ulls clucs (quina valentia!) i sense conèixer-me de res (no sabia pas a on es ficava, la pobra! hehe), sinó perquè, a més a més, ha fet una ressenya súper completa de la novel·la, fixant-se amb detalls que ningú no havia remarcat fins ara. Mil gràcies per una lectura tan atenta i una ressenya tan fantàstica, Laura! Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉

Repost @lauravilarn

«CASUS BELLI
Teresa Saborit

L’autora no podia haver escollit un títol més adient. Casus Belli és una locució que ve del llatí i significa “motiu de guerra” i designa l’esdeveniment que dona motiu o pretext a una declaració de guerra. Així doncs ens endinsem en un món ple de martingales on les gran editorials lluiten per ser rècord de vendes i on sembla ser… que tot s’hi val.

SINOPSI

La Cris és una petita editora que lluita per sobreviure en un mon dominat per les grans editorials. La Tina és una escriptora a qui una autora supervendes ha plagiat la seva obra. Una i altra s’hauran d’enfrontar amb un gegant del sector i malgrat q tenen les de perdre no defalliran en l’intent. La guerra està servida.

Una novel·la de lectura àgil amb una trama interessant que enganxa des de el minut u. M’agrada la picada d’ull que fa l’autora a les terres de Vic i a la ciutat de Barcelona i embabaio amb el gir en l’estil narratiu que fa que no davallis la guàrdia.

De primer, ens presenta els fets en un relat de ritme constant on ens posa en situació i a mida que ens endinsem en l’obra el ritme es va fent més distès fins a delectar-nos amb un compendi harmoniós de personatges i de situacions descrites amb l’alè de qui se sent batec. I de sobte ens topem amb joies literàries com la metàfora de les formigues sobre el desert de sal, simulant pàgines en blanc on les lletres s’agomboien esperant el seu torn per dibuixar paraules i bastir relats.

Guardonada amb el XLII Premi Armand Quintana, Casus Belli ens destapa la guerra de poders on les tàctiques es cuinen a foc lent i on no sempre tot és el que sembla. Una lectura fresca i lleugera, orlada de bona literatura i amb un final inesperat. Imperdible per a tots aquells que se sentin atrets per les entranyes del món editorial.

La Teresa Saborit ha guanyat diversos premis, alguns dels quals atorgats a St Feliu de Llobregat (la meva ciutat natal) #concurs st jordi 2015 i 2017. Un plaer conèixer-te Teresa i conèixer la teva obra. Gràcies per donar-me la oportunitat de participar en el IG tour de Casus Belli. Propera parada del tour a @mixa_ql el 5 juliol.»

20220628-Mati_Radio_Estel-Olor_de_tinta-Merce_Raga-Aure_Farran-Foment_lectura-Montse_Ayats-Engrescar_gent_joves_llegir-Casus_Belli-Premi_Armand_Quintana-Sector_editorial

El Pla Nacional de Lectura i «Casus Belli» a l’«Olor de tinta» del Matí de Ràdio Estel!

20220628-Mati_Radio_Estel-Olor_de_tinta-Merce_Raga-Aure_Farran-Foment_lectura-Montse_Ayats-Engrescar_gent_joves_llegir-Casus_Belli-Premi_Armand_Quintana-Sector_editorial

La Mercè Raga és la presentadora d’«El Matí» de Ràdio Estel i, a les 12 del migdia, el seu programa s’omple de lletres amb l’espai «Olor de tinta» de la periodista Aure Farran. El coneixeu? 😉

Ahir, a la secció literària, van parlar de com engrescar la gent a la lectura i van convidar a la Montse Ayats per parlar-ne, responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes, antiga editora d’Eumo (ara en excedència), presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana durant cinc anys (2016-2021), editora, filòloga i una osonenca de prestigi en el món literari!

El repte: la creació de nous lectors. La primera fase, d’abril a abril: treballar amb sector privat, associacions, entitats i empreses, juntament amb les Conselleries d’Educació i Cultura, per diagnosticar quins són els principals problemes i fer propostes per fer més lectors i més bons lectors. Que la gent llegeixi més i sàpiga què llegeix! Com aprenem a llegir i a escriure, com passem de ser lector «perquè toca» a ser lector «perquè t’agrada», com mantenir aquest hàbit al llarg dels anys i de tota la vida. Tant la família com l’escola són importants, sobretot en les etapes inicials. La suma de tots plegats és la clau per aconseguir fer bons lectors.

Es vol que el pla sigui participatiu, fet de forma conjunta entre l’administració i els agents del sector que poden contribuir a fer créixer els índexs de lectura i els hàbits lectors: el 14 de juliol serà el tret de sortida. A l’abril de l’any que ve, pels volts de Sant Jordi, es presentaran les prioritats, amb uns indicadors de seguiment, i s’iniciarà la segona fase per començar a treballar en accions concretes.

I la relació de lectura i tecnologia? No tornarem al món analògic que hi havia fins fa uns anys, no podem fer veure que no existeix: s’ha de repensar la relació amb el món tecnològic perquè treballi a favor dels hàbits lectors. Concentració, entendre la relació entre les lletres, comprendre els que es llegeix… Les pantalles potser no ajuden, en aquest sentit, i és més còmode continuar llegint en paper, però per altra banda hi ha hagut l’aparició de fenòmens com els «booktubers» i els «booktokers», que han contribuït a convertir les xarxes en punts de prescripció lectura, sobretot entre els joves. Hem d’aliar-nos en allò que ens sigui útil i saber que els lectors que venen són diferents perquè tenen el cervell estructurat de forma diferent. Estan molt acostumats a fer mil coses alhora, per exemple!

En països que llegeixen molt més que nosaltres, la lectura està present en el dia a dia, no té aquesta connotació escolar d’«aprovar» ni estar reservada per a uns quants «escollits». La presència pública de la lectura és constant i forma part de la vida diària de la societat. Per exemple, en els anuncis: t’anuncien una rentadora i hi apareix una persona llegint un llibre mentre s’espera que s’acabi el programa de rentat.

Abans, quan començàvem a llegir, tots apreníem a llegir amb el mateix text. Ara, en canvi, ja des d’un inici es presenten diversos formats de lectura perquè cada infant pugui entrar a la lectura per aquell gènere i format que més li agradi. Per altra banda, ens podem enamorar de la lectura a qualsevol edat: de sobte descobreixes un gènere o un autor que t’enganxa i ja no ho deixes. Com va dir l’Aure Farran: «La meva tesi és que, si no els hi agrada llegir, és que ho han provat poc! Perquè com més t’engresques a llegir, quan encertes el camí i agafes l’hàbit, després costa de deixar-lo.»

Les dades diuen que els principals motius per no llegir són «perquè no trobo el què m’agrada» i «perquè no tinc temps». El temps és relatiu: en tenim per allò que interessa… Haurem de posar esquers!

Va ser una entrevista molt interessant! Si voleu sentir-la sencera, podeu recuperar el podcast en aquest enllaç: busqueu en el llistat la gravació del 28 d’abril del 2022 a les 12:00 del migdia.

L’Aure sempre inclou recomanacions lectores en la seva secció: la sorpresa, ahir, va ser descobrir que va tenir la gentilesa de parlar de «Casus Belli»! Feu clic al play per descobrir què en va dir:

Dies enrere, l’Aure ja n’havia parlat als seus comptes de Twitter i Instagram: «Una lectura lleugera i entretinguda que barreja una part d’intriga amb un retrat del món editorial vist des de dins. Aquesta és la part més interessant ja que tot i ser ficció es nota el coneixement que l’autora té del sector. Alguna de les situacions que hi narra serien fàcilment extrapolables a la realitat.»

Moltes gràcies, Aure, per llegir i compartir. Mil gràcies per la ressenya a les xarxes. Mil gràcies per fer menció de la novel·la just en el programa a on teníeu a la Montse Ayats com a convidada: com a escriptora osonenca, és un honor compartir espai amb una activista de la literatura de la comarca com ella. Per molts anys semblants programes!