Un llibre no és res sense els seus lectors. Com a escriptora et pots passar mesos i anys enfilant paraules, però no és fins que la història és llegida per uns altres ulls que el cercle es completa i la història deixa de ser «teva» per a passar a ser de «tots».

Aquells personatges, aquelles trames, aquell món que vas idear en solitud, de sobte prenen vida gràcies a la ment d’algú altre… Hi podria haver res més màgic que la imaginació humana?

Per celebrar la publicació de «Quan recordis el meu nom», durant les últimes setmanes he organitzat un booktour de ressenyes: cada dilluns i cada dijous, la novel·la ha viatjat per diversos racons de la xarxa. Mil gràcies a les 10 lectores meravelloses que s’han apuntat a la iniciativa i han contribuït a fer-la realitat!

• 03/11 – Yulia Aliaksandrava (lectora): «Teresa Saborit, autora d’aquest llibre, ens regala un món on la fantasia i l’amor s’entrellacen amb l’aventura i la màgia de viure. «Quan recordis el meu nom» és una porta oberta a somiar despert, a creure en l’impossible i a deixar-se portar pel cor.»

• 06/11 – Versus_perduts (lectora): «La novel·la és una oda a Barcelona, la capital plena d’històries, de cultura i de tradicions. Una llegenda entre real i imaginària. El format de les 12 roses fa referència als 12 treballs d’Hèrcules, que són la penitència que ha de pagar l’heroi per ser perdonat per les seves cuites i és també una clucada d’ulls a la llegenda de Sant Jordi. Les roses són el símbol de l’amor i de la victòria contra el mal. I així és l’autora: una noia capaç de fer-nos sentir i trobar la màgia en la quotidianitat, de creure en la força d’adaptar-se als fets i, a la vegada, de trobar solucions als problemes […].»

• 10/11 – La Judit dels llibres (bookstagrammer): «Teresa Saborit ens regala una fantasia urbana juvenil que combina amb elegància el món quotidià —la precarietat, la lluita per sobreviure, la força dels vincles familiars— amb l’element extraordinari, ple de màgia, amor i misteri. M’ha captivat la relació entre la Jana i en Lluci, un slow burn d’aquells que es couen a foc lent, entre tensió i tendresa. La vida dura de la protagonista reflecteix la de tantes persones que intenten arribar a final de mes, i això aporta veritat i compromís social a la història. Els escenaris de Barcelona esdevenen un personatge més: cada barri, cada monument, cada carrer batega dins la trama i enforteix la seva atmosfera. Una novel·la que equilibra realisme i fantasia, i que obre el debat sobre com l’amor i la màgia poden transformar allò que sembla condemnat a l’oblit […].»

• 13/11 – Conxi Sánchez (periodista): «Hi ha històries que encenen la nit més fosca. Amb una prosa que combina sensibilitat poètica i ritme narratiu, Teresa Saborit construeix una obra que és alhora aventura, història d’amor i homenatge a la ciutat de Barcelona. Llegir els dos volums de «Quan recordis el meu nom» ha estat un regal: un viatge ple de màgia, emoció i aventura que m’ha fet oblidar per unes hores la duresa del món que ens envolta. És d’aquelles històries que et deixen un regust dolç i profund, que et reconcilien, a través de la literatura, amb la bellesa de la vida i amb la força de l’amor i la memòria…»

• 17/11 – Maria Escalas (escriptora): «Heu de llegir «Quan recordis el meu nom» de la Teresa Saborit, una novel·la trepidant, que us enganxarà a la cadira i us deixarà sense alè.»

• 20/11 – Sílvia Jané (escriptora): «Avui us recomano el llibre de l’amiga i escriptora Teresa Saborit. Una història juvenil amb fantasmes i tot, ambientada als carrers de Barcelona. No només és entretinguda sinó que a més a més coneixereu un munt d’indrets (la Font del Gat, La Fira, el Cementiri del Poblenou, la Maternitat, la Torre Glòries, la Platja de Sant Sebastià…). Un no parar!!! Ara que ve Nadal, el podeu regalar a fills, nets, nebots i fillols.»

• 24/11 – Lletres de dioptasa (bookstagrammer):
  • VOLUM 1: «Per començar, dir que el llibre «Quan recordis el meu nom» (en 2 volums) de Teresa Saborit m’ha encantat. Molt recomanable per fer un regal als nostres joves i no tan joves. Fantasia, aventures i ficció barrejat amb realitat del moment i història. La novel·la transcorre pels diferents barris de Barcelona, en descriu d’edificis, personatges i la seva història. Totalment real. Un treball de recerca brutal. No deixa espai per comentar: des de l’hospital del Mar, a la rambla, passant pel parc del Fòrum… Tampoc cap celebració de la ciutat: les diferents fires, concerts, partits de futbol, el bany de Cap d’Any, el carnaval, la setmana dels barbuts, els tres tombs per Sant Antoni… Hi ha també una mica de crítica social: escola pública versus privada, ocupació d’edificis, desnonaments, males condicions de treball, feines esporàdiques i mal remunerades […].»
  • VOLUM 2: «El final desencalla la història, està molt ben trobat. La nit màgica de Sant Joan. Us animo a continuar llegint l’epíleg per acabar d’arrodonir la història amb el piromusical de la Mercè. Un gran homenatge a Barcelona, que m’ha fet adonar que conec millor algunes capitals europees que la meva, que només visito quan hi porto algú a fer turisme […].»
  • OPINIÓ GLOBAL: «Sempre m’agrada escriure alguna frase que m’hagi cridat l’atenció:
    • Volum 1, p91: «Per un instant, més enllà de la màscara de bufó amb què sempre es presentava, a la Jana li va semblar intuir el rastre de l’humà que un cop havia estat, atrapat en la condemna d’una existència sense sentit».
    • P223: «Un no neix valent, s’aprèn a ser-ho.»
    • Volum 2, p 70: «Ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.»
    • P72: «Potser quan el futur és una incògnita, l’únic que podem fer és viure el present.»
    • P218: «Perquè la màgia només existeix per aquells que saben distingir entre les batalles que pots guanyar… I les que no et pots permetre perdre.»
    • I aquí acabo el booktour, gràcies Teresa, ha estat un plaer poder comentar aquest llibre que tant m’ha agradat. Gràcies per la feinada en recerca que vas fer durant el confinament per donar a conèixer com era la capital en uns moments de tanta incertesa. Un ben merescut Premi Talent Cambra de Literatura. Enhorabona i per moltes edicions més»

• 27/11 – Núria de la Llibreria «El Clip» (llibretera): «Lectura imprescindible. La Teresa s’ha superat a si mateixa en aquesta saga. Aquests llibres són una combinació perfecta d’intriga, emocions i acció, que fa que siguin molt recomanables per a diferents edats. Tota la trama embolcallada d’història de diferents barriades de Barcelona, ens ajuda a descobrir una ciutat plena de màgia i tradicions catalanes que es van oblidant. També ens descobreix com de fàcil ens pot canviar la vida en un instant i com de forts podem ser si ens ho proposem, per tirar endavant sense defallir.»

• 01/12 – Bookivis (bookstagrammer): «Aquesta història ens porta a una Barcelona plena de memòria, secrets i una màgia que s’amaga entre carrers i llegendes. Un slow burn ple de tensió i tendresa, d’aquells que avancen pas a pas i que t’acompanyen durant tota la lectura. La recerca de les 12 roses màgiques serveix per endinsar-nos en una Barcelona que es converteix en un personatge més. El que més destaca és com la trama barreja realitat i fantasia, parlant de família, responsabilitats i records, però mantenint sempre un ritme viu i emocionant. Una lectura que combina emoció, misteri i màgia d’una manera molt humana, i que deixa aquella sensació bonica de viatge compartit amb els personatges.»

• 08/12 – Mixa (bookstagrammer): «Aquesta novel·la vol ser una oda a Barcelona, i jo crec que ho aconsegueix amb nota. De fet, la pròpia ciutat es converteix en la protagonista de la història. Viureu un any sencer a la capital catalana sense haver de sortir de casa. Curiosament, crec que si sou de Barcelona la gaudireu encara més, perquè reconeixereu una pila de llocs emblemàtics (o poc coneguts). Quina il·lusió em va fer llegir que la Jana corria pel meu petit carrer! Definitivament, l’autora s’ha documentat a consciència. Hi trobareu una mica de tot: drama, traïcions, venjança… Ningú és el que sembla. Però per sobre de tot hi ha un missatge d’esperança que ens anima a viure cada dia al màxim, a envoltar-nos de persones que ens facin ser millors, a triar les batalles que val la pena lluitar i a convertir-nos en aus fènix que reneixen de les seves pròpies cendres […].»

Mil gràcies, Yulia, Versus_perduts, Judit, Conxi, Maria, Sílvia, Lletres de dioptasa, Núria, Bookivis i Mixa per formar part d’aquesta aventura. Ens llegim!

PD. Trobareu més informació sobre els dos volums de la saga en aquests enllaços:

• «Quan recordis el meu nom» (Volum 1)
• «Quan recordis el meu nom» (Volum 2)