«Els personatges pertanyen a la creativitat de la seva autora, però la novel·la està basada en dades completament reals, certes, comprovables. De totes les peces que intervenen en el món editorial, els que sempre, sempre, sempre hi surten més malparats (o senzillament obviats o menystinguts) són els escriptors.»

Fes clic al play per descobrir l’extraordinària ressenya de «Casus Belli» que l’escriptora Sílvia Romero ha inclòs en l’especial de Sant Jordi del programa literari «Cafís de lletres», de Punt 7 Ràdio Sant Celoni (o visiteu la seva web: https://app.box.com/s/v52szl7xk17l1roon2e4c24xciktc905).

Mil gràcies per aquest regal, Sílvia! Bon Sant Jordi!

La Mercè Raga és la presentadora d’«El Matí» de Ràdio Estel i, a les 12 del migdia, el seu programa s’omple de lletres amb l’espai «Olor de tinta» de la periodista Aure Farran. El coneixeu? 😉

Ahir, a la secció literària, van parlar de com engrescar la gent a la lectura i van convidar a la Montse Ayats per parlar-ne, responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura de Catalunya impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes, antiga editora d’Eumo (ara en excedència), presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana durant cinc anys (2016-2021), editora, filòloga i una osonenca de prestigi en el món literari!

El repte: la creació de nous lectors. La primera fase, d’abril a abril: treballar amb sector privat, associacions, entitats i empreses, juntament amb les Conselleries d’Educació i Cultura, per diagnosticar quins són els principals problemes i fer propostes per fer més lectors i més bons lectors. Que la gent llegeixi més i sàpiga què llegeix! Com aprenem a llegir i a escriure, com passem de ser lector «perquè toca» a ser lector «perquè t’agrada», com mantenir aquest hàbit al llarg dels anys i de tota la vida. Tant la família com l’escola són importants, sobretot en les etapes inicials. La suma de tots plegats és la clau per aconseguir fer bons lectors.

Es vol que el pla sigui participatiu, fet de forma conjunta entre l’administració i els agents del sector que poden contribuir a fer créixer els índexs de lectura i els hàbits lectors: el 14 de juliol serà el tret de sortida. A l’abril de l’any que ve, pels volts de Sant Jordi, es presentaran les prioritats, amb uns indicadors de seguiment, i s’iniciarà la segona fase per començar a treballar en accions concretes.

I la relació de lectura i tecnologia? No tornarem al món analògic que hi havia fins fa uns anys, no podem fer veure que no existeix: s’ha de repensar la relació amb el món tecnològic perquè treballi a favor dels hàbits lectors. Concentració, entendre la relació entre les lletres, comprendre els que es llegeix… Les pantalles potser no ajuden, en aquest sentit, i és més còmode continuar llegint en paper, però per altra banda hi ha hagut l’aparició de fenòmens com els «booktubers» i els «booktokers», que han contribuït a convertir les xarxes en punts de prescripció lectura, sobretot entre els joves. Hem d’aliar-nos en allò que ens sigui útil i saber que els lectors que venen són diferents perquè tenen el cervell estructurat de forma diferent. Estan molt acostumats a fer mil coses alhora, per exemple!

En països que llegeixen molt més que nosaltres, la lectura està present en el dia a dia, no té aquesta connotació escolar d’«aprovar» ni estar reservada per a uns quants «escollits». La presència pública de la lectura és constant i forma part de la vida diària de la societat. Per exemple, en els anuncis: t’anuncien una rentadora i hi apareix una persona llegint un llibre mentre s’espera que s’acabi el programa de rentat.

Abans, quan començàvem a llegir, tots apreníem a llegir amb el mateix text. Ara, en canvi, ja des d’un inici es presenten diversos formats de lectura perquè cada infant pugui entrar a la lectura per aquell gènere i format que més li agradi. Per altra banda, ens podem enamorar de la lectura a qualsevol edat: de sobte descobreixes un gènere o un autor que t’enganxa i ja no ho deixes. Com va dir l’Aure Farran: «La meva tesi és que, si no els hi agrada llegir, és que ho han provat poc! Perquè com més t’engresques a llegir, quan encertes el camí i agafes l’hàbit, després costa de deixar-lo.»

Les dades diuen que els principals motius per no llegir són «perquè no trobo el què m’agrada» i «perquè no tinc temps». El temps és relatiu: en tenim per allò que interessa… Haurem de posar esquers!

Va ser una entrevista molt interessant! Si voleu sentir-la sencera, podeu recuperar el podcast en aquest enllaç: busqueu en el llistat la gravació del 28 d’abril del 2022 a les 12:00 del migdia.

L’Aure sempre inclou recomanacions lectores en la seva secció: la sorpresa, ahir, va ser descobrir que va tenir la gentilesa de parlar de «Casus Belli»! Feu clic al play per descobrir què en va dir:

Dies enrere, l’Aure ja n’havia parlat als seus comptes de Twitter i Instagram: «Una lectura lleugera i entretinguda que barreja una part d’intriga amb un retrat del món editorial vist des de dins. Aquesta és la part més interessant ja que tot i ser ficció es nota el coneixement que l’autora té del sector. Alguna de les situacions que hi narra serien fàcilment extrapolables a la realitat.»

Moltes gràcies, Aure, per llegir i compartir. Mil gràcies per la ressenya a les xarxes. Mil gràcies per fer menció de la novel·la just en el programa a on teníeu a la Montse Ayats com a convidada: com a escriptora osonenca, és un honor compartir espai amb una activista de la literatura de la comarca com ella. Per molts anys semblants programes!