Un llibre no és res sense els seus lectors. Com a escriptora et pots passar mesos i anys enfilant paraules, però no és fins que la història és llegida per uns altres ulls que el cercle es completa i la història deixa de ser «teva» per a passar a ser de «tots».
Aquells personatges, aquelles trames, aquell món que vas idear en solitud, de sobte prenen vida gràcies a la ment d’algú altre… Hi podria haver res més màgic que la imaginació humana?
Per celebrar la publicació de «Quan recordis el meu nom», durant les últimes setmanes he organitzat un booktour de ressenyes: cada dilluns i cada dijous, la novel·la ha viatjat per diversos racons de la xarxa. Mil gràcies a les 10 lectores meravelloses que s’han apuntat a la iniciativa i han contribuït a fer-la realitat!
- 03/11 – Yulia Aliaksandrava (lectora): «Teresa Saborit, autora d’aquest llibre, ens regala un món on la fantasia i l’amor s’entrellacen amb l’aventura i la màgia de viure. «Quan recordis el meu nom» és una porta oberta a somiar despert, a creure en l’impossible i a deixar-se portar pel cor.»
- 17/11 – Maria Escalas (escriptora): «Heu de llegir «Quan recordis el meu nom» de la Teresa Saborit, una novel·la trepidant, que us enganxarà a la cadira i us deixarà sense alè.»
- 24/11 – Lletres de dioptasa (bookstagrammer):
- VOLUM 1: «Per començar, dir que el llibre «Quan recordis el meu nom» (en 2 volums) de Teresa Saborit m’ha encantat. Molt recomanable per fer un regal als nostres joves i no tan joves. Fantasia, aventures i ficció barrejat amb realitat del moment i història. La novel·la transcorre pels diferents barris de Barcelona, en descriu d’edificis, personatges i la seva història. Totalment real. Un treball de recerca brutal. No deixa espai per comentar: des de l’hospital del Mar, a la rambla, passant pel parc del Fòrum… Tampoc cap celebració de la ciutat: les diferents fires, concerts, partits de futbol, el bany de Cap d’Any, el carnaval, la setmana dels barbuts, els tres tombs per Sant Antoni… Hi ha també una mica de crítica social: escola pública versus privada, ocupació d’edificis, desnonaments, males condicions de treball, feines esporàdiques i mal remunerades […].»
- VOLUM 2: «El final desencalla la història, està molt ben trobat. La nit màgica de Sant Joan. Us animo a continuar llegint l’epíleg per acabar d’arrodonir la història amb el piromusical de la Mercè. Un gran homenatge a Barcelona, que m’ha fet adonar que conec millor algunes capitals europees que la meva, que només visito quan hi porto algú a fer turisme […].»
- OPINIÓ GLOBAL: «Sempre m’agrada escriure alguna frase que m’hagi cridat l’atenció:
- Volum 1, p91: «Per un instant, més enllà de la màscara de bufó amb què sempre es presentava, a la Jana li va semblar intuir el rastre de l’humà que un cop havia estat, atrapat en la condemna d’una existència sense sentit».
- P223: «Un no neix valent, s’aprèn a ser-ho.»
- Volum 2, p 70: «Ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.»
- P72: «Potser quan el futur és una incògnita, l’únic que podem fer és viure el present.»
- P218: «Perquè la màgia només existeix per aquells que saben distingir entre les batalles que pots guanyar… I les que no et pots permetre perdre.»
- I aquí acabo el booktour, gràcies Teresa, ha estat un plaer poder comentar aquest llibre que tant m’ha agradat. Gràcies per la feinada en recerca que vas fer durant el confinament per donar a conèixer com era la capital en uns moments de tanta incertesa. Un ben merescut Premi Talent Cambra de Literatura. Enhorabona i per moltes edicions més»
Mil gràcies, Yulia, Versus_perduts, Judit, Conxi, Maria, Sílvia, Lletres de dioptasa, Núria, Bookivis i Mixa per formar part d’aquesta aventura. Ens llegim!
PD. Trobareu més informació sobre els dos volums de la saga en aquests enllaços:
