Entre llums i ombres perdudes
centúries de pedres fetes calma
falsa.

Roques de neu enganyoses
crues emergeixen entre mantells
silents.

Murs ocults rere les tenebres
fars de vivències ebris de nit
oblit.

Ni un eco.
Ni un so.
Ni un mot.
Ni un crec.

Els seus secrets
moriran
en nosaltres.

 

 
[Musa 146: Començo la setmana amb una musa que ja havia participat en el projecte i que va acceptar repetir per sumar-se a la meva festa d’aniversari virtual. De la seva primera proposició en va néixer un microrelat titulat «Què faríem sense els Rodalies?», de la seva segona inspiració n’ha nascut un poema. Text inspirat per la proposta de l’Elisabet Cornadó: «Per fer-t’ho fàcil, un repte: com podríem lligar un clàssic de Florència (ponte Vechio) i una gran muntanya de més de 3000m (Pirineus Los Infiernos). T’envio un parell de fotos per inspiració». Moltes gràcies per aquestes imatges tan fantàstiques: ets una crac de la fotografia, musa!]