20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-3

«Una novel·la no… Una novel·lassa! T’adones que has creat una mena d’heroïna?»

«Una novel·la no… Una novel·lassa!» I que en Jordi Vilarrodà, gran periodista cultural d’Osona, comenci així una entrevista no és un regal: és un regalàs!

«No és la primera vegada que la Teresa Saborit passa pel nostre programa i ja sabeu, els habituals, que ens agrada de tant en tant veure alguna cara repetida perquè això vol dir que l’obra dels escriptors continua. Som, més o menys, a dos mesos justos de Sant Jordi i l’escriptora de Gurb ens porta una novel·la (una novel·lassa!, diria jo) de gairebé mig miler de pàgines que porta per títol “Barcelona, la rosa i el drac” (…).»

Aquest dimarts vaig tenir l’honor de poder participar en el programa «Quatre paraules» que en Jordi Vilarrodà presenta a El9TV des de fa més de 10 anys: un programa cultural de capçalera conduït amb una estima extraordinària pel món dels llibres (en general) i pels autors d’Osona (en particular) que els apassionats per les lletres de la comarca mai no podrem agrair-li prou.

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-2
© Foto: Albert Llimós / El9nou

Novel·listes, poetes, editors, il·lustradors, bibliotecaris… Persones vinculades al món literari s’asseuen cada setmana en aquestes butaques negres (fetes a mida de gegants, tot s’ha de dir!, hehe) per parlar de llibres i repassar fragments de la seva obra. Noms com Pilarín Bayés, Blanca Busquets, Joan-Lluís Lluís, Teresa Sagrera, Montse Homs, Antoni Pladevall o Màrius Serra són només una petita representació dels autors que han compartit conversa amb en Jordi per parlar d’allò que als escriptors més ens apassiona: l’univers fantàstic de les paraules a on tot sembla possible i a on tot està per escriure encara.

«T’adones que has creat una mena d’heroïna? Que el personatge de la Jana és molt potent? Aquesta noia que és molt d’avui, molt del moment, molt de la gent jove, molt de la situació social de la gent jove, molt connectada amb la realitat en aquest sentit, i té aquest punt d’heroïna? Que potser no acaba aconseguint tot el que vol (o tot el que somia) però precisament això la fa més humana?»

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-1
© Foto: Albert Llimós / El9nou

Si us vau perdre el programa en directe, el podeu recuperar a la web d’El9TV: https://el9tv.alacarta.cat/quatre-paraules/capitol/teresa-saborit-22 (amb un regal addicional: la lectura en veu alta de tres fragments de la novel·la teatralitzats de forma magistral per l’Arnau Jaumira i la Maria Costa).

Mil gràcies, Jordi, per aquesta magnífica entrevista! Quin goig compartir lletres i conversa amb la companyia d’un apassionat de la literatura com tu, en aquesta ocasió per parlar de «Barcelona, la rosa i el drac» (Premi Talent Cambra 2020). Per molts anys puguem compartir converses, somriures i passió pels llibres!

PD. Les fotografies que acompanyen el post són de l’Albert Llimós d’El9nou. Moltes gràcies, Albert!

20220225-El9TV-Literatura-Entrevista_Jordi_Vilarroda-Teresa_Saborit-Foto_Albert_Llimos-3
© Foto: Albert Llimós / El9nou
20220217-Mes_Osona-Ressenya_BCN_Rosa_Drac-Xevi_Sarda-Aquest_llibre_m_ha_entusiasmat

«Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat»

«Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat»: així és com comença la ressenya que el periodista Xevi Sardà ha publicat a la revista «Més! Osona» sobre Barcelona, la rosa i el drac i jo no podria ser més feliç!

M’alegro que hagis gaudit de la lectura. Moltíssimes gràcies per les teves paraules! Un regal saber que la novel·la que vaig començar a escriure durant el confinament estricte el març del 2020, i que vaig batallar durant dotze mesos perquè reflectís el paisatge urbà, natural, humà i històric de la ciutat comtal, ha aconseguit transportar-te a una Barcelona plena de vida i vitalitat, de modernitat i de costums ancestrals, d’alegries i reivindicacions. Mil gràcies!

PD. Podeu llegir la ressenya completa en el següent enllaç (pàgina 30): https://issuu.com/mesosona/docs/1005_mesosona

«Una gran novel·la per descobrir Barcelona

Ras i curt, aquest llibre m’ha entusiasmat. Per això començo aquestes línies sobre la nova obra de l’escriptora gurbetana amb un embús d’idees que malden per sortir-me disparades del pap sense cap ordre ni concert. Intento repassar les notes que he escrit durant la lectura per intentar-me organitzar amb una mica de coherència, però al final decideixo deixar-les anar pel broc gros. En definitiva, mai busco fer cap mena de crítica literària organitzada, sinó simplement un comentari personal.

En primer lloc, em trec el barret davant la ingent tasca que ha dut a terme l’autora per documentar-se de forma exhaustiva sobre la ciutat comtal i de la magistral habilitat per entrellaçar tot aquest material real amb una història de ficció trepidant. Saborit aconsegueix descobrir-nos amb aquesta novel·la, la geografia urbana, humana, cultural, política, econòmica, social de la nostra Barcelona, alhora que ens regala també algunes reflexions de vida.

El llibre ens passeja per tots els barris (antics pobles de Barcelona), per les seves tradicions, grans esdeveniments, i per la seva història. Des de curiositats culturals com les diferents patrones de la ciutat fins a fer-nos visitar la Fashion Week o el Mobile World Congress. Des de la Barcelona alegre i lúdica de les festes tradicionals, fins a la ciutat reivindicativa amb al·lusions a temes de rabiosa actualitat com la sobresaturació turística o els okupes.

I la gràcia de tot plegat, és que aquest viatge exhaustiu per la ciutat està narrat gairebé a ritme de “road movie” urbà a través d’una història emocionant de superació i d’amor que t’enganxa des del preàmbul.

I per si encara ens faltessin arguments a favor del llibre; a més a més, l’autora hi afegeix un element màgic que és la base de la trama i que té una inspiració genuïnament catalana. En aquest sentit (per no fer cap spòlier) només us diré que els dos protagonistes de la història d’amor són una gimnasta barcelonina… i un fantasma que va vestit de diable de correfoc! Dos personatges amb els seus propis drames units pel destí. I junts, planten cara als seus problemes, s’aixequen de terra i tiren endavant. Aquest fet, malauradament també és molt barceloní i català.

I acabo. Per mi ha estat un llibre que m’ha obert el desig de visitar alguns petits tresors de Barcelona que no sabia ni que existien, m’ha encantat pels seus elements de fantasia i m’ha fet repensar alguns aspectes de filosofia de vida. Resumint i acabo com he començat, un llibre que m’ha entusiasmat.

Xevi Sardà – Més! Osona»

https://issuu.com/mesosona/docs/1005_mesosona

20190719-LaRevoluciodelesFormigues-Opinio_lectora_Ramona_Solé-Thriller_accio_absorveix-Proces_independencia

«La Revolució de les formigues» al blog literari ‘Tumateix llibres’: «un thriller on l’acció ens absorbeix»!

 

20190719-LaRevoluciodelesFormigues-Opinio_lectora_Ramona_Solé-Thriller_accio_absorveix-Proces_independencia

 

Mil gràcies, Ramona Solé, per fer un lloc per les formigues en el teu fantàstic blog «Tumateix llibres»!

«[…] Repassarem fets que remouran els nostres sentiments, però alhora seguirem un argument de thriller on l’acció ens absorbeix i ens va precipitant cap al final. Fins on series capaç d’arribar pels teus fills?»

Un honor que hagis decidit reservar un raconet per a La Revolució de les Formigues en un dels blogs més mítics de ressenyes de literatura en català. Espero que hagis gaudit de la lectura!

20190712-LaRevoluciodelesFormigues-Opinio_lector_Sebastia_Bennassar-Tens_una_veu_propia

Sebastià Bennassar s’ha llegit «La Revolució de les Formigues»!

 

20190712-LaRevoluciodelesFormigues-Opinio_lector_Sebastia_Bennassar-Tens_una_veu_propia

 

Mireu què m’ha dit en Sebastià Bennassar, sobre La Revolució de les formigues:

«Teresa, m’ha agradat molt. Potser perd un poquet el ritme més al mig, però després es recupera i m’encanta tota la part final. El trobo un llibre molt xulo i en general m’agrada molt com escrius. De fet, crec que tens molt de talent i m’agradaria molt que te’n surtis, perquè tens una veu pròpia i un “algo” que fa que sigui molt estimulant llegir-te

Mil gràcies per aquest comentari tan preciós! Mil gràcies per trobar el temps per llegir la novel·la i comentar-la. Una abraçada molt gran i molt bon estiu!

Ressenya Paraula de Mixa: « “La revolució de les formigues” demostra que Barcelona està a l’alçada de qualsevol escenari hollywoodienc»

 

20190110-La_revolucio_de_les_formigues-Ressenya-Paraula_Mixa-Thriller_espionatge-Barcelona-Hollywood

 

«Esteu cansats de veure assajos i biografies sobre el Procés català? Ha arribat una proposta agosarada i diferent de la resta, “La revolució de les formigues”, auto-publicada gràcies a una exitosa campanya de micromecenatge (…).

[Una novel·la negra.] I ben negra! Jo fins i tot la descriuria com un thriller d’espionatge, conspiracions, algunes persecucions i pinzellades d’acció. La majoria d’escenes que succeeixen a ubicacions emblemàtiques i quotidianes de Barcelona, demostren que la nostra ciutat pot ser una bona localització per a una història d’aquestes característiques (a l’alçada de qualsevol altre escenari hollywoodienc).

De fet, el llibre és d’allò més cinematogràfic: els capítols concisos, la trama in crescendo, les escenes més pel·liculeres… mentre llegia podia imaginar-me perfectament una adaptació a la gran pantalla. De de fet no caldria fer gaires canvis per crear el guió, doncs hi ha molt de diàleg i les escenes són d’allò més visuals (…).»

Gràcies, Mixa, per aquesta fantàstica ressenya de «La revolució de les formigues»! Podeu llegir la ressenya completa al blog Paraula de Mixa.

Les formigues fan camí!

 

De mica en mica «La revolució de les formigues» va fent camí.

Dimarts al vespre el periodista Jordi Vilarrodà em va convidar al programa de literatura «Quatre paraules» d’El9TV. Va ser una entrevista molt agradable durant la qual vam parlar una mica de tot: de com va sorgir la novel·la, de com ha estat el procés de creació, de la presentació del llibre la setmana passada a Gurb,… I de moltes coses més! Moltes gràcies per convidar-me, Jordi 😉 Si no vàreu poder seguir l’entrevista en directe, la podeu recuperar a través del següent vídeo:

 

 

També dimarts, va aparèixer publicada a la Revista MésOsona una ressenya sobre la novel·la escrita pel seu director, Xevi Sardà.

Aquí un petit extracte: «Història i novel·la, sí… i novel·la molt negra. Des dels primers capítols, queda clar que tenim a les mans una novel·la negra amb tots els ingredients (…). No és una novel·la negra que passa a Nova York o a London. Els escenaris són la nostra terra, els nostres carrers i la gent se’ns fa absolutament propera… per això empatitzem amb la violència que trobem a l’obra. I no parlo pas dels fets de l’1 d’octubre, que també apareixen naturalment, sinó dels de la part novel·lada que encara és més ‘negra’ (…). Aquesta obra és la demostració fefaent que es pot fer bona novel·la negra alhora que es reivindica la història recent del nostre país.»

Moltes gràcies Xevi Sardà per la meravellosa ressenya: extensa, completa i més que argumentada. Gràcies per compartir la lectura de la novel·la i per les teves paraules.

20181021-La_revolucio_de_les_formigues-Mes_Osona-Ressenya-Xevi_Sarda

Continuant amb les entrevistes, dimecres va aparèixer publicada al diari digital Osona.com – Nació Digital l’entrevista que em va fer en Carles Fiter, amb un títol més que eloqüent: «La novel·la negra basada en l’1-O que es va engendrar a Twitter». Si voleu saber-ho «gairebé» tot sobre aquest petit gran projecte, no deixeu de llegir-la. Moltes gràcies Carles per fer-vos ressò de com va ser la creació d’aquesta novel·la negra ambientada en tot el que vam viure a finals del 2017!

20181021-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra-Entrevista-Osona_com-Nacio_Digital

I per últim, no puc deixar de compartir una mini ressenya que m’ha enviat l’Anna, una de les primeres lectores del llibre: «Amor, fills, política, mort, conflicte, realitat, ficció… tot ben tramat. Et fa seguir llegint fins al final! M’ha agradat molt!». M’alegro que hagis gaudit de la lectura! Moltes gràcies per les teves paraules 😉

I fins aquí la crònica d’aquesta setmana de «La revolució de les formigues». Qui sap? Si les formigues continuen fent camí… Potser, la setmana que ve, més 😉

Ens llegim!

PD. Ja tinc els 7 còmplices que necessitava per tirar endavant la «missió secreta» que us vaig anunciar la setmana passada en aquest mateix blog! Gràcies a vosaltres, la petita «idea de bombera» que us vaig presentar es convertirà en una realitat durant el mes de novembre. Mil gràcies per fer-ho possible 😉

PDD. Més informació sobre el llibre: www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues

20181011-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra-Primers_lectors_ressenya-Llibreria_Anglada_Vic

Primers lectors de «La revolució de les formigues»

20181011-La_revolucio_de_les_formigues-Novel-la_negra-Primers_lectors_ressenya-Llibreria_Anglada_Vic

 

  • «Encara estic en xoc… Dos dies per llegir-la, de fet va ser una addicció fins l’última pàgina. La recomano. Que ningú aturi a les formigues!!!!» (TereDGrau, 08/10/2018)
  • «El llibre és molt àgil i la trama s’aguanta bé fins al final. A través del relat, el lector torna a reviure els fets de la tardor passada i la veritat és que estan explicats d’una manera molt clara. A més, el ritme dels esdeveniments es succeeixen amb la mateixa intensitat que es van produir. El vendrem a la llibreria.» (Jordi Anglada – Llibreria Anglada (Vic), 08/10/2018)

Ara que el Verkami ja s’ha acabat, i que els exemplars de la novel·la han arribat a les mans dels mecenes que en van fer possible la tirada inicial, fa una il·lusió immensa començar a rebre’n les primeres opinions dels seus primers lectors. Moltes gràcies per fer-me-les arribar!

Us haig de confessar que l’opinió d’en Jordi em fa una il·lusió especial. No només perquè és un gran lector i una persona excepcional, sinó perquè ha estat un dels meus llibreters de capçalera des que no aixecava ni dos pams de terra. La de llibres que m’ha arribat a recomanar al llarg dels anys!

Que ara sigui ell qui recomani el meu llibre, i que a més decideixi tenir-lo a la venda a la més que centenària Llibreria Anglada de la plaça Major de Vic (Osona), és per a mi un honor i una alegria.

Moltes gràcies, Jordi! Moltes gràcies, Teresa! Moltes gràcies als dos per les vostres paraules i la vostra amabilitat 😉

 

Més informació sobre el llibre: www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues

20180726-Ressenyes-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Jordi_Romeu-David_Gomez-On_viuen_els_somnis

Dues noves ressenyes d’«Els llops ja no viuen als boscos»

20180726-Ressenyes-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Jordi_Romeu-David_Gomez-On_viuen_els_somnis

 

L’estiu et porta sorpreses inesperades, com descobrir que Els llops ja no viuen als boscos continua acumulant noves lectures. És el cas d’en Jordi Romeu i en David Gómez, que han tingut la bondat de llegir-lo i de publicar-ne unes fantàstiques ressenyes a la xarxa.

 

L’opinió d’en Jordi Romeu la trobareu en el seu videoblog:

«En els relats de la Teresa Saborit hi veiem alguna cosa més que la maldat. De fet, el que veiem és l’altra cara, la que queda amagada per l’horror, la de la por dels personatges que pateixen aquesta maldat, la de les víctimes.»

 

 

 

La ressenya d’en David Gómez la trobareu a la seva pàgina de Facebook «On viuen els somnis»:

«Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit.

Set contes que ens parlen d’infants enfrontats al món. Set històries que, sota el títol d’un pecat capital, ens porten al costat més fosc, allà on els nens no haurien d’anar mai. Set protagonistes que veuen malmesa la seva vida per l’acció o la inacció dels adults, que com els llops dels contes de fades poden fer molta por.

Teresa Saborit ens apropa a un món perillós però real on els nostres fills —sí, els teus i els meus, o creies que ells estaven lliures de perills?— viuen una realitat colpidora. Ho fa amb tendresa, sense ficar-se morbosa, potser és per això que algun dels contes és capaç d’aturar-te la respiració per uns segons davant el que és inevitable, allò que com adult saps que passarà després.

“Els llops ja no viuen als boscos” és una lectura molt recomanable. D’aquelles que pots fer sense cap dificultat i que et deixen un record profund.

No us la perdeu.»

 

Moltes gràcies per la lectura i per les vostres paraules, Jordi i David!

20171231-Goodreads-Opinions_lectors-Estrelles-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos

Opinions d’«Els llops ja no viuen als boscos» per acomiadar el 2017

20171231-Goodreads-Opinions_lectors-Estrelles-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos

 

Diuen que l’últim dia de l’any s’ha de destinar a fer balanç. Per seguir amb la tradició, he decidit compartir amb vosaltres tres opinions d’«Els llops ja no viuen als boscos» que encara no havia tingut temps de publicar al blog:

Ferran d’Armengol (03/06/2017 – Goodreads: 4 estrelles) => «Un llibre d’alt nivell literari que et deixa un regust agre, per les històries que s’hi expliquen. La pena és, que en realitat, aquestes coses no són contes, són realitats escrites i aquest és el mal de tot plegat. Que la realitat superi la ficció, no fa cap gràcia, però per sort, si més no, l’autora té un gran domini del llenguatge escrit.»

Ignacio J. Borraz (31/12/2017 – Goodreads: 5 estrelles) => «Este año me he olvidado de Goodreads hasta hoy mismo que he pretendido poner al día todas las lecturas de este año 2017, seguramente me deje alguna y eso me da bastante rabia así que propósito para 2018 no volver a dejarlo olvidado. Si en 2015 leí 54 libros y en 2016, 39, este 2017 (según esta recopilación/recordatorio a última hora) han sido 35. Aunque es cierto que he leído, por lo menos, dos más (y un par de veces) en mi papel de editor literario de Kuei Ediciones, dos novelas que me gustan muchísimo y que pronto podréis disfrutar también vosotros 😉 Y otros dos, de amigos escritores, y que he tenido el honor de prologar. Voy a intentar hacer mi top 10 sabiendo que seguro se quedan fuera libros que me han gustado mucho, lo cual quiere decir que, al menos, he acertado (en cuanto a mi propio gusto) con las lecturas de este 2017.
TOP 10+1
– “Los apaches de París: memorias de Casque d’Or” de Amélie Élie
– “El hombre que cabía en la palma de su mano” de Francesc Barberá Pascual
– “Polybius” de Francisco Jota-Pérez
– “Coda” de Esther García Llovet
– “Els llops ja no viuen als boscos” de Teresa Saborit
– “Esta mañana ha salido el sol” de Angel Ramón Larrosa Bondía
– “El Madrid tremebundo” de Francisco Hernández Castanedo
– “Domori” de Sofia Rhei
– “La chica descalza en la colina de arándanos” de Nieves Mories
– “Volveré mucho más tarde de las doce” de María Castrejón
– “Plata pura” de Nuria C Botey»

M. Dolors Sala (19/12/2017 – Facebook) => «El llibre es genial! I els temes, tractats amb sensibilitat, però reals… Quantes vegades amaguem el cap sota l’ala i mirem cap a un altre cantó… Espero no haver estat d’aquesta mena de gent. Orgullosa, estic! L’alumna supera la profe: és la meva fita.»

Vull aprofitar aquest missatge per agrair-vos a TOTS la bona acollida que heu donat a «Els llops ja no viuen als boscos» durant tot el 2017, regalant-li durant tot l’any paraules tan càlides com les que acabo de recollir en aquest post. Espero que el 2018 ens porti a tots un món millor: feliç Cap d’Any i feliços Reis!

20170914-Revista_Tot_Parc-Terres_Ebre-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Llibre_recomanat-Ressenya_Jesus_M_Tibau

La revista «Tot Parc» recomana «Els llops ja no viuen als boscos»

20170914-Revista_Tot_Parc-Terres_Ebre-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Llibre_recomanat-Ressenya_Jesus_M_Tibau

 

«El llibre m’ha impactat des del primer instant. Els contes t’amaren d’un terror blanc, en aparença. Narrats en primera persona per veus infantils, semblen dolços només al principi, perquè de seguida s’intueix el drama que ensenya la seva poteta pel davall de la porta, i la nostra imaginació fa la resta, una imaginació excitada mil·limètricament, que sap tocar la nostra fibra més sensible, i ens mostra tota una galeria de llops moderns, i no tan moderns, llops que són víctimes d’ells mateixos, llops que de vegades no són conscients dels seus ullals, llops que amenacen el més valuós del nostre món: els xiquets.»

Gràcies «Tot Parc» per incloure a la vostra revista una ressenya d’«Els llops ja no viuen als boscos». Gràcies Jesús M. Tibau per escriure-la i compartir-la des de les Terres de l’Ebre!

 

20170914-Revista_Tot_Parc-Terres_Ebre-Llibre_recomanat-Els_llops_ja_no_viuen_als_boscos-Ressenya_Jesus_M_Tibau