Us en recordeu que fa uns mesos vaig guanyar els Premis Talent Cambra 2020 en la categoria de «Relat»? Si voleu fer memòria, podeu fer clic en aquest enllaç: «Sóc Premi Talent Cambra 2020!»

El guardó va premiar un projecte de novel·la que llavors encara estava escrivint, amb el títol provisional (encara no sé si definitiu) de: «Barcelona, la rosa i el drac».

Vaig escriure el primer esborrany d’aquesta obra entre el 14 de març i el 27 d’abril del 2020, en ple confinament estricte decretat per contenir els efectes de la pandèmia mundial de la Covid19. Enmig de la incertesa provocada pel coronavirus, mentre a l’exterior tot es cancel·lava (reunions, classes, Sant Jordi,…), jo vaig buscar refugi en les lletres per preservar el record de com era la vida abans de la pandèmia, en general, i de Barcelona en particular. Una ciutat plena de vida i multituds. Una ciutat de contrastos. Una ciutat amb el millor de la raça humana i també del pitjor, amb un equilibri més o menys reeixit entre nadius i turistes, modernitat i tradició, experiències pioneres i costums ancestrals.

En aquells moments ningú no sabia encara com seria la Barcelona que ens trobaríem quan poguéssim tornar a sortir el carrer amb normalitat, quan reprenguessin les classes a les escoles, quan els treballadors poguessin tornar a la feina sense haver de recórrer a mascaretes, gels hidroalcohòlics, guants de nitril i distàncies de seguretat. Potser la ciutat que retrobaríem seria la mateixa que havíem acomiadat a mitjans de març. Potser seria igual però diferent. Potser no s’assemblaria en absolut, però en el fons no hauria canviat tant.

Aquesta història vol ser una oda a la capital de Catalunya i als seus habitants, als seus carrers i places i als records personals i col·lectius que aquests atresoren. Situada en el 2015, l’obra vol ser una càpsula en el temps, un cant a la vida, un homenatge a tot allò que la pandèmia ha volgut arrabassar-nos i, per a tots aquells qui no podran visitar la ciutat en els pròxims mesos, una oportunitat per endinsar-se en la capital del país i descobrir-ne els secrets més ben guardats: un viatge pels barris de Barcelona a través de totes les estacions de l’any, sense haver de sortir de casa.

Al mateix temps, sense ser-ne conscient en un primer moment, la novel·la intenta respondre a la pregunta de què podem fer, quan el futur que havíem imaginat desapareix per sempre. La història dels dos protagonistes (sí: dos, hehe) és en realitat una metàfora del tsunami d’incertesa que la pandèmia va portar a les nostres vides. És possible recuperar un futur que un fet inesperat ha convertit en cendres?

Avui, catorze mesos després d’haver començat a escriure aquell primer esborrany, després de múltiples versions i d’haver treballat colze a colze amb persones fantàstiques que m’han ajudat a polir la versió final (un agraïment especial a la Rosa i a l’Antònia: mil gràcies pels vostres savis consells!) el manuscrit està a punt per passar a la següent fase: enviar-lo als organitzadors dels Premis Talent perquè puguin valorar l’obra completa. Alea jacta est!