«Aventura, emoció, tendresa, compromís social, amor familiar, fantasia… dues novel·les que en són una, molt entretingudes, de ritme vertiginós i didàctiques, que faran les delícies dels lectors de setze anys en endavant; així, als més joves els agradarà el context amb el qual es trobaran on realitat i fantasia es barregen equilibradament, i els no tan joves, a més, podran posar a prova els seus records i coneixements sobre la història de Barcelona.
L’escriptor John Ronald Reuel Tolkien, conegut per ser l’autor d’El senyor dels Anells, va dir que “la fantasia és un dret legítim de l’ésser humà. A través de la fantasia, adquirim una llibertat i una satisfacció completes”. Desconeixem si Teresa Saborit disposa d’un anell màgic, el que sí que podem afirmar és que és posseïdora d’una potent arma: la seva fantasia.
El que l’escriptora de Gurb ens ofereix és més que un joc harmònic entre fantasia i realitats, és també una metàfora de la incertesa de la vida, tant de la del conjunt d’una societat canviant i inestable com la de la peculiar parella protagonista. I què dir a nivell individual quan els somnis i objectius que ens havíem marcat s’enfonsen?
Que l’obra vulgui transmetre aquesta inseguretat sobre l’esdevenidor s’entén més si sabem que el primer esborrany que va escriure Saborit el va redactar durant les primeres setmanes de la pandèmia quan tots ens vam haver de recloure a les nostres cases. Aquell context impensable va fer aflorar moltes reflexions.
Ha estat un plaer llegir aquesta trepidant narració. Emotivitat, compromís social, angoixa, tendresa… i amb càrrega didàctica per la quantitat de dades que s’hi aporten sobre la història de Barcelona. Aprendre llegint […].»
Moltes gràcies, LaBellesa, per la ressenya de «Quan recordis el meu nom». Podeu llegir-la sencera a la seva web: feu clic AQUÍ!
