Salta. Salta?
Salta més enllà dels colors que trepitgen els teus peus. Colors?
Salta. El què?
Salta el buit d’impossibles que rodeja la teva ombra. Ombra?
Salta. Per què?
Salta per atrapar els anhels de l’ànima que volen lluny de les teves mans. Mans?
Salta. No… Ara no. No?
Si salto, no hi ha foto… Et penses que no ho sé?
[Musa 154: Relat inspirat per la imatge d’en Jordi Oliveras que acompanya el text.]
L’essencial?
Dos gots d’aigua clara
un crostó de pa.
L’essencial?
La teva presència
en el meu respir.
L’essencial?
Confiar en el cosmos
saltar sense xarxa.
L’essencial?
A mi m’ho preguntes?
El teu cor ho sap
massa bé ho saps.
[Musa 104: Últim divendres de juny i últim text d’aquesta setmana! El poema d’avui està inspirat per la proposta de la Judit Carrera: «Essencial, presència, saltar». La Judit ja havia participat en el projecte inspirant una petita escena de teatre titulada «Pizza per a dos» i va decidir repetir responent a la crida extraordinària que vaig fer per celebrar el meu aniversari. La imatge que acompanya el text es titula «la pequeña saltamontes» i és d’Agustín Ruiz compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution». Moltes gràcies per fer de musa per segona vegada, Judit, i molt bon cap de setmana a tots!]
