Som sota l’ombra d’un adéu.
M’imagino la meva vida sense tu i se’m trenca l’ànima. Només sóc capaç de recordar els bons moments. Les tardes a la fira, amb un núvol de sucre entre les mans i tu fent el pallasso al meu costat. Els dies a la platja, discutint entre rialles qui posava la crema a qui. El primer dia que et vaig veure. Semblaves tan vulnerable quan ens vam conèixer…
Intento retenir les llàgrimes.
Et veig amb els teus amics, parlant de temes intranscendents. Et veig riure mentre us claveu empentes els uns als altres entre bromes. Continc les ganes de sortir corrents i d’abraçar-te, d’omplir-te de petons i de suplicar-te que tornis a casa. Vull creure que tu també em mires, de cua d’ull, ni que sigui per assegurar-te que no escurço la distància que ens separa
T’ho perdono tot.
Ja no m’importa que deixis les coses al mig del pas. Ni que et posis a cridar com un energumen per monopolitzar el comandament a distància. Deixaré de dir-te el que crec que has de fer, em mossegaré la llengua fins a fer-me sang. La casa no seria una llar si tu no hi fossis, no ho serà si te’n vas.
Te’n vas.
Arriba l’autobús. Obre les portes del maleter. Deixeu les motxilles i correu escales amunt per aconseguir els millors seients. No gires al cap per acomiadar-te. Ni una vegada. Ni una. Les llàgrimes es descontrolen i em comencen a caure galtes avall.
— No ploris — em viu la veu de la Marta passant-me el braç per les espatlles —. Només són unes colònies. D’aquí a una setmana el tornarem a tenir aquí. Ja és gran.
— Només té vuit anys…
— No pots fer un drama cada vegada que se’n va d’excursió. El nostre fill ja és tot un homenet. Reservem taula per anar a sopar a aquell restaurant que t’agrada tant?
— Això no ho arregla un plat de sopa.
— Bé… — es corregeix posant-se de puntetes per parlar-me a cau d’orella —. També podríem passar directament a les «postres».
L’autobús abandona l’estació. Una part del meu cor se’n va amb tu, la resta fa anys que es va perdre en els llavis de la teva mare.
[Musa 29: Relat inspirat per la proposta de la Claudia: «som sota l’ombra d’un adéu». La imatge que acompanya el text es titula «Picswiss BS-55-16» i és de Roland Zumbühl i Arlesheim compartida sota llicència de Creative Commons «CC3.0 Attribution-Share alike».]
