Última entrega de l’IG Tour de «Casus Belli» amb un colofó increïble: una extensa ressenya de la Mixa, degana dels booktubers en llengua catalana, que no sols ha publicat la seva opinió de la novel·la a Instagram sinó que també l’ha publicat al seu web literari «Paraula de Mixa», a on comparteix llibres i lectures des del 2016! Moltes gràcies, Mixa, per completar el viatge amb una «parada» tan fantàstica! Aneu al seu perfil per llegir la ressenya completa 😉
«El primer que em va cridar l’atenció de “Casus Belli” és la seva sinopsis: “Una novel·la sobre el sector editorial català (vist des de dins)”. Encara que tots els personatges i situacions que apareixen són ficticis, està clar que polèmiques reals del món del llibre han inspirat la trama d’aquesta novel·la breu.
Teresa Saborit resumeix l’ecosistema editorial català amb tres segells anomenats Casus Belli (que es podria traduir del llatí com a “motiu de guerra”), Nèmesi (sinònim de “enemic”), o Festina Lente (un oxímoron grec que significa “afanya’t lentament”). Un recurs que m’ha recordat a la “La novel·la de Sant Jordi” de Màrius Serra, on el protagonista publica per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum. Ambdues històries comparteixen una crítica punyent envers les maquinacions del món editorial i carreguen contra la vessant més comercial de Sant Jordi. Veieu com ho resumeix Saborit:
p.48 «Senyors i senyores! Nenes i nens! Passin i vegin l’espectacle més gran del món literari! L’únic! L’inigualable! L’inimitable… Saaaaaaaant Jordi! I com si d’una vulgar atracció de circ es tractés, cada vint-i-tres d’abril, les places i carrers d’aquest nostrat país s’omplen de llibres, com si els llibres importessin a algú, encara. Llibres per regalar.
En això s’ha convertit la diada més bonica de l’univers: en un espectacle de monstruositats. El miracle de vendre llibres a gent que no els llegirà mai per regalar-los a altra gent, que tampoc no els llegirà. Els catalans no tenim perdó.»
Reconec que com a amant dels llibres he patit llegint la crua realitat que l’autora explica sense pèls a la llengua. Si bé la trama es torna cada vegada més exagerada i espectacular (digne d’un “blockbuster” hollywoodià), les estadístiques que Saborit exposa són ben certes (sobretot al voltant de la precarietat que pateixen els escriptors). El 2 de juliol vaig dinamitzar un debat sobre “Escriure en català avui en dia” a la III Jornada de Joves Lectors que organitzàvem des de l’Associació de Joves Lectors Catalans, i no vaig poder evitar pensar en “Casus Belli”.
Durant la taula rodona vaig demanar als ponents (Care Santos, Maite Carranza, Arturo Padilla i Marta Meneu-Borja) que em resumissin la situació de viure de l’escriptura amb el títol d’un llibre real o fictici. Les seves respostes van ser: “Por”, “La pregunta” o “Incertesa” entre d’altres (…).
Tenim feina a fer, però alhora no hem d’oblidar que l’escriptura és una de les professions més gratificants que hi ha. Teresa Saborit, per exemple, fa un homenatge a la companyonia, el suport i el bon rotllo que hi ha a les comunitats d’escriptors que han anat sorgint arreu de Catalunya, com per exemple la que ella mateixa va fundar: “VullEscriure.cat” (i de la qual jo vaig tenir el plaer de formar-ne part) (…).
Sigui com sigui, fan falta més estirades d’orelles als aspectes menys idíl·lics del món editorial, i “Casus Belli” els posa sobre la taula perquè no puguem seguir mirant cap a un altre costat… Paraula de Mixa!»
Llegiu la ressenya completa en aquest enllaç: https://paraulademixa.jimdo.com/2022/07/05/casus-belli
