– De debò? De debò?! – el taverner esclafeix a riure clavant-se cops de puny al pit.
– Pareu de riure!
– Aquí? Aquí un tresor?! Tros de sòmines amb xarop de grosella a les venes… És que no ho veus?! En aquesta taverna nauseabunda esperes trobar-hi un tresor? Aquí? De debò?!
– Pareu de riure i digueu-me a on és!
– Hahahahaha!
– O em dieu d’immediat a on l’heu amagat o… – amenaça encanonant-lo amb el trabuc.
– O què? Mata el teu pare a sang freda si t’hi atreveixes!
– Digueu-me a on és!
– Dispara! Tornaràs al manicomi a on et vaig tancar! No ets més que un…!
L’explosió ressona com una bomba atòmica. Els vidres s’omplen d’esquerdes. El somriure del taverner queda congelat en el temps i el seu cos cau a terra, mort.
Uns passos baixen des del primer pis.
– Mama?
[Musa 3: Relat inspirat per participar a la III edició del Concurs de microrelats organitzat pel Museu Marítim de Barcelona. Condicions: microrelat que tingui com a tema «Els Pirates» amb una extensió màxima de 150 paraules. La imatge que acompanya el text es titula «Jolly Roger Pirate Grunge Flag» i és de Nicolas Raymond compartida sota llicència de Creative Commons «CC2.0 Attribution».]